La relació entre els Estats Units i Groenlàndia , l’illa àrtica més gran del món i territori autònom dins del Regne de Dinamarca, té arrels que s’estenen més d’un segle enrere i és un fil conductor de la política exterior nord‑americana que combina ambicions estratègiques, recursos naturals i interessos militars. Així doncs, l’interès nord‑americà per Groenlàndia es remunta al segle XIX , quan el secretari d’Estat William Seward, després de l’adquisició d’Alaska el 1867, va considerar la possibilitat que els Estats Units també controlessin Groenlàndia i Islàndia. Aquest interès inicial es basava en factors geogràfics i econòmics: la proximitat de l’illa al continent americà, les seves àmplies pesqueries i el potencial dels seus recursos minerals. Durant la Segona Guerra Mundial , Groenlàndia va esdevenir un element clau de l’estratègia aliada. Amb Dinamarca ocupada pels nazis el 1940, l’ambaixador danès a Washington, Henrik Kauffmann, va actuar contra les instruccions de Copenhaguen i va signar un acord que atorgava als Estats Units la defensa de l’illa. A partir d’aquell moment, els nord‑americans van establir bases aèries a Kangerlussuaq i Narsarsuaq, que es van convertir en punts vitals per al trànsit i l’assistència dels aliats a Europa, tal com recorda el portal de Visit Greenland. De fet, a Narsarsuaq hi ha un museu i la col·lecció inclou nombroses imatges i objectes de la base operativa entre 1941 i 1958, així com una secció dedicada als assentaments nòrdics liderats per Erik el Roig , que van arribar a Groenlàndia fa més de mil anys. Bases i estacions del temps a Groenlàndia durant la Segona Guerra Mundial / Anna Solé Sans Groenlàndia i el context de la Guerra Freda La importància de Groenlàndia es va intensificar immediatament després de la guerra, amb l’arribada de la Guerra Freda . En aquest context de confrontació amb la Unió Soviètica, els estrategs militars dels Estats Units van considerar l’illa un baluard indispensable per a la defensa transatlàntica. Això va portar el 1946 a una oferta informal per comprar Groenlàndia per 100 milions de dòlars en or , proposta que Dinamarca va rebutjar diverses vegades, donant prioritat a la sobirania nacional sobre els incentius econòmics. L’element més durador de l’era de la Guerra Freda va ser la construcció de la Thule Air Base el 1951, situada a la costa nord‑occidental de Groenlàndia. Aquest enclavament va convertir‑se en un punt clau de la xarxa de defensa nord‑americana, especialment per als sistemes de radar de detecció primerenca i com a plataforma per a operacions de reconeixement i resposta nuclear. El 2023, van canviar el nom de la base per Pituffik Space Base en honor al nom inuit tradicional del lloc, tot i que continua essent gestionada pels Estats Units en el marc de l’OTAN i en cooperació amb Dinamarca. Base militar de Narsarsuaq / Anna Solé Sans Per què hi ha presència dels EUA a Groenlàndia? Al llarg de les dècades posteriors, el control d’aquestes instal·lacions va consolidar‑se com una peça central de la presència militar nord‑americana a l’Àrtic. A més, es van executar projectes com el famós Projecte Iceworm , una campanya militar secreta per establir túnels i sistemes de míssils sota el gel que finalment es va abandonar a causa de les dificultats tècniques, però que exemplifica l’assentament militar profund de Washington a la regió. Tot i això, Groenlàndia no és un territori deshabitat ni desvinculat. El seu poble inuit i la seva cultura han existit durant mil·lennis, i des de 1979 amb el Home Rule i des del 2009 amb el Self‑Government , Groenlàndia ha aconseguit un alt grau d’autonomia en assumptes interns, reconeixent‑se com a poble amb dret a determinar el seu futur polític. Nanortalik / Anna Solé Sans Aquest equilibri complex entre sobirania local i interessos globals s’ha tornat a posar sobre la taula en els últims anys. El 2019, l’administració de Donald Trump va tornar a fer una oferta per comprar l’illa , proposta rebutjada tant pel govern danès com pel groenlandès amb un missatge clar: “ Groenlàndia no està a la venda ”. El mateix 2024, Trump va reafirmar la importància estratègica de l’illa per a la seguretat nacional dels EUA, generant debat diplomàtic sobre sobirania, recursos i geopolítica a l’Àrtic. El 2025, no ha estat exempt de polèmica tampoc. De fet, aquesta setmana, Trump ha tornat a moure fitxa designant el governador de Louisiana , Jeff Landry , com a enviat especial per a l'illa. Una decisió que torna a situar al centre del debat internacional les aspiracions nord-americanes. L’objectiu declarat de la missió és convertir Groenlàndia en part dels Estats Units, segons ha reconegut el mateix Landry. La història de l’interès americà a Groenlàndia mostra una evolució que va des d’intents d’adquisició territorial fins a una presència militar consolidada i una nova tensió geopolítica en l’era de l’escalfament global i la competència àrtica. En aquest escenari, Groenlàndia es manté com un punt de trobada entre la sobirania local i les grans potències, amb la preservació de la identitat inuit i l’autoria de la seva pròpia trajectòria històrica com a element central de qualsevol discussió futura. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!