Extremadura enceta aquest diumenge un nou cicle electoral a Espanya . Serà el primer cop que ciutadans de l’Estat espanyol van a les urnes des de les eleccions catalanes i europees del 2024; dos anys i mig després de les darreres eleccions generals. Els extremenys estan citats a les urnes quan només falta un any i mig pels pròxims comicis estatals que enfrontaran Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo en un nou duel. I, entremig, els aragonesos estan convocats a les urnes el febrer ; els castellanolleonesos , el març; i els andalusos hauran de celebrar les seves eleccions, com a tard, a l’estiu. Aquestes quatre comunitats començaran a conformar el nou mapa polític de l’Estat. I a Extremadura s’hi plasma el consens que totes les enquestes demoscòpiques pronostiquen de cara al nou cicle: el PSOE s’esfondra enmig de casos de presumpta corrupció i assetjament sexual , mentre el PP és el partit favorit , però cada cop més dependent d’un Vox en auge . La campanya electoral s’ha enfangat en la seva recta final. Correus va confirmar el robatori de 124 paperetes que ja havien estat emeses per vot postal. La Guàrdia Civil van emmarcar-ho en un cas de “ delinqüència comuna ”; els lladres van endur-se la caixa forta de l’oficina de Fuente de Cantos (Badajoz). I la policia va trobar el botí calcinat hores més tard. En tot cas, Correus va garantir que aquests 124 electors poguessin tornar a emetre el seu vot sense problemes. Però el PP hi ha sucat pa, ha alimentat la teoria de la tupinada i María Guardiola, presidenta d’aquesta autonomia i favorita a guanyar les eleccions però ser encara més dependent de Vox, ha arribat a proclamar que “ ens estan robant la nostra democràcia ”. Pedro Sánchez va participar aquest divendres en l’últim míting de campanya i va emmarcar tota aquesta polèmica en “una bola més”. “Al PP només li valen els resultats quan guanyen”, va proclamar. Els socialistes acusen els populars de comprar el discurs del trumpisme. No es calcula que 124 vots —menys encara si aquests electors han tingut el dret a tornar a votar— marquin la diferència del resultat de les eleccions d’aquest 21 de desembre; a les quals estan cridats a votar 891.000 extremenys. Fa més de dos anys, però, la diferència entre les dues principals forces va ser ajustada: 7.000 vots . Les autonòmiques del 2023 les va guanyar el PSOE del ja traspassat Guillermo Fernández Vara per només aquest marge. Però les dretes sumaven més escons. En un primer moment, la líder del PP extremeny va resistir-se a governar en coalició amb l’extrema dreta. Guardiola considerava que el repartiment de forces legitimava que Vox es limités a donar suport extern. Al cap i a la fi, els populars havien obtingut 28 escons i els ultradretans només n’havien aconseguit 5. Però Santiago Abascal no va donar el seu braç a tòrcer i finalment Feijóo va empènyer Guardiola a acceptar l’entrada de Vox al seu executiu. Tanmateix, un any més tard Vox n’acabaria sortint per voluntat pròpia. Abascal va instar totes les seves delegacions territorials a trencar amb els populars després que PP i PSOE segellessin un pacte per repartir entre les diverses comunitats autònomes de l’Estat 347 menors estrangers no acompanyats que es trobaven llavors a les Illes Canàries. Ara Guardiola ha convocat eleccions després que, no només Vox ja no governi en coalició amb ella, sinó que, a més, no ha sigut capaç d’aprovar amb ells els pròxims pressupostos autonòmics. Són els primers comicis anticipats de la història d'Extremadura des que es va conformar l'autonomia el 1983. Extremadura, un presagi de les futures eleccions autonòmiques i generals? A banda del robatori d’aquests 124 vots, l’etapa final de la campanya també ha estat marcat per l’absència de Guardiola en diversos debats electorals; ha reduït força la seva presència pública. De fet, el PP no va fer un acte de campanya de grans dimensions. L’últim