Fa cosa d’un parell d’anys, una contertuliana va explicar-nos amb el micròfon obert que pensava que era immoral mentir als infants sobre la màgia del tió i dels Reis. Em va fer pensar en un bon amic que, quan teníem cinc anys, va explicar a tota la classe que els Reis ens veien per un forat gegant, perquè eren els pares. Els seus havien escollit estalviar-li la màgia i dir-li la veritat per a no fer-lo sentir traït de més gran . De tots els fills de pares que van fer mans i mànigues per preservar la màgia d’aquests dies, però, em sembla que n’hi deu haver ben pocs que considerin, al fons del seu cor, que tot plegat va ser una mala passada ideada per ferir-los. Més aviat vull pensar que, amb els anys, han entès que la màgia és l’ambient que els pares s’esforcen a forjar perquè l’infant pugui creure: les converses entre adults sostingudes per sobreentesos perquè hi ha un infant present, la quantitat de mandarines que s’han d’ingerir a correcuita i d’amagatotis perquè el plat del tió quedi buit de tant en tant, la il·lusió en despullar-lo de la manta després de fer-lo cagar, l’eufòria en saludar els Reis quan la cavalcada arriba a la plaça del poble i el nen als braços del pare queda extasiat per la llumenera. La tradició que s’ha cultivat al voltant del naixement del Nen Jesús celebra la família, però sobretot celebra els infants. Ser a prop d’un nen que, per qüestions òbvies d’edat i de maduresa, és més vulnerable que l’adult, mena a fer coses bones pel bé de fer-les. La seva dependència converteix en urgent sortir d’un mateix, ser generós amb el propi temps, amb la seva llibertat i entrenar la paciència i l’afecte. Una vegada, la mare d’una família —molt— nombrosa em va dir que “l’infant t’aporta allò que estàs disposat a entregar-li”. De la mateixa manera que els nens posen davant del mirall el bagatge familiar, les nafres i els defectes d’un mateix, relacionar-nos-hi així també fa d’eina de perfeccionament de les nostres virtuts . La màgia que l’infant percep aquests dies és una màgia fantàstica, llampant, innocent. Escrivia Chesterton que “el que feia la infantesa meravellosa és que tot era una meravella. Aquell no era només un món ple de miracles, era un món miraculós”. La màgia que se’ns revela quan vivim aquests dies a prop dels infants és que atendre’ls i estimar-los pot transformar-nos Quan som adults, però, la màgia que descobrim és la de rememorar que els adults del nostre entorn es van posar d’acord perquè tinguéssim l’oportunitat d’il·lusionar-nos sense témer gaire la frustració. La màgia que se’ns revela quan vivim aquests dies a prop dels infants és que atendre’ls i estimar-los pot transformar-nos . La nostra és una màgia madura, però això no la fa menys fascinant ni paradoxal: amb l’enganyifa tendra traspassem al nen la màgia d’una gran veritat. És força rodó, perquè totes les certeses que se’ns manifesten amb força aquests dies mantenint la màgia al món dels nens, parteixen d’un bressol de fenc, en un estable, amb un Nen en bolquers i somicant. Celebrant aquell Nen podem celebrar-los tots, i celebrant-los tots podem celebrar i comprendre quines són les coses que veritablement val la pena prioritzar, també quan al nostre Nadal particular ja no hi ha infants. O quan encara no n’han arribat de nous. Els nens ens fan fer l’esforç d’explicar d’una manera planera els conceptes més elevats, com per exemple que la redempció de la humanitat la va possibilitar un nadó indefens als braços d’uns pares que el van estimar. Ara tenim el tió, i els Reis, i tota una conxorxa pública amanida amb regals i llumetes, però l’Advent i Nadal fan d’escenari per posar en pràctica el mateix que es va revelar a Josep i Maria en aquell estable precari: la veritable grandesa radica en el que és petit, i un infant és l’encarnació cridanera, desobedient, juganera i amb els morros tacats de xocolata d’aquesta manera de mirar-se el món . Els dies que venen condicionen l’ànima perquè s’inclini vers les coses belles i bones, i jo diria que, mantenint la possibilitat de creure en la màgia als infants, també atiem la màgia que ells obren en nosaltres. “La gran majoria de gent continuarà observant formes que no es poden explicar a si mateixos; continuaran celebrant Nadal amb regals de Nadal i felicitacions de Nadal; continuaran fent-ho i, de sobte, un dia es llevaran i entendran per què”, escrivia també G.K. Chesterton. A prop d’un infant, entendre-ho es fa encantadorament senzill.