Menys d'un quart part dels dispositius digitals connectats a la xarxa als territoris de parla catalana estan configurats en català . Una xifra que se situa de mitjana entre el 15% i el 20% dels telèfons mòbils i ordinadors, segons les estimacions d'un estudi de l' Aliança per la Presència Digital del Català . Els resultats indiquen que una part important de la responsabilitat és de l'usuari , que tot i tenir la possibilitat de configurar els dispositius en català no ho fa per "descura ". L'aliança, en la qual participen Accent Obert, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua o Softcatalà, insisteix en la seva campanya per promoure el català en l'àmbit digital i insta fer el pas. Només un 20% dels usuaris procura "molt" tenir els seus dispositius en català , mentre un altre 19,6% ho fa "bastant". Tanmateix, la majoria de la població, el 60%, no hi posa atenció a l'idioma en el qual està el seu telèfon mòbil o ordinador. Aquesta darrera és l'actitud majoritària entre les franges d'edat joves: mentre que els jubilats són els més sensibles a la qüestió , entre els usuaris que estan en la trentena i fins als 44 anys, dos terços no posen cura de configurar els dispositius en català, segons es desprèn de l'estudi. També s'adverteix de manera clara en l'Àrea Metropolitana de Barcelona, on la situació del català als dispositius es titlla de "crítica ". L'estudi s'ha realitzat encarregant preguntes específiques en dues onades de l'enquesta òmnibus del GESOP, que ha comptat amb entrevistes presencials i telefòniques a una mostra de 1.601 persones més grans de setze anys i residents a Catalunya. Als enquestats se'ls va fer dues preguntes: "Vostè procura tenir configurats els seus dispositius en català (mòbil, ordinador, navegador i aplicacions)? Molt, bastant, poc o gens?" i "Creu que les empreses que tenen establiments oberts al públic a Catalunya haurien de tenir la pàgina web en català de forma obligatòria?". Al fil, l’informe detecta una dissonància clara entre l’exigència d’un millor marc per reforçar el català a l’empresa i al sector digital (el que és el discurs) i l'acció real de l'usuari amb la seva corresponsabilitat individual (la posada en la pràctica). En aquest sentit, el 50% de la població reclama que les empreses que operen a Catalunya tinguin versió dels webs en català per normativa, "però, en canvi, només el 20 % actua en conseqüència configurant prou els seus dispositius per a fer-se visibles davant de les estadístiques de trànsit d’Internet com a part de la comunitat lingüística d’internautes en català". El coordinador de l'estudi, Francesc Xavier Dengra , sosté que les dades són " incòmodes ", perquè que posen de manifest que la situació del trànsit en català a xarxes no sempre és tant per un problema tècnic —donat que la disponibilitat de català existeix als principals sistemes operatius, navegadors i motors de cerca d’Internet—, com més aviat per una situació general de "descura" i de manca de corresponsabilitat. "Tant dels catalanoparlants com els qui es perceben com a bilingües veuen el català un cop més com a simbòlic a l’hora de voler protegir-lo, també en línia, però no fan el pas de triar-la activament", assenyala Dengra. " Als catalans ens agrada renegar de què no fan prou els altres pel català, però ens mostrem despreocupats o relativitzem accions de pes majúscul per a la salut lingüística com ara tres clics ben fets a la configuració idiomàtica del mòbil o del perfil de Google ", afegeix el responsable de l'estudi. Un dels factors més determinants en l’actitud de procurar de configurar el dispositiu en català és la llengua habitual de la població. Un 77,2 % dels autoconsiderats exclusivament catalanoparlants procuren tenir configurat el dispositiu en català, mentre que només un 13% dels castellanoparlants ho fa . Tot i això, entre els catalanoparlants pràcticament un 20% no ho fa. Així mateix, cal tenir present el cas dels autoconsiderats bilingües : entre la població que afirma fer servir tant el català com el castellà com a llengües habituals, només un 14,4% procura "molt" tenir el dispositiu en català i un 24 % ho procura "bastant". Per contra, pràcticament un 60% dels parlants bilingües no donen importància a la