Vaig saber d’hora com és d’imparable la destrucció de la ciutat. La primera sensació de pèrdua que recorde m’arribà en veure derrocar la barberia del Filet de Fora on el iaio em portava a llegir el periòdic en veu alta; ell m’havia ensenyat a llegir i n’estava orgullós. Era un edifici anodí, una casa de planta baixa com tantes d’Elx, part d’un conjunt d’arquitectures tradicionals de poc valor històric o formal. Vaig sentir, tanmateix, que la ciutat es conforma amb edificis i carrers, però també amb records i vivències. Com escriví Martí i Pol, «el poble persisteix / en els carrers amb empedrat antic, / en el pont i en l’església / que han conegut tota la gent del poble.» Cap al 1974, la mare (que tenia un esperit empresarial) donà a canvi d’obra la casa familiar de planta baixa (un edifici també sense interès) on havia donat a llum els seus fills i on havíem viscut la nostra infantesa.