Núria Espert i Joan Manuel Serrat rebran dilluns que ve 22 de desembre la Medalla d’Or de la Generalitat . El Govern aprova aquest dimarts, a proposta del president de la Generalitat,  Salvador Illa,  dos decrets pels quals s’atorga aquesta distinció a l’actriu i el cantant català. Amb aquesta distinció la Generalitat valora dues trajectòries artístiques i humanes "excepcionals que han contribuït de manera decisiva a la projecció de la cultura catalana i als valors democràtics i humanistes". La Medalla d’Or a Núria Espert reconeix "una trajectòria artística excepcional de més de set dècades que l’ha convertida en una de les grans figures de les arts escèniques contemporànies ". Nascuda a l’Hospitalet de Llobregat l’any 1935, Espert va iniciar molt jove la seva carrera teatral i aviat es va consolidar com " una actriu de referència ", amb una projecció nacional i internacional sense precedents. Núria Espert i el seu compromís amb la llibertat Fundadora de la seva pròpia companyia teatral, ha destacat per la seva versatilitat i exigència artística, interpretant amb mestria tant el repertori clàssic com els autors contemporanis. Espert va ser la primera dona que va interpretar 'Hamlet' a l’estat espanyol i va contribuir decisivament a la difusió internacional d’autors com Federico García Lorca o Jean Genet. Produccions com Les Criades o Yerma van marcar un abans i un després en la seva trajectòria i en la projecció del teatre català i espanyol arreu del món. Durant la dictadura franquista va patir la censura, fet que va "reforçar el seu compromís amb la llibertat, la igualtat i la dignitat humana, convertint el teatre en un espai de resistència cultural". Serrat, “figura cabdal de la cultura catalana universal” En el cas de Joan Manuel Serrat , la Generalitat vol honorar la trajectòria artística excepcional i el profund compromís cívic i humanista del cantant, "una figura cabdal de la cultura catalana i universal" . Nascut a Barcelona l’any 1943, Serrat va ser un dels noms centrals de la Nova Cançó i ha construït una obra que ha unit música, poesia i valors compartits, amb una projecció internacional sostinguda durant dècades. Al llarg de la seva carrera ha musicat poetes universals com Antonio Machado, Miguel Hernández, Rafael Alberti o Mario Benedetti, així com autors catalans com Joan Salvat-Papasseit. El seu compromís amb la llibertat creativa i amb la llengua catalana el va portar a enfrontar-se a la censura de la dictadura franquista, amb episodis com la renúncia a participar a Eurovisió l’any 1968 o l’exili el 1975. Aquest compromís es va projectar també a Llatinoamèrica, on va esdevenir "un símbol de resistència democràtica i un referent moral per a diverses generacions". Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!