Míriam Nogueras és la portaveu de Junts per Catalunya a Madrid. Més d’un mes després del trencament de les relacions bilaterals entre el PSOE i Junts per Catalunya a Suïssa, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va reconèixer que havia incomplert amb el partit del president Carles Puigdemont. Tot i els intents d’acostament de Sánchez, els juntaires segueixen exigint el compliment dels acords i ofereixen mà estesa a Esquerra Republicana per impulsar un front comú al Congrés dels Diputats, malgrat que el portaveu republicà a Madrid, Gabriel Rufián , els hagi instat a demanar perdó. I tot plegat, enmig de detencions de dirigents socialistes i de casos de presumpta corrupció i d'acusacions d'agressions sexuals de l'entorn del PSOE. Foto: Carlos Baglietto Vostès, recentment, han demanat a Esquerra Republicana d'aprofitar la situació de debilitat del govern espanyol al Congrés dels Diputats per obtenir beneficis per a Catalunya. A més, van dir que això havia de ser sense condicions. Quina ha estat la resposta per part dels republicans? N’han parlat per privat? Quina resposta han rebut? És important recordar per què ho demanem. La metodologia de Junts per Catalunya en la política actual és molt diferent de la de la resta de partits. Només cal veure la legislatura anterior, en la qual els suports de Sánchez eren els mateixos que ara. Des de les eleccions del 23 de juliol del 2023, Junts s'ha convertit en l'element disruptiu situat entre els dos blocs espanyols. La llista de fites assolides per la nostra formació és llarga i no té comparació amb el que ha fet cap altre partit, ni en la legislatura anterior ni en l'actual. La realitat avui a l’Estat espanyol és que els partits estan dividits, cada cop més als extrems, i el govern espanyol és molt feble. Per tant, els catalans hem d'aprofitar aquesta feblesa, i Junts ha demostrat que en sap treure resultats. Només cinc setmanes després d'haver anunciat un trencament i el veto a totes les lleis de l'executiu, ja hem aconseguit l’ajornament del 'Verifactu'. També s’ha aprovat un reial decret que dota els ajuntaments de recursos per a polítiques sostenibles i d’habitatge als quals abans no tenien accés, i s’ha establert que l’Estat assumeixi el cost dels impagaments del lloguer. A més, s’ha anunciat l'elaboració de les balances fiscals i hem aturat la pujada de la quota als autònoms. En definitiva, plantar-se serveix. Cal tenir clar que el govern espanyol només busca els vots dels catalans per necessitat, no per convicció ni per voluntat de beneficiar Catalunya. Per això, la nostra proposta és aprofitar aquesta conjuntura per obtenir concessions de molt més calat, vinculades al reconeixement nacional de Catalunya. Com està la qüestió que Catalunya tingui representació a la UNESCO i a l’organització Mundial del Turisme? Pedro Sánchez ha anunciat aquesta setmana l'inici dels tràmits, tal com es va acordar en les negociacions de Suïssa fa més de dos anys. Per tant, això també té a veure amb el reconeixement nacional. Convidem tots els diputats catalans a sumar-se a aquest front per obtenir concessions valuoses que poden arribar a ser històriques. Creiem que és una oportunitat única i els set diputats de Junts ja hi estem treballant. Cada fita que aconseguim per a Catalunya és un pas endavant, però tindríem molta més força si fóssim catorze diputats en comptes de set. Públicament, el líder d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, els va instar a demanar perdó pel que considera “turra miserable a canvi de res dels últims sis anys”... Creu que amb Rufián és possible aquest front comú? De moment, la resposta que hem obtingut ha estat un tuit del portaveu d'Esquerra a Madrid, on deia que havíem de deixar de parlar del 'a cambio de nada'. Però aquesta expressió no és un invent nostre: la va utilitzar el mateix Sánchez per agrair públicament els vots d'Esquerra en la investidura de la legislatura anterior. Tant l'actual portaveu com l'anterior han acabat admetent que havien donat els seus vots gratis. Al capdavall, són els fets els que determinen com et defineixen. A nosaltres, Sánchez mai no ens ha agraït uns vots gratuïts; al contrari, en la seva última intervenció va reconèixer que els vots de Junts per Catalunya no