La generació Z està marcant un abans i un després en l’ escena política i social global. Nascuts aproximadament entre el 1997 i el 2012, aquests joves han crescut en un context de crisi contínua: recessions econòmiques, desigualtats socials, canvi climàtic i una globalització que ha accentuat les diferències. Aquest bagatge ha alimentat un descontentament profund , que ha esclatat en protestes i mobilitzacions a diversos continents. El 2025, les reivindicacions de la generació Z s'han fet visibles a països tan diversos com Nepal, Madagascar, Perú, Marroc, Indonèsia o Filipines , amb episodis més antics a Sri Lanka, Kenya i Sèrbia. Així ho recull la Nota Internacional “El món el 2026”, elaborada per l'equip investigador del CIDOB . Tot i que els detonants varien segons cada país, hi ha un denominador comú: la sensació que viuen en societats marcades per la corrupció, la injustícia i la manca de perspectives reals per a les generacions futures. