L’Audiència de Girona ha desestimat el recurs presentat per Òscar Campos perquè s’admeti a tràmit la querella  per tortures i revelació de secrets contra l’agent de la policia espanyola -amb la identitat falsa de Maria Perelló- que es va infiltrar en entorns independentistes de Girona i Salt, i fins i tot va ser parella seva . El tribunal ratifica la resolució del jutjat d’Instrucció 3 de Girona, del maig passat, i sosté que la policia “no ha comès cap delicte” . Ni tampoc  el fet de participar en una reunió confidencial amb advocats de Campos per preparar la seva defensa. La formació Alerta Solidària ha denunciat aquest dilluns la desestimació de la causa.  A més de Campos, les entitats Òmnium Cultural , la CUP, Associació Ateneu Popular de Girona, Associació No al Racisme de Girona i Salt i Federació d’Entitats Socioculturals de Salt van presentar-ne recurs”. En la resolució,  a la qual ha tingut accés ElNacional.cat , el tribunal exposa que “la figura d’ agent encobert de l'article 282 Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) no converteix l'actuació de la querellada (i els seus comandants i superiors contra els quals també es dirigeix la querella) sense més ni més en delictiva , sinó que més aviat afectaria, si és el cas, a la validesa i ús que de la informació, que hagués pogut obtenir-se, es fes”. Reunió confidencial consentida Fins i tot, el tribunal desestima que l'agent hagi comès el delicte de revelació de secrets quan va participar en dues reunions confidencials de Campos i els seus advocats en la preparació de l'estratègia de defensa d'un procediment judicial incoat per atestat de la policia espanyola. "La querellada va participar en les mateixes sense inconvenient dels partícips , s'entén, que per la relació de parella que li unia amb Campos, acceptant-se la seva presència". Això no obstant, el tribunal obvia que ella va enganyar a tots la seva identitat. Per tot això, l'Audiència conclou que “que no existint delicte no escau cap recerca en la jurisdicció penal, sense que vinculi a aquesta jurisdicció la inadmissió de demanda contenciosa administrativa; no podent la presenti tenir per objecte conèixer quina informació va poder obtenir-se per part de la querellada sinó si en tal obtenció es va poder cometre algun il·lícit penal. Assegut l'anterior no cap, sinó que confirmar la resolució recorreguda”. La redacció d' ElNacional.cat està treballant per ampliar aquesta informació. Per llegir l'última hora de la notícia, actualitza la pàgina. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!