Els resultats de les eleccions a Extremadura no han portat sorpreses que no s’haguessin previst abans. Bé, sí; n’hi ha hagut dues. Una és que el CIS de Tezanos ha clavat el resultat i cal recordar que fou també el que més s’apropà al resultat del 2023. L’altra ha estat que el PP no ha tret majoria absoluta, un escenari que els de Feijóo contemplaven com a segur. Això genera crítiques dins el propi PP, que ara es troba més en mans de Vox. Els d’Abascal cobraran cara la seva abstenció. D’això en diuen l’abraçada de l’os. Veurem aprofundir el retard econòmic, social i cultural a una terra en la qual els señoritos han dominat durant segles. És una llàstima que aquells descendents del Azarías de Delibes (Los santos inocentes) hagin votat pels descendents d’aquell terratinent fastigós i franquista. Es perdran drets i serveis: seguirem en mans de toreros i caçadors, de negacionistes, de defensors del terraplanisme polític... un retrocés de dècades. Però l’esquerra també es pot treure lliçons. La primera és que el candidat compta. I el PSOE no presentava un bon candidat, un tema que era reconegut per molts dins el partit (incloent Ferraz, que ha respectat les decisions de les primàries). Cal cercar candidats que tinguin més empatia. No és fàcil, però les primàries s’han de treballar en aquesta direcció. La segona lliçó és que les esquerres, quan s’ajunten, obtenen millors resultats que quan van separats. S’ha vist en l’esquerra del PSOE al comicis extremenys i això hauria de fer pensar als dirigents d’aquestes esquerres de cara al futur, tant a les convocatòries autonòmiques com a les generals. La unitat fa la força i seria un error posar pel davant els egos i les disputes entre galls i gallines enlloc de pensar en el conjunt de la població. Una entesa entre Sumar, IU i Podemos resultaria beneficiosa per a reeditar un govern progressista quan es convoquin les eleccions generals. I seria bo també per a eleccions autonòmiques. La divisió, per la llei D’Hondt, penalitza a tots. I la tercera lliçó és que qui ha guanyat aquestes eleccions ha estat l’abstenció: la quantitat de gent que no ha anat a votar i que no es pot adjudicar només a les esquerres. També votants de dretes no ha anat a votar al PP. A més, no hi ha hagut traspàs de vots des del PSOE al PP, la qual cosa fa pensar que aquest possible vot socialista és recuperable. Esperem que així sigui. Però aquestes eleccions ens han ensenyat molt: el que cal fer i el que no.