Durant dècades, el fish and chips britànic ha estat vist simplement com un plat popular, humil i gairebé folklòric , però la seva importància va molt més enllà del gastronòmic . Darrere d'aquest icona del Regne Unit s'amaga una història profundament lligada a la supervivència , la identitat nacional i un dels moments més delicats del segle XX. En plena Segona Guerra Mundial , quan Europa sencera patia escassetat, bombardejos i racionaments extrems, aquest plat senzill de peix arrebossat i patates fregides es va convertir en un símbol de resistència , en una eina estratègica per mantenir la moral de la població i en un aliment clau per a soldats i civils. El que avui sembla una recepta quotidiana va ser, durant aquells anys, molt més que menjar . Per què el fish and chips va ser clau en la Segona Guerra Mundial? L'origen del fish and chips ja és, de per si, una història de migracions i supervivència . La seva tècnica de fregit prové del peixet fregit dels jueus sefardites portuguesos , que van arribar a Anglaterra al segle XVI fugint de la Inquisició. Aquelles comunitats van començar a vendre peix fregit pels carrers de Londres, adaptant-ho als productes locals. Amb el pas del temps, el bacallà o l'eglefí arrebossats amb farina es van consolidar com un menjar barat, energètic i accessible , especialment quan la revolució industrial i el ferrocarril van permetre una distribució massiva del peix fresc per tot el país. La incorporació de les patates, que van arribar més tard a Anglaterra, van completar un plat que acabaria marcant generacions senceres. Les patates i el peix eren abundants en aquella època / Foto: Unsplash Tanmateix, va ser durant la Segona Guerra Mundial quan el fish and chips va assolir una rellevància històrica sense precedents . Mentre productes bàsics com la llet, els ous o el bacó van ser estrictament racionats, aquest plat va quedar deliberadament fora de les restriccions. El motiu no era casual: el peix i les patates eren aliments abundants , fàcils d'aconseguir i amb un alt valor calòric, fonamentals per sostenir una població sotmesa a bombardeigs constants i a una enorme pressió psicològica. El govern britànic va entendre que mantenir aquest plat disponible ajudava a conservar una sensació de normalitat enmig del caos. El govern britànic va entendre que conservar aquest plat ajudava a tenir una sensació de normalitat A més, el fish and chips va tenir un paper sorprenent al front. Segons relaten els historiadors, els soldats britànics van arribar a utilitzar-lo com a codi de reconeixement : un cridava “Fish” i l’altre responia “Chips” , una contrasenya improvisada que evitava confusions en situacions de risc . Aquest detall, aparentment anecdòtic, demostra fins quin punt el plat estava integrat en la cultura col·lectiva i en la vida quotidiana dels qui combatien. Arribat a un punt es va convertir en un codi de reconeixement / Foto: Unsplash Avui, encara que el fish and chips continua sent un emblema nacional , la seva presència ha minvat davant la competència del menjar ràpid global. Així i tot, la seva història roman intacta. No és només un plat típic, és un símbol de resistència , d'enginy popular i de com el menjar pot convertir-se en una arma silenciosa en temps de guerra. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!