Un dia com avui sembla obligat, però massa tòpic i còmode, escriure sobre els propòsits per l’any nou, així que em limitaré a transcriure’n els dos més intel·ligents que he sentit fins ara (segur que se’n podrien afegir alguns més): per als companys de pis, no poseu petits electrodomèstics davant dels endolls de la cuina, i per als administradors de finques, no agafeu comunitats amb piscina. Més enllà, m’estimo més tractar una qüestió també clàssica i força apressant: aquests dies, cal felicitar els enemics? Posat que és un afer amb força llast emocional, cal afrontar-ho amb fredor i sense entretenir-se gaire sobre què vol dir ‘enemics’ ni què volem aconseguir felicitant-los o no. Així que resumim aquesta qüestió prèvia i quedem-nos amb sis tipus d’enemics: circumstancials (nascuts d’una situació, com ara companys de feina amb interessos oposats, veïnats renouers o familiars maleducats), emocionals (nascuts de ferides, traïcions o malentesos profunds), ideològics (amb qui xocam per la visió del mon), passius (els que no actuen contra nosaltres però ens generen obstacles o desgast), actius (amb intenció clara de danyar-nos) i interns (els més mals d’identificar i vèncer, com ara l’autocrítica estèril, la por o les ganes d’agradar a tothom; avantatge d’aquests: no cal felicitar-los).I ara: felicitar (les festes, aniversaris o l’any nou) no és tant un acte d’afecte com un gest de civilitat que no suposa amistat, perdó, ni reconciliació sinó tan sols un simple «Jo som aquí, i som així, amb independència que ens entenguem, o no». Felicitar descol·loca, rebaixa tensions, suavitza conflictes i reforça la nostra maduresa, i en el cim envia un «No et tinc por, però tampoc vull viure en guerra». Felicitar no té gaires normes (d’aquí el dilema inicial, que avui dia empeny a alguns a enviar un temorenc missatge previ: «Et puc enviar un missatge de felicitació?»), però si sembla fals o obligat fracassarà segur i si l’encertes serà útil, elegant i potser poderós. Tot plegat, tampoc no és cap problema: ‘Enemics’ és un mot que evoca grans conspiracions i tragèdies sense fi, però les persones corrents en tenim pocs i tristos i segurament no val la pena perdre temps rondinant si felicitar-los o no.