El consorci europeu d'observació de vida salvatge ENETWILD i la xarxa d'experts de l'Observatori Europeu de Fauna Silvestre han elaborat el primer mapa a escala europea, harmonitzat i amb alta resolució, sobre la població de senglars . La població en tot el territori europeu oscil·lava entre 13,5 i 19,6 milions d'exemplars abans de l'aparició de l'últim brot de pesta porcina africana , segons les dades del mapa. A Catalunya, en són 200.000. I al conjunt de l'Estat, uns 2,4 milions . El principal objectiu d'aquesta iniciativa era passar de simples índexs d'abundància —saber si n'hi ha molts o pocs— a estimacions de densitat, és a dir, a saber el nombre d'exemplars per quilòmetre quadrat . L'estudi assenyala que, malgrat l'increment mitjà anual de captures de senglar a través de la caça en els últims deu anys, les poblacions han experimentat un creixement "constant i accelerat". Així, sosté que això pot suposar un "risc crític" per a la salut animal i l'economia rural , per la propagació potencial de malalties infeccioses com la pesta porcina africana. El mapa mostra una presència més gran del senglar als països més occidentals, incloent-hi Espanya, França, Itàlia, el centre d'Europa i la costa adriàtica , mentre que la seva densitat disminueix cap a l'est i, sobretot, cap al nord del continent, a excepció de Noruega, que compta també amb nombrosos animals. En el cas de la península Ibèrica, el mapa mostra diverses àrees d'una "densitat poblacional extrema", especialment "preocupants" en el cas del corredor mediterrani des del sud de França i Catalunya fins al sud-est d'Espanya , on també existeixen "elevades concentracions de bestiar porcí i vies de comunicació". "L'única eina capaç d'enfrontar reptes biològics que no entenen de fronteres" Fins ara, la gestió de la creixent població de senglars s'enfrontava fins ara a l'obstacle tècnic de la fragmentació de dades, sosté l'Institut d'Investigació en Recursos Cinegètics, ja que cada país europeu usava mètodes diferents per comptabilitzar la quantitat de senglars al seu territori. Però ara aquest mapa resol el problema en harmonitzar la informació i permetre així una visió global que possibilitarà actuar de forma coordinada i eficient. Els resultats permeten " més realisme biològic, millor comparabilitat entre països i una aplicació directa en models epidemiològics i d'anàlisi de risc ", apunten des de l'IREC, ja que el mapa ha estat calibrat amb dades reals recollides al voltant de 80 punts d'observació repartits per tot Europa. Aquest treball, sostenen, "marca un abans i un després en la vigilància sanitària europea" i posa en relleu que la cooperació científica internacional és " l'única eina capaç d'enfrontar reptes biològics que no entenen de fronteres ". La Xarxa de seguiment de Fauna Silvestre Terrestre a Espanya (FAUNET) del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha permès un "intens seguiment" mitjançant fototrampeig en desenes de poblacions d'Espanya, ja que les dades precises de densitat ajuden a entendre la dinàmica de transmissió, la persistència i la propagació de la pesta porcina africana, a més de millorar l'eficàcia de la vigilància sanitària, la cerca de cadàvers i les mesures de control. L'IREC explica que les estadístiques de caça també poden convertir-se en una "potent eina de gestió" per avaluar el control poblacional del senglar , ja que, en combinar els models de densitat d'alta resolució amb dades oficials de captures , es pot estimar les "taxes d'extracció" amb gran resolució espacial i avaluar si l'actual "pressió cinegètica" és suficient per reduir les poblacions i limitar la propagació de la malaltia. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!