En moltes cases, la sopa de Nadal és gairebé un ritual inamovible. Hi ha qui la prefereix amb galets ben grossos , qui aposta per un brou amb “brossa”, i qui no concep el dia festiu sense un consommé net i reconfortant . Però entre totes aquestes variants clàssiques hi ha un complement que sorprèn qui no el coneix i que, per a altres, és absolutament imprescindible: el flam salat que se serveix dins del brou . Una delicatessen discreta , elegant i profundament lligada a la memòria, capaç de convertir un plat senzill en quelcom especial i carregat de nostàlgia. El flam salat que es posa al brou de Nadal Aquest flan salat no té res a veure amb les postres que tots ens imaginem. És una preparació suau, gairebé etèria, elaborada amb ous i brou , pensada per fondre's amb la sopa calenta en el moment de servir. Per a moltes famílies, és un d'aquells sabor que transporten directament a la infància , als àpats de Nadal a casa dels avis, quan la taula s'omplia de plats fumejants i el primer mos ja marcava el to de tota la celebració. La seva textura delicada i el seu sabor subtil fan que passi desapercebut a la vista, però destaqui clarament en el paladar. L'ou és clau en aquesta recepta / Foto: Unsplash La base del flam és senzilla i honesta, com tantes receptes tradicionals. S'utilitzen rovells i clares d'ou , brou de bona qualitat, un punt just de sal i pebre blanc , i poc més. No necessita ingredients sofisticats perquè la seva funció és respectar el sabor del brou i aportar una textura diferent. L'equilibri entre rovells i clares és clau per aconseguir un flam ferm però tendre, que es pugui tallar a daus sense trencar-se i que, en contacte amb el brou calent, resulti gairebé cremós. La preparació requereix temps i paciència , dos ingredients invisibles que formen part de la cuina festiva. El flam es cou al bany maria al forn , lentament, perquè qualli de manera uniforme i sense bombolles. El motlle, prèviament untat amb mantega, s'omple amb la barreja ben batuda i es col·loca dins d'una safata amb aigua calenta que el cobreixi parcialment. Després de prop d'una hora de cocció, en tocar-lo s'ha de notar ferm, senyal que està llest. Una alternativa a la clàssica escudella / Foto: Unsplash Un cop fred, el flam es guarda a la nevera fins a l'endemà . És aleshores quan es desemmotlla amb cura i es talla en petits daus , pensats per servir-se a part. Cada comensal pot afegir-los al seu plat de sopa o consomé, deixant que la calor els embolcalli i alliberi tot el seu sabor. Aquest gest senzill converteix el brou de Nadal en una experiència diferent , delicada i reconfortant. El flam es guarda a la nevera fins l'endemà En un temps en què les taules festives s'omplen de plats cridaners , el flam salat en el brou reivindica la cuina de sempre , la que no busca sorprendre amb artificis, sinó emocionar des de la senzillesa. Una petita joia gastronòmica que demostra que, de vegades, les majors delicadeses arriben en silenci. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!