Aquest 2025 s'han denunciat més casos de discriminació lingüística o vulneració dels drets lingüístics que mai . Per primera vegada s'han superat les 3.000 queixes adreçades a Plataforma per la Llengua en un any, segons dades de l'entitat per la defensa del català que ha avançat aquest dilluns RAC1. Això vol dir més de vuit denúncies per dia de mitjana . Un creixement impulsat sobretot per casos que s'han donat en l' atenció sanitària i en l'hostaleria i la restauració , de queixes per treballadors que no atenen en català. I que s'explica també per la sensibilització més gran amb la qüestió per part de la ciutadana, que cada vegada denuncia més aquestes situacions. El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha asseverat en declaracions a la citada ràdio que aquestes xifres s'expliquen perquè " no s'ha fomentat que a la gent nouvinguda que fan de cambrers o dependents se'ls doni un coneixement de la situació lingüística on són i una mínima formació ". Una circumstància per la qual l'entitat pel català responsabilitza l'administració pública, a qui acusen de no haver fet els deures. Escuder denuncia també que en el cas de l'atenció sanitària és una qüestió especialment sensible que va més enllà dels drets lingüístics: "És un tema de seguretat assistencial. Es pot tractar pitjor un pacient per culpa de no entendre la llengua ", apunta en declaracions a RAC1. La tendència de queixes a Plataforma per la Llengua per discriminació lingüística o vulneració dels drets lingüístics és a l'alça. El 2024 va haver-hi 2.902 i el 2023 2.328 . Quan es van començar a comptabilitzar el 2016, va haver-hi 395 queixes. En nou anys, el volum de denúncies ha crescut un 650%, amb un increment any rere any. Del total des del 2016, el sector privat ha generat la majoria: al voltant de dos terços de les queixes. L'any passat també va ser així, només un 33% de les denúncies eren del sector públic. Això contrasta amb la situació al País Valencià, on la majoria de les queixes —el 2024 van ser el 65,5%— van ser pel sector públic. Un any ple de polèmiques a Barcelona Una de les polèmiques més reconegudes d'enguany ha estat la gelateria del barri de Gràcia de Barcelona en la qual el propietari presumptament increpava clients per parlar en català i que prohibia als treballadors parlar català entre ells. També l' esquetx de la companyia Teatro Sin Papeles en un acte de l'Ajuntament de Barcelona en el qual les actrius llatinoamericanes lamentaven les barreres que trobaven en la consulta del metge i altres situacions quotidianes per no saber català. Finalment, a l'estiu es va viralitzar el cas d'una noia argentina vivint a Barcelona que asseverava que intentava evitar les zones de la ciutat on més es parli català. "No crec que els catalans no siguin espanyols, crec que són espanyols, i una versió fins i tot pitjor", va asseverar en un vídeo que va aixecar polseguera. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!