míting es va celebrar a Badajoz, però no va comptar amb la presència d’Alberto Núñez Feijóo . La candidata a la reelecció tampoc no ha estat acompanyada en aquesta cursa electoral de barons importants com la madrilenya Isabel Díaz Ayuso o l’andalús Juanma Moreno. Tot al contrari en el cas del PSOE: Pedro Sánchez va ser l’encarregat de tancar l’acte final d’aquesta campanya a Extremadura. La Junta Electoral Central , per cert, va obrir aquest divendres expedient al president de l’executiu espanyol per haver celebrat la roda de premsa en la qual feia balanç de la seva acció de govern el darrer semestre en plena campanya electoral en aquesta autonomia. Feijoó i Guardiola en un acte de campanya / Foto: Europa Press El risc que corre Guardiola en aquests comicis és ser encara més depenent de l’extrema dreta. Perquè totes les enquestes la situen com a guanyadora, però cap li atorga la majoria absoluta de forma clara. De mitjana, els estudis demoscòpics preveuen una crescuda de dos, tres o quatre diputats (de 28 a 30, 31 o 32) en una cambra on la majoria absoluta s’assoleix a partir dels 33. Els populars han sigut cauts i han rebaixat les expectatives d’assolir aquesta majoria. Les enquestes també coincideixen a pronosticar un auge de Vox. Actualment té 5 parlamentaris i alguns estudis calculen que pugui arribar a doblar la seva representació . Malgrat que el cap de llista dels ultradretans en aquests comicis sigui Óscar Fernández Calle, qui s’ha erigit en candidat ha sigut Santiago Abascal. De fet, el líder absolut del partit apareix en primer pla en els cartells electorals del partit, per davant del polític extremeny. Abascal i Fernández en un acte de campanya / Foto: Europa Press Un candidat del PSOE imputat en un cas de corrupció en ple degoteig de casos d’assetjament sexual Tot aquest reforçament de la dreta va en detriment, per descomptat, del PSOE . També de mitjana, les enquestes calculen que els socialistes patirien una patacada en la qual es desplomarien passant de 28 a uns 21 representants. Obtindrien d’aquesta manera el pitjor resultat històric de la formació en aquesta autonomia . L’objectiu, per tant, és no esfondrar-se i evitar una majoria absoluta del PP. La formació d’esquerres Unidas por Extremadura aconseguiria un tímid creixement i es calcula que pugui passar els 4 als 5 parlamentaris. L’elecció de Miguel Ángel Gallardo com a candidat del PSOE no ajuda gens ni mica. Els socialistes arrosseguen en aquesta campanya la recent aparició de diverses denúncies dins del PSOE i la Moncloa per assetjament sexual . I, per acabar-ho d'adobar, aquest candidat forma part de la llista de personatges esquitxats per suposades trames de corrupció dins del partit. Gallardo no només fa poc temps que és el líder del partit en aquesta autonomia. Si no que, a més, pràcticament només se’l coneix per estar imputat en el cas de David Sánchez , el germà del president del govern espanyol. Sánchez i Gallardo en un acte de campanya / Foto: Europa Press A Gallardo se l’investiga en el cas que investiga la creació i adjudicació a David Sánchez —serà jutjat pels delictes de prevaricació i tràfic d’influències— de la plaça de Coordinador de les Activitats dels Conservatoris de la Diputació de Badajoz . És a dir, si es va crear una plaça a la seva mida i se li va concedir pel sol fet de ser el germà del líder del PSOE. Les acusacions d’aquest cas consideren que Gallardo, com a president de la Diputació de Badajoz, estava informat de totes les necessitats de personal i llocs que s’anaven a crear, es va interessar directament per les dates mínimes per a l’adjudicació d’un lloc d’alta direcció i “va consentir l’aparent canvi de nomenclatura del lloc i creació d’un de nou sense passar pels tràmits legals” necessaris. Extremadura mostrarà aquest diumenge si Sánchez s'aboca a la primera de diverses desfetes. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!