El poble gitano català té la seva pròpia història, però, sovint aquesta ha quedat als marges del relat oficial. Per reparar aquest buit, el Museu d’Història de Catalunya (MHC) acull l’exposició El poble gitano de Catalunya: història i cultura , una gran mostra impulsada per una institució pública que reconeix, amb rigor i veu pròpia, el llegat i la cultura d’aquesta comunitat en el nostre país. El relat s’ha construït en estreta col·laboració amb la comunitat gitana catalana, que ha participat activament en totes les fases del projecte. La mostra , que es podrà visitar fins al 2 d’agost de 2026, s’emmarca dins l’Any del Poble Gitano 2025, on coincideixen dues efemèrides de gran càrrega simbòlica: els 600 anys de l’arribada del poble gitano a la península Ibèrica i el 275è aniversari del Baró Estradipen, la Gran Batuda de 1749. L’exposició recorre des de l’antic Orient als Balcans fins a arribar a casa nostra, i des de l’edat mitjana europea fins a l’actualitat, i denuncia i evidencia episodis foscos que no poden quedar en l’oblit. Sis segles de presència del poble gitano al país s’expliquen sense estereotips ni victimismes . Per a la comissària de l’exposició i activista Mercedes Porras, “és una oportunitat per explicar el nostre passat amb veu pròpia i construir un futur basat en el respecte i la igualtat”. Espai immersiu dedicat als tapissos La Història de Carrabara, dita dels egipcians (1500 - 1520) realitzats al taller d’Arnould Poissonier. / Foto: MHC (Pep Herrero) Una mostra participativa La veu dels protagonistes és, precisament, un dels pilars de la mostra . Testimonis directes de gitanos i gitanes de diverses generacions articulen un relat que interpel·la el visitant i l’empeny a reflexionar sobre l’antigitanisme estructural, així com sobre la necessitat de reconeixement i reparació simbòlica. En paraules del director del MHC, Jordi Principal, l’exposició és “un exercici de memòria històrica i una manera de mirar Catalunya amb uns altres ulls”. Des de la seva arribada al segle XV, la comunitat gitana ha estat sotmesa a lleis discriminatòries, censos, controls i intents d’assimilació . Malgrat tot, ha preservat una cultura viva i resilient que ha deixat una empremta profunda en la llengua, la música, l’art i la vida quotidiana del país. Aquesta continuïtat cultural és un dels fils conductors del recorregut. El projecte és fruit d’un llarg procés participatiu, coordinat per l’equip del museu i liderat per Raquel Castellà, coordinadora i documentalista de l’exposició: “El treball de mediació ha estat clau per construir un relat rigorós, plural i compartit”. Més de 160 testimonis orals recollits arreu del territori aporten històries, records i mirades que converteixen l’exposició en un espai d’escolta i reconeixement mutu. Espai immersiu El recorregut incorpora també recursos immersius i interactius . Destaquen els tapissos flamencs de La Història de Carrabara, dita dels egipcians , una sèrie del segle XVI que retrata l’arribada dels grups gitanos a Europa i que permet entendre com s’ha configurat l’imaginari europeu sobre el poble romaní. Un altre àmbit digital dona accés a les dades recopilades per Bernard Leblon sobre la persecució gitana a Catalunya, revelant la magnitud de la repressió documentada al llarg dels segles. A més, la mostra reuneix objectes inèdits cedits per famílies gitanes, més de 150 imatges procedents d’arxius catalans i un espai dedicat al cinema completen una proposta que combina memòria, cultura visual i reflexió crítica. El recorregut culmina amb una peça creada especialment per a l’ocasió pel reconegut artista gitanofrancès, Gabi Jiménez, que apel·la a l’orgull identitari i al diàleg cultural. L’exposició es completarà amb un catàleg monogràfic, un documental i un programa d’activitats que prolongaran el debat més enllà de les sales del museu. Una invitació clara a revisar el passat per entendre millor el present. Imatge principal: La mostra 'El poble gitano de Catalunya: història i cultura' es pot visitar fins al pròxim 2 d'agost.