Hi ha una frase en la paremiologia catalana que resumeix el poder de les festes d’aquests dies: “els costums arrelen més que els roures”. Arrelen més que els roures i molt més que els motius que els varen crear. Potser varen néixer de la fe religiosa, o d’un esdeveniment important que va deixar petjada en la memòria col·lectiva, o tal vegada va ser l’atzarosa persistència d’una acció quotidiana que el temps va convertir en permanent. És la força del ritual, el poderós atractiu de la tradició esculpida generació rere generació, viscuda en comunitat. A vegades són costums que pertanyen al cercle vital més íntim, i, en conseqüència, ens forgen el primer element d’identitat. No hi ha res més fort, més profund que els rituals que es repeteixen al si d’una família, i que esdevenen un tret singular, un accent propi. La família és la narrativa primera, el primer llenguatge de la nostra prosa vital. I per això mateix, un costum familiar és un fet litúrgic, gairebé sagrat. Alhora, aquests costums privats s’interrelacionen directament amb les tradicions del segon cercle vital, el que vivim en societat. Per exemple, tothom té el seu plat especial de Nadal, aquell brou de la mare, que ja és àvia i besàvia, i la recepta del qual ja està en mans de la següent generació: la tradició col·lectiva de Nadal i la tradició privada del brou de casa, amplificant el sentit d’identitat . I finalment, si s’escau, hi ha un tercer cercle vital que té a veure amb els rituals religiosos, nascuts de la persistència secular de la fe. En altres casos, els rituals són laics, vinculats al compromís ètic, però igualment transcendents. En aquest triplet de costums familiars, tradicions socials i rituals de creences, fonamentem el sentit de la nostra convivència . Viure la tradició ens dona seguretat perquè ens relliga a una gent, a una terra, a una cultura i, en pertànyer a alguna realitat sòlida, oblidem l’enorme solitud de la mort La tradició és identitat, tant quan es redueix al redós de la llar, com quan s’amplifica amb la grandiloqüència dels fets col·lectius. Repetir, acostumar-se, ritualitzar, viure la tradició ens dona seguretat perquè ens relliga a una gent, a una terra, a una cultura i, en pertànyer a alguna realitat sòlida, oblidem l’enorme solitud de la mort . Nadal és això, una tradició secular que relliga família, societat i cultura, i d’aquí neix el seu poder magnètic. Però també és el llegat d’una fe religiosa que, més enllà de la creença individual, ens ha aportat uns valors d’enorme profunditat. Som culturalment cristians, amb independència de la molta, poca o nul·la relació amb la idea de Déu que cadascú tingui, i aquesta identitat forjada amb el llegat de Crist —que al seu torn ve del llegat jueu— té una extraordinària càrrega d’humanitat. D’aquí venen els valors occidentals que ens varen portar la Il·lustració, la Carta de Drets Humans i el model de societat democràtica: és el no robaràs, el no mataràs, l’amor al proïsme de la llei de Moisès.. . Nadal és exactament això, la festa de la civilitat. Per això ens reunim, festegem, regalem, retornem a casa els que som lluny, perquè li donem valor a allò que som quan compartim i ens compartim. La mateixa metàfora del nen que neix per estimar la humanitat i acaba morint per ella, ens explica el sentit d’amor que significa Nadal, i el missatge de compromís amb els altres que representa. I és precisament per això mateix, perquè és una tradició plena de civilitat i convivència, que és tan criticat, menyspreat i sovint atacat. Nadal és Occident, és la tradició judeocristiana i el llegat de Jesús, i el seu valor religiós és tan profund com la càrrega de valors civils que representa. Les crítiques furibundes de determinades esquerres extremes, el menyspreu dels relativistes morals i l’odi de l’islamisme radical, tot convergeix en un mateix objectiu: ridiculitzar, reduir o fins i tot destruir els valors occidentals que ens identifiquen . No és casual que hi hagi tants atacs contra mercats nadalencs a Europa: ho fan perquè saben que Nadal es troba en el cor de la nostra identitat. Bon Nadal i bones festes.