El parc de la Ciutadella és el pulmó verd del centre de Barcelona , però més enllà del seu passat com a caserna militar odiada pels barcelonins , espai central de l’Exposició Universal del 1888 i actual zona d’esbarjo i passejada, la Ciutadella i el seu entorn estan cridats a ser el gran àmbit de connexió entre la ciència i la cultura. És en aquest context que es desenvolupa el projecte de la Ciutadella del Coneixement, liderat per l’Ajuntament de Barcelona, un trencaclosques que busca convertir el parc i tot l’àmbit que l’envolta en un node de coneixement, recerca, innovació i divulgació punter al sud d’Europa i vinculat a la ciutadania, sumant diverses peces que a poc a poc van esdevenint una realitat. En aquest context, al mateix parc s’han dut a terme importants obres de millora de la xarxa d’aigua freàtica per mirar de resoldre els històrics problemes de drenatge, però més enllà de la transformació física de l’espai, la voluntat és la d’articular dins i a l’entorn de la Ciutadella un itinerari que relacioni entre si museus, universitats, centres de recerca, fundacions i empreses , amb actuacions com la recuperació de l’eix científic i patrimonial del mateix parc, afavorir l’activitat científica del zoològic i dotar el conjunt d’importants equipaments d’investigació, com el Mercat del Peix i culturals, com la Biblioteca Central. Aquestes són les principals parts d’aquest trencaclosques en construcció: Eix patrimonial: des de l’Umbracle fins al Castell dels Tres Dragons L’eix patrimonial del parc de la Ciutadella està constituït per quatre edificacions que provenen directament de l’exposició del 1888 i que, a més, han tingut un component científic, i per això mateix esdevindran el pol més ciutadà d’aquesta Ciutadella del Coneixement. Es tracta de l’Umbracle, del Museu Martorell, l’Hivernacle i el Castell dels Tres Dragons , tots quatre alineats en un eix paral·lel al passeig Picasso: Umbracle: un projecte de rehabilitació anunciat l’octubre del 2025 preveu recuperar l'aparença original de l'estructura, tal com la va projectar el mestre d'obres Josep Fontseré el 1883. La intenció del consistori és arreglar la coberta, les façanes, l'estructura, els paviments i les dues portes, tot respectant les espècies vegetals que hi ha a l'interior. Una vegada l'espai passi per xapa i pintura, es convertirà en un lloc de divulgació científica obert als visitants. Les obres tindran un pressupost assignat de dos milions d'euros, d'acord amb la previsió del consistori barceloní. Es faran en dues fases: la primera inclou la part interior de l'edifici, que començarà durant el primer trimestre del 2026 i durarà deu mesos; i la segona, inclou la rehabilitació de les quatre façanes exteriors i es realitzarà al llarg del 2027, amb una durada prevista de cinc mesos. Interior de l'Umbracle de la Ciutadella, pendent de rehabilitació / Foto: Carlos Baglietto Centre Martorell d’Exposicions: el Museu Martorell té el mèrit de ser el museu més antic de Barcelona, inaugurat el 1882 com a Museu Martorell, reconvertit en Museu de Geologia el 1924 i en desús des del 2010, actualment és una de les peces ja funcionals de la Ciutadella del Coneixement després d’una àmplia rehabilitació de l’interior i de l’exterior que han convertit el vell edifici en el modern Centre Martorell d’Exposicions Martorell , un espai adscrit al Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), que té en el NAT del Fòrum la seva seu principal. En aquest nou centre, inaugurat el febrer del 2024, ja s’han pogut veure diverses exposicions, amb més de 47.000 visitants durant el 2025. Des del 13 de desembre del 2025 i fins al setembre del 2027 s’exhibeix la mostra La invenció del temps . El Centre Martorell d'Exposicions ja és una peça en funcionament de la Ciutadella del Coneixement / Foto: AjBCN Hivernacle: una altra de les peces de la Ciutadella del Coneixement ja en funcionament és l’Hivernacle, construït per Josep Amargós i Samaranch per a l’Exposició del 1888 i que va estar 14 anys sense ús i patint un preocupant procés de degradació . El desembre del 2023 va concloure una important rehabilitació de setze mesos que li ha retornat l’esplendor original i que ha permès reobrir aquest espai dedicat a acollir plantes de la col·lecció botànica i divulgar el coneixement sobre el verd, la biodiversitat i la jardineria entre la ciutadania. Amb accés d’entrada lliure, es calcula que el 2025 va rebre la visita de 415.000 persones . L'Hivernacle