Quan passen les festes i la taula torna a la normalitat, hi ha un clàssic que sempre queda a mitges a la rebosteria: el torró oblidat en una caixa , aquest dolç que associem al Nadal, però que, ben conservat, pot gaudir-se durant molts mesos sense perdre ni gust, aroma ni textura . Encara que molta gent pensa que el torró és delicat i que cal consumir-lo ràpid, el cert és que les grans torroneries artesanals porten dècades insistint que és un producte molt més resistent del que sembla. Això sí, sempre que s'evitin alguns errors molt comuns i es respectin unes condicions bàsiques de conservació . Conserva bé el torró perquè aguanti tot l'any El primer d'aquests errors és també el més estès: guardar el torró a la nevera . Pot semblar lògic, però és just el contrari del que necessita. El fred n'altera les propietats organolèptiques , canvia la textura i apaga l'aroma, especialment en varietats com el torró tou de Xixona o el dur d'Alacant . Tampoc és bona idea congelar-lo, ja que els greixos naturals de l'ametlla pateixen i el resultat final perd qualitat. El torró no necessita fred, sinó estabilitat. La clau és conservar-lo en un lloc fresc i sec , sempre a temperatura ambient. Fresc no significa fred, sinó un espai allunyat de fonts de calor, de la humitat i de la llum directa del sol. Un armari interior o una rebosteria ben ventilada solen ser suficients. En aquestes condicions, el torró manté la seva estructura i evita tant l'estovament excessiu com que es torni trencadís. Torró dur / Foto: Unsplash Un altre punt fonamental és l'embolcall. Sempre que sigui possible, el millor és mantenir el torró al seu envàs original , ja que sol estar pensat per protegir-lo de l'aire. Moltes torroneries l'envasen al buit precisament per allargar-ne la vida útil. Si ja l'has obert, convé guardar-lo en un recipient hermètic o embolcallar-lo bé amb film o paper vegetal, evitant que quedi exposat a l'aire, que és el principal enemic de la seva textura . La clau és conservar-lo en un lloc fresc i sec Si tens diverses varietats a casa, convé separar els sabors . Cada tipus de torró té una composició diferent i aromes propis, i guardar-los junts pot provocar barreges indesitjades. El de xocolata , per exemple, no hauria de compartir espai amb un d'ametlla tova si volem que tots dos es mantinguin intactes . Torró de Nadal / Foto: Unsplash Un dels grans avantatges del torró artesanal és la seva llarga durada natural . No sol tenir data de caducitat estricta, sinó una recomanació de consum que ronda l'any . Això es deu al seu alt contingut en sucres i als greixos de l'ametlla, que actuen com a conservants naturals i dificulten la proliferació de bacteris. I si encara així vols donar-li sortida, el torró admet múltiples transformacions. Des de cremes, mousses i gelats , fins a flam, bescuits o fins i tot receptes salades sorprenents. Perquè, ben cuidat, el torró no és només cosa de Nadal , sinó un petit luxe que pot acompanyar-te durant tot l'any. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!