El temporal de pluja i neu que ha marcat aquest Nadal ha elevat les reserves d'aigua als embassaments de les conques internes de Catalunya per sobre del 80,5% , la qual cosa és més del doble de la quantitat que hi havia fa un any en plena sequera (33,71 %). Segons les dades actualitzades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), els embassaments catalans tenen un total de 545,91 hm³ d'aigua de reserva , una xifra que previsiblement continuarà creixent en les pròximes hores fins a registres que no es veien feia anys, perquè els rius baixen plens. Aquestes reserves hídriques copioses no han de fer oblidar que Catalunya va acomiadar el 2024 i va entrar al 2025 encara amb restriccions per sequera . Totes les restriccions al consum d'aigua en el sistema Ter—Llobregat, el que dona proveïment al gruix de la població catalana, es van aixecar l'abril passat, després d'una primavera ben plujosa que va disparar les reserves dels pantans fins al 83% de capacitat a principis del juny . Des d'aleshores, els embassaments ja no han baixat del 70%, ni tan sols a l'estiu , quan es va produir un lleu descens que es va recuperar poc després amb les pluges de la tardor. Després de la llevantada d'aquesta darrera setmana, amb diversos dies de pluges constants, el pantà més gran de Catalunya, Susqueda (Selva), ha hagut d'obrir comportes per desembassar, perquè està al 98,6% . El veí pantà de Sau (Osona), que va ser la imatge de la sequera perquè va quedar al descobert l'església submergida fa dècades per la construcció de la presa, estava abans de Nadal al 43,5% i està ara mateix al 68% de la seva capacitat i no es veu el campanar. Al nord de Girona, el pantà de Darnius Boadella , un dels que més va patir durant la sequera, estava al 61% abans de Nadal i ara està al 77,6%. A l'Anoia, el pantà de Foix està al 88% de la seva capacitat i també ha hagut d'alliberar aigua en les últimes hores per l'alta quantitat acumulada. El pantà de Sau, ja amb aigua l'abril del 2025 / EFE A banda, el pantà de la Baells també s'ha beneficiat de la llevantada i ha augmentat quasi tres punts la seva capacitat, passant del 77,7% al 80,3%. També el pantà de Riudecanyes ha incrementat les seves reserves més de vuit punts, del 34,7% al 42,9%. Quant als pantans de la Conferència Hidrogràfica de l'Ebre , que abasteixen part de les demarcacions de Lleida i de Tarragona, estan al 70% de la seva capacitat. El director de l'ACA: "Per a la pròxima sequera tenim una treva més llarga" El director de l'ACA, Josep Lluís Armenter, ha explicat en una entrevista al 3CatInfo que han decidit desembassar Susqueda perquè havia arribat al 98,5% de la seva capacitat i, "tenint en compte l'aigua que encara ha de baixar aquests dies, s'ha fet per prudència". A més, Armenter ha confirmat que aquest pantà no desembassava des del temporal Glòria, el gener de 2020. Susqueda ha passat en 72 hores del 91,5% i 205 hm³ al 98,7% i 221 hm³. De la mateixa manera, el director de l'ACA s'ha felicitat per la situació dels pantans de les conques internes després de la llevantada. " És un dels millors registres de la dècada. Feia molts anys que no teníem el registre del 80%. Per a la pròxima sequera tenim una treva més llarga ", ha valorat Armenter. Tanmateix, el director de l'ACA ha comentat que les dessalinitzadores continuen funcionant —al 50% la de Tordera i al 70% la del Prat— malgrat haver-hi més capacitat d'aigua, perquè des de l'ACA s'ha preferit "donar temps a què els aqüífers es recuperin". Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!