Al Barça hi ha decisions que passen gairebé desapercebudes, però diuen molt més del que sembla. Una d'elles té nom propi i comença a generar soroll als despatxos i s'anomena Roony Bardghji . L'suec, encara lluny de ser un habitual en els titulars, ha aconseguit una cosa complicada al club blaugrana: canviar la percepció interna en temps rècord. Fa tot just uns mesos el seu futur estava ple d'interrogants. Jove, talent evident, però sense un lloc clar. Tanmateix, les últimes setmanes han estat clau. Bardghji ha fet un pas endavant, ha millorat en entrenaments i en els minuts que ha tingut, i al Barça han començat a mirar-lo amb altres ulls. Un suplent de luxe per a Lamine Yamal La clau és en el pla. Al club consideren que Bardghji pot ser una peça estratègica per dosificar Lamine Yamal . No com un simple recanvi sense pes, sinó com un perfil diferent que permeti moure el jugador de la pedrera per dins, donar-li més minuts com a mitjapunta i alliberar-lo del desgast constant a la banda dreta. És aquí on el suec guanya punts. Descarat, vertical i amb personalitat, Bardghji encaixa en aquesta idea d'extrem que no necessita massa tocs per generar perill. Al Barça creuen que, ben treballat, pot ser un comodí ofensiu molt útil a curt termini i una aposta de futur a mig. EuropaPress 7006996 roony bardghji del fc barcelona en acció durant la lliga espanyola laliga Per això no ha sorprès tant als despatxos que hagin arribat ofertes. Des de la Premier League , diversos clubs han preguntat seriosament per ell i algun fins i tot ha posat xifres concretes sobre la taula. Fins a 10 milions d'euros aquest mateix hivern. Diners ràpids, nets i temptadors per a un club que mira cada euro amb lupa. El Barça es planta: ni parlar de vendre La resposta ha estat un no contundent. Al Barça consideren que vendre ara Bardghji seria un error monumental. Creuen que el seu valor pot créixer molt més i que, a més, el seu rol esportiu té sentit dins del projecte actual. No volen desprendre's d'un jugador al qual veuen marge de millora i encaix real a la plantilla. A més, hi ha un factor clau: actitud. Bardghji no ha demanat sortir, no ha pressionat i ha acceptat el seu rol amb professionalitat. Això també suma punts. En un vestidor jove, el club valora molt aquest tipus de comportaments. Així doncs, mentre a Anglaterra insisteixen i miren amb interès, a Barcelona es mantenen ferms. Bardghji no es ven. Almenys no ara. Perquè de vegades, rebutjar 10 milions també és una manera d'apostar fort pel futur.