Quan un projecte gastronòmic aconsegueix créixer sense perdre la seva ànima, passa això: hi vas dues vegades i les dues et sorprèn com si fos la primera. Això és exactament el que passa amb Contracorrent Bistró , l’espai nascut al cor de Gràcia des del bar original de Fort Pienc, i que avui ja és tot un punt de referència pels amants de la cuina creativa i els vins naturals a Barcelona. L’origen d’aquesta proposta no és casual. Contracorrent va sorgir en temps de pandèmia com a bar de vins naturals i tapes —a contracorrent, de fet, com el seu nom indica— i amb el temps va anar evolucionant fins a desembarcar a Gràcia amb una oferta gastronòmica que va molt més enllà del que esperes d’un bistrot de barri. La clau? Una combinació de producte de mercat, sabors mediterranis amb arrels italianes i una selecció de vins naturals pensada per fer brillar cada plat. La nostra segona visita ha arribat just quan han renovat completament el menú degustació per adobar-lo amb sabors més hivernals —i ho han aconseguit amb escreix. Ofereixen dos menus degustació, un curt i un llarg, amb preus molt ajustats tenint en compte la qualitat i la complexitat de la cuina. Aquest fet, fa que el preu et sembli ridícul tenint en compte l’experiència completa. Vins naturals No hi ha sopar a Contracorrent sense vins naturals , i la a sommelier ens porta una copeta de Coca i Fitó del Montsant natura i un blanc natural Gewürztraminer : refrescants, aromàtics i amb prou caràcter per preparar el paladar per al desplegament de plats que tenia per davant. La benvinguda va ser un pa de massa mare amb un oli de raig d'arbequina 100% que ja prometia: senzill, però amb un sabor net i profund. Seguim amb un carpaccio/pernil d’ànec curat a casa amb prunes de Lleida i pols de parmesà. La combinació funciona: la dolçor subtil de la pruna és un contrapunt perfecte al salat de l’ànec i el toc làctic del parmesà, tot en equilibri. El següent plat és un vitello tonnato sobre torradeta ultra cruixent. El vitellot, tendre i suau, troba aquí la seva parella ideal en la alcaparra fregida i els rossinyols envinagrats , que aporten profunditat i un punt d’acidesa que et convida a repetir. Després va arribar un dels meus plats favorits de la vetllada: el brioix de corder “xisqueta” amb crema agria i poma verda. La xisqueta és una raça de xai típica del Pirineu català, coneguda per la seva carn gustosa i tendra, i aquí apareix en un brioix torradet i esponjós, amb el corder desfilat dins. La poma verda aporta un contrapunt fresc i àcid que eleva el plat. El calamar del 'Contracorrent' Res millor que una sopa per combatre el fred Un altre moment d’atenció va ser la sopa minestrone de tardor amb bolets de temporada i trufa. Per als qui no sou experts, un minestrone és una sopa espessa italiana tradicional de verdures, i aquesta versió és rica, cremosa i potent —un contundent pont d’unió entre el llegat italià del xef i els productes d’hivern, amb un impacte gustatiu que no et deixa indiferent. Quan va arribar el calamar de platja amb salsa bagna cauda i topinambur , el contrast va ser perfecte: la salsa bagna cauda, típica del Piemont italià i feta amb oli, all i anxoves, és salada i intensa, i casa de meravella amb la textura tendra del calamar i la dolçor subtil del topinambur fregit. Brasato de vaca vella El plat de mongeta del ganxet amb carpaccio de gamba i tendó de vaca va jugar amb contrastos de textura i suavitat: sota una escuma lleugera dels caps de gamba, les mongetes més fermes aporten cos i la tendresa de la vaca equilibra el conjunt, creant un plat interessant i ben executat. L’últim salat va ser un brasato de vaca vella amb carbassa i berros: el brasato és una tècnica italiana de cocció lenta de carn en vi i verdura fins que queda suculent i melós. Aquí la carn es desfà amb facilitat i els elements d’acompanyament li aporten una dolçor i frescor que fan que aquest plat sigui memorable. Postres sorprenents Per fer la transició cap als dolços, unes prepostres fresques de formatge de cabra amb codonyat i sorbet de taronja sanguina va refrescar el paladar. I les postres que vam reconèixer de la visita d’estiu —una combinació molt especial de cremós de cep, gelat de cacauet i espuma de llet condensada— va ser un final arriscat i deliciós: terrós, però amb textura i sabors que s’entrellacen de manera sorprenent. Brioix de xai Aquest va ser el menú llarg (48 €), mentre que l’opció curta se situa al voltant de 35 € i és una porta d’entrada fantàstica per descobrir aquest projecte sense gastar gaire. Tots dos són un exemple clar de com una cuina creativa, amb producte de mercat i sabors ben fonamentats, pot oferir una relació qualitat-preu excepcional . I, com sempre, no hi ha experiència completa sense un equip humà a l’altura: el servei és càlid, atent i proper, amb explicacions dels vins i dels plats que fan que et sentis com a casa però ben cuidat. No és d’estranyar que Contracorrent Bistró acumuli molt bones opinions i s’hagi guanyat un lloc especial a l’escena gastronòmica de Barcelona: és un lloc per tornar, redescobrir i gaudir, tant si ets de Gràcia com si creues mig món només per menjar aquí. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!