ha tornat a l'ús ciutadà un cop rehabilitat en profunditat / Foto: Carlos Baglietto Castell dels Tres Dragons: aquest edifici, projectat per Lluís Domènech i Montaner, va fer les funcions de cafè-restaurant durant l’Exposició Universal del 1888 i va ser seu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona fins a l’any 2011 . En desús des d’aleshores, està a punt de començar una rehabilitació profunda per integrar-lo dins l’eix històric de la Ciutadella del Coneixement. El passat octubre es van traslladar les seves col·leccions per poder alliberar l’espai amb la intenció de començar les obres de rehabilitació durant el primer trimestre del 2026. Com a equipament adscrit a l’MCNB, es preveu que un cop restaurat tingui usos científics i divulgatius. Operaris d'una empresa especialitzada carreguen un exemplar jove de girafa del Castell dels Tres Dragons a un camió per traslladar-lo al NAT / Foto: Enric Fontcuberta - Efe Zoo de Barcelona: pol de biodiversitat i millora de la connectivitat L’històric parc zoològic de Barcelona afronta una important reconversió per deixar el vell model de zoo i esdevenir un equipament més modern, més permeable i amb un rol actiu en la defensa de la biodiversitat en el marc de la Ciutadella del Coneixement. Per això, amb un horitzó de cinc anys, el zoo es reformularà de la mà de nous projectes com el Bioscope, Aïllats i Descobrim la Mediterrània , que suposarà replantejar el terç del parc zoològic situat al llarg del carrer Wellington amb la vista posada l'any 2030, així com l’experiència immersiva Cuida’ls, ja en funcionament, com a primera mostra d’aquesta transformació. Plànol del nou passeig que connectarà la Ribera amb la Vila Olímpica / Foto: AjBCN Recreació del nou passeig, amb una passera per als vianants i un pas a un altre nivell per als visitants del Zoo / Foto: AjBCN Un segon eix de la reconversió del Zoo serà la permeabilitat que aconseguirà gràcies a la c onstrucció d’un nou passeig que connectarà el parc de la Ciutadella en l’àmbit del Parlament de Catalunya amb el carrer Wellington travessant les instal·lacions del zoo, i per extensió, millorarà la connexió entre Ciutat Vella i la Vila Olímpica . El nou pas pel zoo, que implicarà un passeig públic compatible amb un recorregut semisoterrat per als visitants del zoològic implicarà situar el Mercat del Peix, la terminal del tramvia de Wellington i l’estació de Metro de ciutadella | Vila Olímpica a cinc minuts del Parlament, una millora de la connectivitat que és un element troncal de la Ciutadella del Coneixement i que, a la llarga, servirà per buidar de cotxes els entorns del Parlament, una voluntat explicita de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Biblioteca central: la gran biblioteca de Barcelona Una altra peça d’aquest trencaclosques científicocultural serà la Biblioteca Central, altrament dita Biblioteca de l’Estat o Biblioteca Provincial de Barcelona . Després d’ajornaments que es compten per dècades, aquest equipament finalment se situarà al gran solar situat a la banda Besòs de l’estació de França, alliberat després de l’enderroc d’un edifici annex del mateix complex. La previsió actual és que aquest equipament cultural sigui una realitat l’any 2030, quan no fa ni tres anys es prometia que estaria enllestida el 2027 . La futura biblioteca, de 16.000 metres quadrats i 82 milions d’euros de pressupost , serà el punt de referència cultural de la Ciutadella del Coneixement, a més de ser una de les més grosses de tot Catalunya. Maqueta de l'edifici de la futura Biblioteca Central / Foto: Nitidus Arquitectes Àmbit del Mercat del Peix: el moll de l’os de la Ciutadella del Coneixement Aquest immens trencaclosques que es configura a l’entorn del concepte de la Ciutadella del Coneixement tindrà el seu moll de l’os sobre l’eix del carrer Wellington i específicament al nou Mercat del Peix, un edifici en construcció sobre el que havia estat el mercat central del peix abans de traslladar-lo a Mercabarna i on en el futur se situarà un nou complex de recerca de 46.000 metres quadrats, que substituirà espais i equipaments obsolets per esdevenir un dels grans nodes de coneixement científic, d’innovació de recerca i d’ensenyament superior d’Europa. En aquest espai en obres, a més, s’han practicat intervencions arqueològiques amb importants troballes de restes de vaixells . El nou complex acollirà un total de tres edificis . D’una banda, l’edifici del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST) tindrà 