L’ economia russa afronta aquest any un escenari cada cop més complex, marcat per una inflació persistent, un dèficit pressupostari creixent i uns ingressos energètics en retrocés . Bona part d’aquestes tensions deriven de l’enorme despesa militar associada a la guerra a Ucraïna. Tot i això, els analistes coincideixen que aquestes dificultats no són suficients, almenys a curt i mitjà termini, per forçar el president Vladímir Putin a negociar la fi del conflicte. Després d’un primer impuls provocat per l’augment de la producció militar, el creixement econòmic s’ha refredat de manera notable. Malgrat això, la situació està lluny de ser catastròfica. Segons diversos experts, l’economia russa és “gestionable” i podria sostenir l’esforç bèl·lic durant tres o cinc anys més sense canvis dràstics en la política del Kremlin. Fins i tot alguns economistes russos a l’exili consideren que la capacitat de Moscou per continuar la guerra està pràcticament “sense limitacions econòmiques” immediates. Les sancions no frenen l'economia (ni a Putin) Les sancions occidentals, dissenyades per colpejar el cor energètic del país, no han generat prou dolor per alterar el càlcul polític de Putin. Mentre Rússia continuï exportant petroli a preus raonables, encara disposa de prou ingressos per “anar tirant”. Històricament, Rússia només ha acceptat acords de pau desfavorables en contextos de crisi econòmica profunda, com al final de la Primera Guerra Mundial o després de l’Afganistan soviètic. Avui, segons els analistes, el país està lluny d’aquesta situació. El cost de la guerra, però , s’ha traslladat progressivament a la societat. El govern ha incrementat impostos a empreses i ciutadans, ha elevat l’IVA i ha acceptat una inflació elevada, especialment en béns importats. A diferència d’altres països, aquest augment de preus no genera una contestació social significativa, en part per la normalització històrica de la inflació i per un entorn de propaganda i repressió política. La despesa militar ja absorbeix prop del 40% del pressupost estatal. Aquest esforç ha creat guanyadors clars: fabricants d’armes, empreses de defensa i treballadors industrials, alguns dels quals han vist com els seus salaris es multiplicaven en pocs anys. En algunes regions rurals i empobrides, la guerra fins i tot ha comportat una millora temporal del nivell de vida gràcies als alts sous dels soldats i a les compensacions a les famílies de baixes. Aquesta estratègia ha ajudat el Kremlin a contenir el descontentament social, tot i unes pèrdues humanes molt elevades. No obstant això, el futur presenta riscos. Rússia ha consumit una part important del seu fons sobirà, reduint el coixí financer que protegia la població dels efectes de la guerra. A més, l’evasió de sancions és cada vegada més costosa, sobretot després de noves mesures contra grans petrolieres russes. Si aquestes pressions augmenten i es reforça el control sobre els compradors de petroli rus, l’equació podria canviar. De moment, però, l’economia no és l’element decisiu que forci Putin a aturar la guerra. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!