són, ni seran mai, un xec en blanc. S'ha demostrat que la nostra metodologia funciona i, insistim, tenim una oportunitat gegantina per fer que Catalunya avanci. Volem que hi siguem tots. Però creu que Rufián és l'escull principal? És a dir, creu que dins d'Esquerra els altres dirigents sí que estarien a favor de sumar-se a aquest front comú ? Jo puc parlar per Junts. Qui hauria de respondre aquesta pregunta és la mateixa organització. Amb tot això, vostès, si finalment s'acaba implementant aquest front comú, podrien asseure's a negociar un nou sistema del finançament per a Catalunya juntament amb Esquerra Republicana? O fins i tot que el mateix Rufián colli Podemos per aconseguir la delegació de les competències en immigració… Hem de ser molt honestos amb la gent. La qüestió de la immigració és un cas a part, però s’estan obrint debats plens de fum. No podem dir que s'està negociant el finançament que ens van vendre: se'ns va dir que s'investia Illa perquè s'havia arribat a un acord per a un concert econòmic, i no és així. Tot aquest procés neix viciat; no podem fer creure a la gent que negociem un finançament sense tenir les xifres sobre la taula. Si no s'han publicat les balances fiscals ni l'execució pressupostària, com podem parlar de finançament? És com deia l'altre dia en Ramon Tremosa: si has d'operar un genoll, necessites la radiografia. No pots operar sense veure-la, ni pots negociar el finançament sense els números al davant. A Suïssa ja es va arribar a un acord per a la publicació de les balances fiscals i de l’execució pressupostària del 2024. Haurien d'estar disponibles i no ho estan. Segurament no ho han fet perquè les dades són tan escandaloses, o més, que les del 2023, 2022 o 2021, en què als catalans ens arriba la meitat del que arriba als madrilenys. Foto: Carlos Baglietto Si el govern espanyol complís amb la publicació de les balances fiscals, podrien asseure’s amb ERC a negociar-ho? Nosaltres no som aquí per negociar finançaments amb Esquerra. Hem de fer un front comú per avançar en el reconeixement nacional de Catalunya, que va molt més enllà del traspàs de l'IRPF. Si a les balances fiscals es torna a veure, com ja s'ha vist en les darreres publicades, que el govern espanyol ens furta 22.000 milions d'euros cada any, quedarà clar que el problema no és l'IRPF ni qui el gestiona. Catalunya no ha de ser una gestoria; ha de poder ser un estat independent per gestionar el 100% dels seus recursos i donar als ciutadans el que no els dona un govern espanyol del qual, malauradament, encara depenem. Per tant, trobo que és molt enganyós reduir el debat a una qüestió tan autonomista com el traspàs d'un impost. Quina és la resposta sobre aquest front comú de la resta d'actius de l'independentisme, sigui l'ANC o Òmnium? Veurem què passa. La proposta és molt recent i en els darrers anys han canviat moltes coses; sobretot, ens hem ressituat tots després del 155, de la presó i de l'exili, que encara dura. Per això és tan important recordar que tenim una llei d’amnistia que s'ha d'aplicar. El 30 de gener de l'any passat es va votar al Congrés una amnistia que no incloïa tothom ni passava els filtres de la Unió Europea. Aquella va ser, segurament, la votació més difícil que hem fet els set diputats de Junts: votar 'no' a la llei d'amnistia. Afortunadament, allò va permetre canviar el rumb de la norma i vam acabar negociant una llei que sí que incloïa tothom, i no només els 'VIPs', i que superava els estàndards europeus, tal com hem pogut constatar aquests darrers dies amb l'informe de l'advocat general. Tot i no tenir representació al Congrés dels Diputats, la CUP o, per exemple, Aliança Catalana que són partits que s'autoconsideren independentistes, també haurien de participar-hi? Tinc claríssim que hem de passar de la resistència, que és el que els catalans sabem fer millor, a la victòria. Ara toca guanyar; nosaltres estem en 'mode guanyador'. Mentre uns gesticulen i fan sermons, Junts penca. Mentre alguns intenten bastir fronts espanyols, Junts penca. Tots hem de començar a canviar de xip i posar-nos en mentalitat guanyadora. Hem de superar la pantalla de resistir per anar a guanyar. I què tenim nosaltres que no tinguin els altres? Molts fan proclames, però nosaltres hem aconseguit