24.700 metres quadrats i acollirà uns 800 investigadors i una seixantena de grups de recerca de quatre centres del BIST (CRG, IBEC, ICN2 i IRB Barcelona). El segon edifici tindrà 7.300 metres quadrats i acollirà el Centre de Recerca i Innovació per al Benestar Planetari de la UPF . Serà un punt de trobada per a investigadors, provinents tant de les ciències experimentals com de les ciències socials i les humanitats, que desenvoluparan projectes interdisciplinaris en àmbits com la salut planetària, els sistemes complexos i la ciència de dades, la intel·ligència artificial, l’economia i la governança del canvi climàtic, la pèrdua de la biodiversitat o el dret i la governança globals. Finalment, el tercer edifici tindrà 6.500 metres i acollirà la seu de l ’Institut de Biologia Evolutiva , un centre de recerca mixt creat el 2008 per la UPF i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). L’IBE aplegarà tot el seu personal investigador a la nova seu del Mercat del Peix, on consolidarà i ampliarà el seu projecte de recerca en evolució i biodiversitat. Recreació del futur complex de recerca del Mercat del Peix, espai troncal de la Ciutadella del Coneixement / Foto: AjBCN Al solar del futur Mercat del Peix hi ha hagut importants troballes arqueològiques / Foto: Carlos Baglietto Just a sota dels tres edificis, l ’empresa pública municipal B:SM (Barcelona de Serveis Municipals) construirà i gestionarà un nou aparcament de 7.000 metres quadrats que s’integrarà a la xarxa pública d’aparcaments. És el primer que ha estat concebut en origen com un hub de serveis de mobilitat i inclourà punts de càrrega elèctrica, serveis de lloguer de vehicles compartits, un espai segur per deixar-hi bicicletes i vehicles de mobilitat personal, així com punts de recollida de paqueteria accessibles per a la ciutadania i un centre de microdistribució de mercaderies. També podria servir per alliberar de vehicles privats de l’entorn del Parlament de Catalunya . A aquests edificis cal sumar l’extensió del campus de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) a l’àmbit de la Ciutadella, amb l’enderroc dels habitatges per a militars situats entre els carrers Villena i Wellington que pertanyen al conjunt d'edificacions vinculades a les antigues casernes de Roger de Llúria i Jaume I. Des del 1992 són titularitat de la UPF, però fins fa gairebé tres anys encara hi havia pisos habitats. Ara ja sense residents, s'abordarà l'enderroc per alliberar uns 15.000 metres quadrats amb els quals ampliar les instal·lacions universitàries. Altres peces important de la Ciutadella del Coneixement seran el nou edifici que serà seu de dos centres d’investigació biomèdica del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i acollirà 300 professionals i que s’ubicarà al carrer Doctor Trueta 20, espai que actualment alberga el Parc Mòbil de l'Estat, l'arxiu històric i altres serveis de la delegació del govern espanyol. Aquest nou centre serà la seu de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) i l’ Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), que actualment estan ubicats a l’Hospital Clínic i el Parc Científic de Barcelona. El mateix CSIC també comptarà amb noves instal·lacions en el mateix entorn, concretament al passeig Marítim, on s’ubicarà l'ampliació dels espais de recerca del Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CMIMA) en el qual s'engloba l'Institut de Ciències del Mar i la Unitat de Tecnologia Marina. La connexió amb el front marítim: la peça pendent del trencaclosques Finalment, aquest trencaclosques no quedarà complet fins que no es resolguin els accessos entre la Ciutadella i el front marítim , una connexió complicada per l’existència entre el parc i la platja de dues importants infraestructures, la ronda Litoral i l’estesa ferroviària de l’estació de França. En aquest sentit, el Pla Director del parc de la Ciutadella anunciat el 2023 preveu la construcció de dos ponts que connectarien el parc amb la Barceloneta i la Vila Olímpica, un des de la zona de l’antic Aquarama, ja enderrocat, i un altre seguint el recorregut del carrer de Wellington en direcció mar, que connectaria la Ciutadella del Coneixement i la UPF amb el Parc de Recerca Biomèdica, l’Hospital del Mar i la Vila Olímpica. En tot cas, aquestes connexions no compten amb cap calendari que permetin preveure quan serien una realitat. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!