Alguna vegada has sentit allò de “els 40 són els nous 30”? Té molt a veure amb la teoria de Carl Jung . Ell deia que a aquesta edat la vida donava inici, els anys previs només són un aprenentatge cap a la teva millor versió. Així que si ja estàs a la quarantena o a punt de fer-la, no desesperis, és el teu millor moment. Als 40 s'acaba la joventut i comença la maduresa. Si tenim en compte la mitjana espanyola d'esperança de vida, una de les més longeves, estaries a la meitat de la teva vida. Hauries viscut ja la primera part de la teva història i començaries el gran final. És una edat en què moltes persones entren en crisi, però ara comprovaràs que no és temps per perdre'l en una depressió. S'ha acabat el pessimisme, és hora de viure la vida amb un gran optimisme Carl Jung El psicòleg suís, fundador de la psicologia analítica, considera que la primera part de la vida, des que naixem fins als 40, és una adaptació social. Ens trobem en la recerca de la nostra identitat, construïm una carrera i establim vincles. Mentre que a partir dels 40 ens construïm com a individus pròpiament. Carl Jung adopta la maduresa als 40 anys Jung va complir 39 anys el 1915, just en aquell moment va escriure un relat sobre “la tarda de la vida”. “ No podem viure la tarda de la vida amb el programa del matí ”, deia. “El que va ser gran al matí serà petit al capvespre, i el que va ser veritable al matí, a la nit s'haurà convertit en una mentida”. En aquell text, titulat Les etapes de la vida , defensava amb passió els anys que li quedaven de vida. En aquella època no es vivia tant com ara, i Carl Jung sabia que ja li quedaven pocs anys de vida, en aquells quaranta entrava en la vellesa. A partir dels 40 comença una vida més autèntica, menys condicionada pels mandats socials i més guiada per la introspecció i per la connexió amb l'inconscient. Cal viure amb més veritat a partir dels 40. Després són molts altres psicòlegs els que van continuar amb aquesta idea. El psicòleg social Erik Erikson va definir la mitjana edat com un període generatiu enfront de la idea d'estancament. La tasca és contribuir, cuidar i deixar llegat. Entre les característiques del seu pensament hi ha preparar la gent perquè revisi el seu “programa del matí”, aquelles metes que van tenir als 20 o 30 anys. Podar per créixer, reduir els compromisos socials que no sumen i protegir el temps d'oci. Recomana aprofitar les teves capacitats, analitzar millor les situacions. Practicar la regulació emocional. I generar llegat, donar suport a projectes d'impacte local o d'algun familiar per donar més sentit a la vida.