Si avui se celebressi n eleccions a Europa, els resultats reflectirien una tendència cada cop més evident: l’extrema dreta està guanyant terreny . A França, Alemanya i altres països del continent, partits populistes i ultranacionalistes aconsegueixen captar cada vegada més vots, mentre els partits tradicionals de centre i d'esquerra semblen perdre connexió amb bona part de la ciutadania. Aquest fenomen no és exclusiu d’Europa. De manera històrica i recent, Amèrica Llatina també ha experimentat girs cap a la dreta ; l'últim, el cas de Xile amb la victòria de José Antonio Kast , defensor declarat de la dictadura d’ Augusto Pinochet . Els paral·lelismes mostren com el descontentament social davant l’augment del cost de la vida pot traduir-se en un reforç de l’extrema dreta. Els motius són múltiples, però un fil conductor clar emergeix: l’habitatge i la dificultat d’assegurar un lloc on viure de manera estable i assequible són factors que afecten directament la confiança en les institucions polítiques. Segons un estudi del Progressive Politics Research Network (PPRNet), els partits progressistes del centreesquerra podrien recuperar suport ampli si afronten amb decisió aquesta crisi de l’habitatge . Els investigadors alerten que ignorar el problema podria empènyer votants descontents cap a partits de dreta radical, que aprofiten la frustració ciutadana . “L’accessibilitat de l’habitatge s’ha convertit en una qüestió econòmica i política crítica”, explicava al The Guardian el professor Aidan Regan, de University College Dublin. “Amb solucions creïbles, els partits progressistes poden recuperar espai polític, però caldrà voluntat política real". Construcció d'habitatges / Europa Press Causes de la crisi de l'habitatge Una de les causes estructurals de la crisi de l’habitatge a Europa és la desconnexió entre l’evolució dels preus i els salaris i la manca de política pública suficient per augmentar l’oferta d’habitatge assequible . Les dades oficials d'Eurostat mostren que els preus de l’habitatge al mercat han pujat més d’un 60 % entre 2010 i mitjans de 2025, mentre que els lloguers han crescut gairebé un 30 % –molt per sobre de l’increment de salaris mitjans–. Aquest fet redueix l’accessibilitat de l'habitatge per a grans segments de la població, tal com destaca el portal Open Stats . Aquest desequilibri cronificat s’agreuja perquè molta política pública ha prioritzat l’estímul a la propietat privada i incentius fiscals per a compradors, mentre que la inversió en habitatge social i de lloguer assequible s’ha quedat curta respecte a les necessitats reals. A més, les diferències regionals dins d’Europa són notables: al sud, països com Espanya, Itàlia o Grècia han patit pujades importants combinades amb una oferta pública molt limitada i pressió turística o especulativa en centres urbans, empitjorant l’accessibilitat per a joves i treballadors amb ingressos moderats. Al nord i a l’Europa central, tot i que existeixen estructures de protecció i parc públic més amplis (comals Països Baixos o els països escandinaus ), la forta demanda urbana i la competència per l’habitatge en ciutats com Copenhaguen, Viena o Amsterdam fan que els preus continuïn creixent i comprometin l’accés de famílies de rendes mitjanes. Barcelona , en aquest cas, no és tampoc una excepció: l'especulació amb els preus, l'arribada dels expats i la falta d'habitatge assequible, actua com a bon còctel. Aquestes tensions no només són econòmiques sinó que tenen un impacte polític directe , alimentant el descontentament social i reforçant narratives polítiques extremes que prometen solucions ràpides a problemes estructurals en lloc d’enfocar canvis profunds en les polítiques d’habitatge. Europa Press L'augment desmesurat dels preus Les dades són preocupants. En les dues darreres dècades, els preus mitjans de l’habitatge a la UE han augmentat. Només entre 2015 i 2023, els costos de l’habitatge en grans ciutats van incrementar-se aproximadament un 50%. Aquestes pujades superen àmpliament l’evolució dels salaris i representen la despesa més gran per a la majoria de les llars. A Irlanda i Dinamarca , per exemple, els costos superen en un 80% la mitjana europea. L’Eurobaròmetre ha constatat que els costos de l’habitatge són, de fet, el component més important que determina les decisions dels votants en les eleccions recents. Històricament, els partits socialdemòcrates havien estat els grans promotors de l’habitatge social i assequible. Però, segons explica també al mateix diari britànic, Martin Vinæs Larsen, de la Universitat d’Aarhus, a partir de mitjans dels anys 90, els governs de centreesquerra van reduir la construcció d’habitatge social i van deixar pas a polítiques de vendes massives, desregulació hipotecària i incentius fiscals a la propietat privada. Aquest canvi ha fet que, encara que controlin els ajuntaments locals, els socialdemòcrates ja no garanteixin un augment significatiu de l’habitatge públic. Europa Press Els investigadors subratllen que existeix una “oportunitat real” per als partits progressistes. Molts votants de centreesquerra, com mestres o infermers, es veuen bloquejats fora de l’accés a habitatge urbà assequible. Les possibles solucions inclouen augmentar els lloguers socials sense superar els preus del mercat privat i redefinir la propietat com a seguretat a llarg termini per a famílies de baixos i mitjans ingressos, desvinculant-la de l’especulació. Així, l'habitatge podria tornar a ser percebuda com un bé universal, no només com un recurs per als més necessitats. Què podria passar si no s'actua? Si els partits progressistes no actuen, l’extrema dreta en sortirà beneficiada. Dorothee Bohle, de la Universitat de Viena, subratlla també al The Guardian que els partits radicals redefineixen l’habitatge com a qüestió d’identitat nacional, valors familiars i propietat privada, aprofitant la crisi per consolidar suport entre sectors mitjans i baixos. El vincle entre desigualtat de l'habitatge i nativisme serveix per reforçar narratives populistes que poden guanyar votants frustrats per l’absència de respostes polítiques. Per als investigadors, l’habitatge és una oportunitat perquè els partits progressistes transformin la frustració social en força política, oferint solucions tangibles i reconstruint coalicions electorals capaces de frenar l’ascens de l’extrema dreta a Europa. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!