La pel·lícula Los Domingos , dirigida per Alauda Ruiz de Azúa, ha recordat que existeix una manera de viure diferent, que és l'opció per la vida religiosa femenina en comunitat, concretament l'opció monàstica per la clausura. De vegades es fa una connexió apressada entre ser monja i haver renunciat a la vida matrimonial. S’ha de posar sobre la taula també la vida de persones que han viscut el contrari: van haver de renunciar a ser monges per ser obligades a casar-se . Algunes d’elles, amb vocació religiosa diàfana, un cop van quedar-se vídues, van intentar reprendre la seva vocació primigènia. Al llarg de la història hi ha hagut monges que abans havien estat casades. I un cop han enviudat i han entrat a la vida religiosa com volien, els seus fills han seguit amb la seva vida, fora del convent. Però en alguns casos també han emulat la mare, i s’han fet monges com la progenitora . Barbe és una de les tantíssimes dones que anhelaven ser monges però que van haver de passar per la vida matrimonial, i només quan es van quedar vídues van poder entrar en un convent Un cas curiós és el de la Barbe Jeanne Avrillot, carmelita francesa i mística, coneguda amb el nom de Maria de l’Encarnació. Aquesta noble, nascuda a París l’any 1566, va morir a Pontoise el 1618. Es va casar amb Pierre Acarie, perquè això és el que van voler els seus pares, però un cop vídua va ser de les fundadores del que més endavant serien les Carmelites Descalces a França. Actualment és beata. Barbe és una de les tantíssimes dones que anhelaven ser monges però que van haver de passar per la vida matrimonial, i només quan es van quedar vídues van poder entrar en un convent. Jeanne Avrillot va ser educada en un convent a Longchamps, on ja va demostrar una vida de pietat i espiritualitat extraordinàries. Barbe (la bella Acarie, com li deien) va ser casada als 16 anys amb el canceller Acarie, que servia a Margarida de Valois, la reina. Van tenir 6 fills. Durant unes revoltes instigades també pel seu marit, va haver de separar-se del seu marit, que va ser desterrat per Enric IV quan va conquerir París. En aquell moment va ser coneguda per la seva dedicació als pobres, ferits i desvalguts. També ella va caure ferida després d’una violenta caiguda d’un cavall. Aquest impediment físic va ser l’obertura encara més forta a la vida mística i devota. Va conèixer la castellana Teresa d’Àvila i va sentir-se cridada a estendre la vida de les carmelites a França, i aquest ha estat el seu llegat. També hi va influir Joan de Ribera (virrei i arquebisbe de València), en la seva decisió. Ho va començar a fer ja en època de dona casada, quan amb el seu marit van obrir un cercle de devots al palau de Marais on vivien, on hi van aparèixer personalitats com Vicenç de Paül, Francesc de Sales —patró dels periodistes i director espiritual de Barbe durant un temps— i dones com Madame Jourdain, Madame de Bréauté o Madame de Meignelay, totes elles interessades pel misticisme i la renovació del catolicisme. Aquestes dones de l’elit francesa també van acabar triant la vida monàstica. També les filles de Barbe van optar per la vida religiosa, i un dels fills va ser mossèn. Els goigs d’aquesta beata Maria de l’Encarnació es van popularitzar a Catalunya i és una beata protectora a la qual s’invoca contra les morts sobtades. La pel·lícula Los Domingos , guanyadora de la Conquilla d'Or a la millor pel·lícula a Sant Sebastià, es configura sobre la decisió també d’una adolescent que es planteja la vocació. Arran del film ha provocat debats a partir d’aquesta pregunta: som lliures de prendre les nostres decisions quan es tracta d’optar per una vida que s’allunya de la tònica —meravellosa si és una tria volguda— de casar-se i tenir fills? Per què no es considera legítima l'opció d’entrar en un convent? Aquest Nadal pot passar a més d’un dinar familiar. Que algú digui, amb la parsimònia i la convicció de la protagonista de la pel·lícula guanyadora a Donostia, que molt bon Nadal a tots, i que ella, després de festes, es fa monja.