Els grans bars ho són per molts motius, però un que no pot fallar és la gent que hi és, perquè és la gent la que fa els bars . Amb això em refereixo tant als treballadors com als clients habituals, dues coses essencials en tots els grans bars. Els treballadors que fan gran un bar tenen la virtut de prestar-te una atenció que ni tu mateix saps que necessites. Estan pendents que estiguis bé, que tinguis de tot i fins i tot et suggereixen alguna cosa que pensen que et pot interessar, tal com faries tu amb el teu millor amic quan ve a visitar-te a casa i vols tractar-lo a l'altura de l'amistat que li tens. Perquè així et fan sentir en els grans bars, com si fossis el seu millor amic de visita i vulgui que et sentis com a la casa teva. A més, aquesta sensació de familiaritat amb un bar que sol donar-se pràcticament de manera automàtica en una primera visita ocorre gràcies a les persones que estan darrere de la barra encara que sigui la primera vegada que parles amb ells, probablement perquè tenen la virtut i la capacitat i posen l'esforç de connectar amb qui tenen davant amb les formes adequades que requereix encertar amb la lectura del personatge. Bar El Tomàs de Sarrià / Foto: Carlos Baglietto Això és el que fidelitza el client: perquè sents que en aquest bar estàs fora de perill i et sents bé, com a casa d'un amic que vol que et sentis com a la teva casa. I lamentablement això és justament el que s'està perdent una mica, sigui per la falta d'ofici, sigui perquè no importa que el client torni, sigui perquè ens estem tornant menys empàtics, sigui perquè creiem que al final el més important és el producte servit. I mai ho és tot, el producte servit. Als bars, com en tantes altres coses, el millor mai és només a l'interior dels plats i de les copes . De fet, en cocteleria sol dir-se que l'èxit d'un bar radica en el 70% que està fora de la copa. Jo aquesta proporció la veig una miqueta exagerada en aquesta tipologia de bar que serveix còctels, però crec que és plenament encertada en els bars on es pren i es beu una cosa més senzilla. Algunes d'aquestes coses que són a l'exterior dels plats són les persones que formen la parròquia dels bars amb la qual tens una certa afinitat, perquè sou aquí atrets per més o menys el mateix i que moltes vegades un coneix perquè els treballadors t'acaben presentant com farien en una festa a casa seva , o potser et presentes tu mateix perquè el teu amfitrió està barrejant begudes o emplenant un bol amb patates fregides o xerrant amb altres amics del bar que acaben d'arribar tal com en una festa. No en va es diu que aquest és el sector de l'hospitalitat. La parròquia, sens dubte, la filtra el mateix bar, que és la força que genera les afinitats electives al seu voltant La parròquia, sens dubte, la filtra el mateix bar, que és la força que genera les afinitats electives al seu voltant, que empeny uns cap a dins i a d’altres cap a fora, que fa que uns acabin la seva canya i marxin repel·lits per alguna cosa que no els encaixa o perquè ells no encaixen, o directament que passin de llarg i ni tan sols hi entrin, i que uns altres es quedin durant hores i tornin i repeteixin i portin a més amics perquè s'han sentit aquí com en un balneari de la vida en un moment de pur oci, de desconnexió de les obligacions i potser d'una connexió més forta amb un mateix, amb les seves circumstàncies, i amb les de la resta. Cada bar té el seu ecosistema format pels treballadors , els clients i allò de què s'alimenten, que tant poden ser les coses comestibles i bevibles com la nutrició social que els proporcioni aquell lloc a base de converses i música, potser. Bar Bodega Quimet & Quimet / Foto: Carlos Baglietto Crec que el bar és un espai de socialització que ens obre tant cap a nosaltres mateixos com cap als altres , encara que no els coneguem ni parlem amb ells. Penso que al bar es genera una dinàmica humana especial perquè es comparteix menjar i beguda sota un mateix sostre i tothom està fent la mateixa activitat en el mateix moment en una sort de comunió anònima. És fàcil sentir-se un més o esborrar-se entre tots els que estan en el bar com un peix en un banc de peixos o un ocell en una murmuració gegantesca. Anar al bar, el gaudi amb el menjar i la beguda i amb la conversa pròpia o aliena, ens retorna al pla analògic en un món digitalitzat, al terrenal en un món d'algorismes i al lent del servei humà, del ritme humà, del preparar menjars i begudes enfront del frenesí del clic i de l'instantani. Els bars són, sense cap dubte, més necessaris que mai perquè així com als temples han connectat amb la divinitat, als bars l'humà connecta amb l'humà i això és justament una necessitat fonamental en les nostres vides, és el que tots necessitem. Fragment de la ponència 'No estar a un bar' del I Congrés d’Antropologia Gastronòmica, Barcelona, 4 de desembre de 2025 Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!