Crec que hem de parar, respirar i reiniciar-nos. Crec que hem de parar i començar de zero. Aquesta societat ha perdut tots els valors: és una societat buida, ansiosa i depressiva que l’únic objectiu que té és consumir i no gaudir de res del que consumeix . Com molt bé va dir el meu estimat Jacques Lacan, en pau descansi, “Res satisfà el desig del tot”, i la societat actual es pensa que canviant d’objecte de desig cada cinc minuts (és a dir, anant de viatge cada setmana, comprant-se quinze peces de roba al mes i fent dues-centes activitats al dia) podrà evitar aquesta falta innata dels humans i serà feliç per sempre més i menjarà molts anissos. Ja hem vist que no, que som una societat de depressius i ansiosos i que, més que anissos, el que consumim, en grans quantitats, són antidepressius, ansiolítics i drogues per evadir-nos de la realitat i ser uns autòmats sense gaires sentiments. Les farmacèutiques estan contentíssimes — "A Catalunya, més d'1,2 milions de persones van prendre antidepressius l'any 2023" —, i els que en consumim o n’hem consumit en patim els efectes secundaris físics i mentals dia rere dia. Que amb això no dic que no siguin necessaris en casos puntuals, però no cal consumir-los com si fossin pipes Churruca. Abans no aconseguies el que desitjaves amb un sol clic, calia fer un esforç físic i/o mental previ Començava l’article dient que hem perdut tots els valors, crec que un dels valors més grans i importants que hem perdut és la cultura de l’esforç. Per als que no sapigueu què és l’esforç, perquè heu nascut als 2000 (i els pares us han tractat com si fóssiu de sucre per no traumatitzar-vos): abans la gent havia de treballar —eficientment!— per aconseguir el que volia. Abans no aconseguies el que desitjaves amb un sol clic (caldria parlar aquí del significant desitjar , però Lacan ho va explicar molt millor que jo; així que us animo a fer un GRAN esforç i llegir els seus seminaris, i, ja que hi sou, llegir l'obra de Sigmund Freud), calia fer un esforç físic i/o mental previ . I us asseguro que el plaer que et donava aconseguir el que tant d’esforç t’havia suposat era immens i durador, i el que és més important: ho VALORaves molt. La gent ja no vol fer esforços, està cansada, només té ganes de tenir satisfaccions immediates sense moure ni un dit; bé, un dit sí, per fer un sol clic a Amazon i que et porti el següent “tampoc és això” (la següent insatisfacció). Crec sincerament que hem subestimat les noves generacions i les hem protegit massa: s’han convertit en la generació de vidre. Segurament pensant que era el millor per a ells i sense adonar-nos que darrere d’aquesta protecció maternopaternal excessiva hi ha interessos econòmics gegantins. La vida és meravellosa, però no és un conte de fades; tard o d’hora tothom se n'acaba adonant. Voler evitar aquest dol als fills és molt bonic, però contraproduent; és convertir-los en éssers dependents i incapaços d’acceptar les frustracions. No cal dir que tot plegat no augura un final gaire feliç. A l’escola no se’ls pot dir que no per no ofendre’ls i crear-los un trauma; el que no els produeix cap trauma, segons sembla, és acabar l’ESO amb un nivell cognitiu d’un nen de quatre anys i pensant que Franco era el protagonista d’una pel·lícula de Disney . Els humans necessitem valors, necessitem referents, límits mentals que ens permetin dibuixar-nos i saber qui som i com som. Ja hem vist que el campi qui pugui i el visca la Pepa! només ens han portat al buit existencial (tan necessari per a les multinacionals) . Fomentem l’esforç (que les coses costen d’aconseguir), l’amor al proïsme, l’empatia, el posar-se al lloc de l’altre, el no passa res si no tinc tot el que desitjo, el valorar les petites coses del dia a dia, el trobar-se amb els amics i fer-la petar una estona; fomentem la senzillesa i la humilitat. Que tingueu una bona entrada d’any!