aprovar la llei contra la multireincidència i hem impulsat, en només un any, una llei orgànica per al traspàs de les competències en immigració. Hem aconseguit l’ajornament del 'Verifactu', una llei d’amnistia i que es pugui parlar català al Congrés, una fita que el dia abans de les eleccions ningú hauria cregut possible. A més, ja s'estan preparant les sol·licituds per tenir representació a la UNESCO. Els fets ens avalen. Això també és una fita històrica. Per a quan calculen que aquesta qüestió de la UNESCO podria materialitzar-se? Les coses sempre es poden treballar molt més del que es treballen. Per tant, això depèn del govern espanyol i les ganes que tinguin que això surti. El que tenim claríssim és que no som aquí per perdre el temps, sinó per pencar. Hi ha moments per negociar i nosaltres els hem aprofitat; però també hi ha moments per valorar si aquestes negociacions són efectives. Després de fer balanç, vam decidir plantar-nos. Som l'únic partit que ha pres decisions davant els incompliments: mentre tots els partits es queixen al faristol del Congrés, fins i tot Sumar, que és soci de govern, nosaltres som els únics que hem actuat. Estem fent possible tot allò que ens deien que era impossible. Sembla que aquest és l'únic llenguatge que entenen a Madrid i, per això, oferim a la resta de partits catalans que s'hi sumin. Decidim plegats el 'com', però fem-ho, perquè val la pena. Nosaltres continuarem endavant igualment perquè, insisteixo: marquem i ara toca guanyar. És l'hora que Catalunya guanyi en tots els fronts: econòmicament, culturalment i en seguretat. Però, sobretot, és l'hora de guanyar com a país. Tot i aquesta mà estesa seva cap a Esquerra Republicana, el president dels republicans Oriol Junqueras, va anunciar que durant el mes de gener es reuniria amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Com interpreta aquest gest? I si a vostès els crida el president del govern espanyol Pedro Sánchez, com reaccionarien? Acceptarien aquesta reunió? Hem demanat als partits catalans que ens trobem per decidir com aprofitem aquesta oportunitat. De moment, però, la resposta d'Esquerra és reunir-se amb els partits espanyols i continuar dins d'aquest marc mental. Nosaltres ens mantenim ferms: no ens reunirem amb les formacions espanyoles. Quan fa poc més d'un mes vam dir que s'havia acabat, és que s'ha acabat. Aquesta gent té molts deures pendents amb Catalunya. Foto: Carlos Baglietto Per tant, si els criden des de la Moncloa no hi aniran… No hi anirem, ja ho vam dir des del primer dia que ho va proposar el senyor Junqueras. Nosaltres hem estat vint-i-dos mesos anant cada mes a Suïssa. Cada mes ens hem reunit i el Partit Socialista ha tingut moltes oportunitats per parlar amb nosaltres. Hem invertit moltes hores a Suïssa en una taula amb mediació internacional, amb verificació i ells han perdut aquesta oportunitat. Nosaltres sempre hem avisat i recordem que fa una mica més d'un any vam proposar una qüestió de confiança perquè ja dèiem que això no funcionava. El temps sempre ens ha acabat donant la raó a nosaltres. Hi ha alguna possibilitat que Junts aprovi els pressupostos o el sostre de despesa? No. No. Cap ni una. I si el PSOE accepta augmentar un terç de la senda de dèficit per a les comunitats autònomes? Ha presentat dues vegades el sostre de despesa al darrer mes, dues, i en cap de les dues no ha fet ni una sola modificació. Per tant, d'aquesta qüestió ja no tornaran a parlar. No presentaran un altre sostre de despesa. Tornem a les balances fiscals que parlàvem abans. Sánchez ha anunciat que està disposat a publicar-les. Tot i això, entenc que s'hauria d'acordar una metodologia per publicar-les. Com l'acordaran amb vostè si no es reuneixen? Darrere de cada incompliment hi ha un acord. Hi ha un document sobre aquesta qüestió. És a dir, la metodologia ja està pactada… Exacte. Això ja està pactat. Tot el que exigim que es compleixi, tot allò que vam posar sobre la taula el dia que ens vam plantar, fa molt de temps que s'arrossega. S'ha allargat massa i tot han estat excuses, però darrere sempre hi ha un acord signat amb ells. Per tant, saben perfectament què s'ha de fer, que és exactament el mateix que es va fer el 2014. El Ministeri té el botó a les seves mans i