L’any 2019, a Suïssa , centenars de persones es van reunir vestides de negre per acomiadar Pizol, una glacera de 700 anys d’antiguitat . Hi va haver flors, un discurs religiós i un silenci carregat de simbolisme. No era una metàfora: Pizol havia deixat d’existir com a glacera, reduïda a petits fragments de gel per l’impacte del canvi climàtic provocat per l’ésser humà. Aquell funeral va marcar un precedent, però avui se sap que va ser només el principi. Segons un estudi publicat a la revista Nature Climate Change , el planeta s’encamina cap a un període que els científics defineixen com el “pic d’extinció de les glaceres”. Si no es redueixen de manera dràstica les emissions contaminants, a mitjan segle XXI podrien desaparèixer fins a 4.000 glaceres cada any. Una xifra que equivaldria, en només dotze mesos, a la pèrdua de totes les glaceres dels Alps europeus. Iceberg / Unsplash Una descoberta fatal Fins ara, la recerca científica s’havia centrat sobretot en la quantitat total de gel que es fon, però aquest estudi posa el focus en un indicador igualment inquietant : el nombre de glaceres que desapareixen completament. Actualment, s’estima que hi ha més de 200.000 glaceres al planeta, però molts d’ells són petites, fràgils i especialment vulnerables a l’augment de les temperatures. Els investigadors han analitzat quan cada glacera deixa de ser considerada com a tal, ja sigui perquè la seva superfície cau per sota dels 0,01 quilòmetres quadrats o perquè perd gairebé tot el seu volum. Les conclusions són clares: el ritme de desaparició s’accelerarà de manera significativa en les pròximes dècades, i el seu impacte dependrà directament del grau d’escalfament global. Si el món aconseguís limitar l’augment de la temperatura a 1,5 °C respecte als nivells preindustrials –un objectiu que actualment sembla fora d’abast–, el pic d’extinció se situaria cap al 2041, amb unes 2.000 pèrdues anuals. En canvi, amb un escenari d’escalfament de 4 °C, la desaparició de glaceres arribaria a les 4.000 unitats per any a mitjan dècada del 2050 . Amb les polítiques climàtiques actuals, el planeta es dirigeix cap a un augment d’uns 2,7 °C, cosa que implicaria la pèrdua d’uns 3.000 glaceres anuals durant bona part del període entre 2040 i 2060. Glacera / Unsplash Un procés no uniforme L’impacte no serà uniforme. Regions amb glaceres petites, com els Alps, parts dels Andes o el nord d’Àsia, podrien perdre més de la meitat del seu gel en només dues dècades. En canvi, zones amb grans masses glacials, com Groenlàndia o l’Àrtic rus, veuran aquest col·lapse més endavant. Les conseqüències van molt més enllà del paisatge. Les glaceres són una font clau d’aigua dolça, sostenen economies locals, atrauen milions de turistes i tenen un profund valor cultural. Com assenyalen els experts, són un dels símbols més visibles del canvi climàtic: allò que costa imaginar en graus centígrads es fa evident quan el gel desapareix. I, un cop perdut, pot trigar segles a tornar, si és que mai ho fa. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!