Per a Sigmund Freud , pare del psicoanàlisi, tot el que som sorgeix en la infància. La majoria de les seves idees neixen de l'observació, de l'experiència clínica i d'una reflexió constant sobre la infància i les seves conseqüències. Per això, quan afirma que “un home que ha estat el favorit de la seva mare manté el sentiment d'un conqueridor” , no fa una afirmació superficial, sinó que assenyala una empremta emocional profunda per arribar a la maduresa i a la seguretat d'un mateix. freud Freud parte d'una idea que travessa tota la seva obra: la infància no se supera, s'arrossega. Les primeres relacions afectives, especialment amb la mare, modelen la forma en què una persona es percep a si mateixa i al món. No es tracta de records clars, sinó de sensacions que queden allotjades en l'inconscient. Ser “el favorit” no implica necessàriament un tracte preferencial evident. En molts casos n'hi ha prou d'haver sentit proximitat, cura, atenció. Per al nen, aquesta experiència es tradueix en una certesa bàsica: la de ser estimat. I aquesta certesa, segons Freud, pot transformar-se més endavant en confiança, iniciativa i una certa seguretat per enfrontar-se a la vida. La infància és l'etapa de desenvolupament de l'ésser humà El “sentiment de conqueridor” no s'ha d'entendre com a arrogància ni com a desig de domini. Freud es refereix més aviat a una actitud interior. Qui creix sentint-se acceptat tendeix a arriscar més, a no paralitzar-se davant del fracàs, a creure, de vegades sense saber per què,  que pot avançar. És una forma d'estar al món. Des de la psicoanàlisi, aquesta seguretat no sorgeix de fites posteriors, sinó de les primeres arrels que arrelen. L'amor rebut en la infància funciona com una mena de suport emocional . Fins i tot quan la vida adulta presenta conflictes, aquesta base permet sostenir-se sense ensorrar-se del tot. Mirada des d'avui, la frase de Freud continua sent incòmoda i vigent. Ens recorda que l'autoestima no es construeix únicament amb esforç o disciplina, sinó també amb vincles. En una època on s'emfatitza tant l'autosuficiència, Freud introdueix una idea diferent: la fortalesa personal neix, en part, d'haver estat estimat. Aquesta reflexió no idealitza la maternitat ni determina el destí d'una persona de manera absoluta. Freud no parla de causes úniques, sinó d'influències. Tanmateix, posa en primer pla una cosa essencial: la manera com som mirats a l'inici de la vida deixa marques que ens acompanyen molt més del que creiem. Sigmund Freud LIFE