A casa, com a la resta de llars catalanes, som molt del Fermí Fernàndez . L'estimat còmic i actor porta molts anys regalant-nos somriures quan el veiem damunt dels escenaris o en diferents programes de tele, fent-nos riure amb el seu humor i la seva bonhomia. Un tipus ocurrent, ràpid i tremendament humà, que viu la seva passió, la seva professió, al màxim, però que quan es posa seriós, quan obre els seus sentiments, ens posa la pell de gallina parlant-nos amb total sinceritat sobre uns fets de la seva vida que no devia ser fàcil de gestionar. Fermí Fernández IG Al Fermí, que va néixer a Londres quan els pares tot just s’estaven separant, de mare anglesa i pare català, la seva mare el va abandonar . Fa anys, al programa Al cotxe! de l'Eloi Vila, va confessar que després del seu naixement “ la mare va marxar embarassada de mi i el meu pare em va venir a buscar perquè ella no em volia ”. Feia només 21 dies que el Fermí havia nascut quan la mare el va abandonar a l'aeroport de Heathrow i el pare se’l va endur de tornada a Tarragona: “ Em va venir a buscar, va haver d’anar allà, va haver de deixar la feina”. L’actor va créixer pensant que no tenia mare, a molts quilòmetres de la ciutat on va néixer, quan ja de gran “ vaig ser conscient de la meva vida i vaig saber que la meva mare no era morta, com jo creia ”. Quan va fer 50 anys “ vaig rebre una trucada d’un tal Andrew Warrell i em va dir això: sóc fill de Rose Mary Franklin i crec que tu ets mon germà ” . I no tenia només un germà, sinó tres (dos homes i una dona), i la mare era viva. I la va conèixer. "Va ser molt dur . També va ser bonic, però complicat” . El primer que li va dir ella quan el va veure?: “ I’m sorry. Ho sento”. “Per què m’has fet això? ” , li va preguntar ell a ella. “Quan vaig veure la meva mare per primera vegada va ser dur i bonic a la vegada” @Fermi_Fdes #AlCotxeTV3 pic.twitter.com/uoRc3WGOmh — Al cotxe! TV3 (@alcotxetv3) October 7, 2019 “El fet de trobar-nos va ser de les coses més emocionants de la meva vida. Se’m va quedar mirant, amb els meus ulls. Tenia els meus ulls. Té els ulls verds igual que jo. És una cosa màgica. Jo pensava que no podia sentir res per aquesta dona, una persona que em va deixar.. .”, recordava emocionat. Ara, el bo d'en Fermí ha tornat a parlar d'aquests fets, del seu viatge a Londres a conèixer la mare, els germans i els nebots, i de què li va dir el seu germà Andrew quan tornaven amb el cotxe cap a l'aeroport: "T'he de dir una cosa. T'he d'estar terriblement agraït perquè has estat molt generós. Hauries pogut agafar, dir que no ens volies conèixer, dir que no volies saber res de nosaltres i has dit que sí. I vaig pensar: 'Hòstia, doncs sí' ". View this post on Instagram A post shared by La ronda perversa (@larondaperversa) Un gest valent, que l'honora. Una demostració que el Fermí paga molt la pena. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!