configuració lingüística del seu dispositiu mòbil . "La poca atenció i implicació d’una part dels parlants autopercebuts com a bilingües en la presència del català a la seva vida digital provoca que l’univers d’internautes catalanoparlants, a ulls externs i de les grans corporacions, es redueixi considerablement (...) Aquesta lògica, tant en l’actitud de navegació individual com de prejudici empresarial, exemplifica i referma com el bilingüisme social asimètric, pel fet de no estar acompanyat d’un exercici actiu de preferència lingüística en els entorns digitals, promou un efecte substitutori i contribueix, de manera indirecta, però sostinguda, a la minorització de la llengua catalana en l’ecosistema digital", sostenen, sobre això, els autors de l'estudi. Qui configura en català? Més dones, d'edat avançada, d'esquerres i amb estudis superiors En l'informe es constata que un 40% dels catalans procura configurar els dispositius en català, mentre que gairebé el 60 % no ho fa. En relació amb el sexe dels enquestats, les dones que ho procuren superen lleugerament aquesta mitjana amb un 43,5%, mentre que en homes disminueix fins al 35,5% . En ambdues categories («molt» i «bastant») les dones reporten un 4 % més de sensibilització en aquest assumpte que els homes. Pel que fa a l'edat, no existeixen diferències molt acusades i àmplies, però es constata clarament que els grups d’edat més avançada procuren més tenir configurats els dispositius en català: el 45,8% ho procura "bastant" o "molt". Per contra, entre el tram de població més jove (entre 16 i 29 anys), només un 17,2 % ho procura molt i un 18,2% bastant, mentre que fins al 40,6 % no ho procura gens . El grup d’edat dels 30 als 44 anys, de fet, és on la situació pel català és més adversa: només un 32,8 % procura fer-ho («molt» o «bastant»), mentre que fins al 66,4 % no ho fa. "Cal apuntar que entre les franges d'edat joves, i particularment entre les quals es troben en edat laboral, és on es concentra la població nascuda fora de l'Estat espanyol, que generalment no té el català com a llengua inicial", assenyalen els responsables de l'estudi. D'altra banda, la investigació constata que el nivell d’estudis condiciona la disposició a configurar els dispositius en català. Tot i algunes excepcions, la proporció de població que procura configurar el mòbil en català augmenta a mesura que el seu nivell d’estudis és superior . Així doncs, entre la població sense estudis, només un 23,1 % procura fer-ho, mentre que, entre la població universitària, aquesta proporció ascendeix fins al 44,9 %. A més, entre la població sense estudis hi ha un desconeixement més elevat o sensibilitat en relació amb la matèria (un 7,8 % no ho sap o no contesta). Pel que fa al territori, l'Àrea Metropolitana de Barcelona destaca com una zona especialment "crítica" en la manca de configuració dels dispositius en català , mentre que les altres tres categories es mantenen en valors molt semblants a la mitjana de Catalunya. En l'àmbit urbà metropolità, la població que procura configurar "molt" o "bastant" el seu dispositiu en català no supera el 30%, mentre que, en canvi, la que no ho fa supera els dos terços. Finalment, cal destacar que entre els parlants habituals de català en exclusiva, la sensibilitat per la configuració lingüística del dispositiu es troba condicionada per la seva opció ideològica. La població catalanoparlant que s’autoubica a l’esquerra (en l’eix ideològic), mostra una clara consciència respecte de la temàtica (més del 80 % procura configurar els dispositius), mentre que, a mesura que s’avança per l’eix ideològic (cap a la dreta), aquesta consciència disminueix —només el 66 % dels catalanoparlants de dretes procuren tenir-los . Entre els catalanoparlants exclusius, el grau més elevat de consciència temàtica en la qüestió es registra entre els votants de l’àmbit independentista: Junts, la CUP i ERC, amb Aliança Catalana (AC) situada a poca distància percentual. Per contra, entre els votants del PP, Vox i Podem (aquest darrer amb una diferència menys acusada), el grau de consciència és sensiblement inferior i se situa, en tots els casos, per sota del llindar del 50%. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!