A mi, de petit, la vida em semblava un assumpte literalment inabordable. Tant a casa com a l’escola, em van transmetre la idea que calia prendre-la a l’assalt, com els pirates del cine abordaven els vaixells carregats d’or o de viandes. No em sentia preparat per saltar d’una coberta a una altra amb un ganivet entre les dents. Era un nen poc o gens agressiu, molt donat en canvi a angoixar-me pels problemes econòmics dels grans, de les penúries dels quals em feia càrrec com si fossin meves (i ho eren, de retruc, però ho eren). Recordo haver anat pel carrer de la mà del meu pare o de la meva mare preguntant-me com es guanyaven la vida les persones amb qui ens creuàvem. I recordo també fixar-me molt en l’aspecte d’aquelles persones al temps de dir-me: Seguir leyendo... .