només l'ha de prémer. Un dels incompliments que consideraven vostès que s'ha desencallat recentment és la llei de la multireincidència. Tot i això, hi ha altres incompliments com ara fer fora els ocupes en 48 hores. Com està aquesta qüestió? La llei contra la multireincidència es va aprovar la setmana passada a la Comissió de Justícia. Al febrer la llei passarà al ple del Congrés. Un cop aprovada, anirà al Senat i, per tant, cap a l'abril ja serà efectiva i estarà publicada. Cal insistir-hi perquè, si no ho expliquem nosaltres, no ho farà ningú. Molts s'omplen la boca parlant de seguretat, especialment els partits d'ultradreta, com escoltem cada setmana al Congrés, però qui ha posat sobre la taula i ha aprovat la llei contra la multireincidència ha estat Junts per Catalunya. Cap altre partit ha aprovat ni una sola llei en aquests termes. Tots fan molts vídeos i molts tiktoks queixant-se de les ocupacions, però qui ha presentat una llei per combatre-les que estic convençuda que s'acabarà aprovant? Ha estat Junts. El mateix passa amb la immigració: molts en parlen, però quin és el partit que ha treballat una llei per decidir des de Catalunya les competències en aquesta matèria? Junts per Catalunya. Per això, quan deia que anem a guanyar, és que anem a guanyar. Amb aquestes lleis demostrem de què som capaços. Uns prefereixen gesticular i donar sermons; nosaltres som de pencar. La gent ha de saber que s'estan aprovant lleis vitals i ha de tenir clar qui hi ha al darrere d'aquesta feina: la gent de Junts per Catalunya. La que sembla encallada és la llei contra les ocupacions, no? També estava encallada la de la multireincidència. Però fixa’t: un dilluns la Direcció Executiva Nacional aprova per unanimitat el trencament i s’anuncia; al cap de dos dies, la militància ho ratifica, i dijous al matí fem una roda de premsa per anunciar el veto a totes les lleis del govern espanyol. Aquella mateixa tarda, s'activa la Comissió de Justícia per encarrilar la llei contra la multireincidència. I, en menys d’un mes, ja la tenim aprovada. Això demostra que quan ens plantem, les coses es mouen. Una de les qüestions que també hi ha sobre la taula és la delegació de les competències en immigració a la Generalitat. Vostès han trencat negociacions amb el PSOE, però podrien negociar sense cap mena de problema amb Podemos. No ho han fet amb ells? Crec que el problema no és si Junts per Catalunya negocia amb Podemos o no. La llei està aprovada. De fet, hi ha una entrevista del mateix Pablo Iglesias on explica que un partit català li va demanar que no votés a favor d'aquesta llei. No ho diem nosaltres; és el titular d'una entrevista que li van fer a ell. Per tant, la qüestió no és amb qui negociem. Es tracta que tot aquest bloc que s'anomena 'progressista d'esquerres espanyoles' compleixi allò que s'ha acordat En el cas de Podemos, han contactat amb vostès les darreres setmanes per parlar-hi? No, en absolut. I podrien acceptar la Iniciativa Legislativa Popular per regular els immigrants que reclama Podemos a canvi de la delegació de competències? Nosaltres demanem tenir les competències per decidir a Catalunya què fem. Un cop les tinguem, que a Espanya facin el que vulguin i que els partits espanyols decideixin el seu futur, però a Catalunya hem de poder decidir els catalans i les nostres formacions. Per tant, el que volem són les competències integrals en matèria de migració i, a partir d'aquí, que ells decideixin què volen fer al seu territori. Si tota aquesta llista d'incompliments que hem estat parlant fins ara es complís, vostès podrien replantejar-se reiniciar les converses a Suïssa? Tant de bo el nostre problema d'aquí a una setmana, o d'aquí a un mes, sigui aquest. Tant de bo el debat sigui que el català ja és llengua oficial a Europa, que l’amnistia s’aplica al 100% i tothom se’n beneficia, o que ja tenim les competències delegades en matèria d’immigració. Tant de bo puguem dir que els malalts d’ELA ja han cobrat tot el que els corresponia, i que s’han aprovat definitivament les lleis contra la multireincidència i contra les ocupacions. Tant de bo aquest sigui el nostre únic problema. Per tant, si tot això es compleix, seria un debat dins del partit? Sempre dic el mateix que és el que deia el meu pare: si la meva tieta tingués bigoti seria el meu oncle. Les enquestes actuals apunten a una possible majoria absoluta de la dreta en unes futures eleccions. Amb aquest escenari, Junts, el PNB o ERC perdrien la clau de la governabilitat. Davant la ruptura amb el PSOE, no temen estar desaprofitant l'any i mig que queda de legislatura? Si algun partit pot dir que ha aprofitat cada minut i cada vot, aquest és Junts per Catalunya. Avui dia, no hi ha cap altre partit al Congrés que pugui presentar una llista de fites aconseguides com la nostra. L’equip de Madrid ha pencat molt mentre d’altres es dedicaven a altres coses. Hem aconseguit des del partit judicial per a Sant Cugat del Vallès, una reivindicació de trenta anys, fins a la Llei d’Amnistia, la sol·licitud per a l'oficialitat del català a Europa, la delegació de competències en immigració o la llei contra la multireincidència. Si vostè preguntés als altres portaveus què han aconseguit en els set o vuit anys que porten donant suport al govern, molts no sabrien ni què dir. Fins a quin punt han influït els casos de corrupció que envolten Pedro Sánchez en aquest trencament amb el PSOE? Les "clavegueres" de l'Estat, on PSOE i PP competeixen des de sempre, són una constant a la història d'Espanya; només cal veure com es tiren els casos de corrupció al cap a les sessions de control. Però nosaltres ja vam signar l’Acord de Brussel·les sota el paraigües de la desconfiança. No es pot confiar en un partit espanyol. Per això el nostre acord no és d'estabilitat, sinó que condiciona cada vot al compliment del que s'ha pactat. Si no es compleix, no hi ha vots. Foto: Carlos Baglietto Creu que la justícia està perseguint dirigents del PSOE, com Santos Cerdán, precisament per haver negociat amb el president Puigdemont? És obvi que les clavegueres han aixecat la catifa dels socialistes arran de la negociació amb Junts, però també és evident que sota la catifa hi havia fems. El sistema polític espanyol està molt degradat i és molt feble. Precisament per això, aquesta debilitat de l'Estat és una gran oportunitat per a Catalunya que hem de saber aprofitar. Si l'alternativa al PSOE és un govern de PP i Vox, no és pitjor per a Catalunya? Es plantejarien una moció de censura instrumental amb el PP per convocar eleccions? Els partits espanyols, històricament, han anat tots a l'una contra Catalunya. A mi no em pertoca valorar què voten els espanyols; jo només sé que el millor per a Catalunya és ser un estat independent. Respecte al PP, si ens poséssim a parlar de tot el que tenen pendent amb Catalunya, no acabaríem mai. Som un partit seriós: si el PSOE no compleix, trenquem. Però si algú es pensa que regalarem els nostres vots al PP, és que no ha entès absolutament res de què va Junts per Catalunya. El retorn del president Puigdemont és un dels grans desitjos del seu partit. Creu que el seu retorn podria fer que Pedro Sánchez reprengués les negociacions amb més força? El retorn del president l'hem desitjat cada any, i cada any l'Estat s'ha ocupat d'intentar ajornar-lo. En un país democràtic, el president Puigdemont no portaria vuit anys lluny de casa. Dit això, ell sempre ha posat el país per davant dels seus temes personals. Les negociacions a Suïssa amb mediació internacional s'haurien fet igualment si ell fos aquí. La seva figura a l'exili té un valor immens perquè ha exercit la presidència malgrat les circumstàncies. Amb la perspectiva actual, considera que va ser un error investir Pedro Sánchez? L’acord que vam signar era històric. Abans del 23-J, ningú hauria imaginat que un partit espanyol reconeixeria per escrit el conflicte nacional entre Catalunya i Espanya. Vam voler donar una oportunitat a aquesta via. Ara estem davant d'un govern espanyol molt feble i és el moment de fer una crida a la unitat: qualsevol partit català que prefereixi un bloc espanyol abans que un bloc català, no està sumant pel país. Per acabar, el seu nom sona amb força com a possible candidata a la Generalitat si Puigdemont decidís no presentar-se. Com ho veu? Diré el mateix que dic sempre: només hi ha un candidat i és el millor que pot tenir qualsevol partit. Tenim el millor lideratge possible en la figura del president. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!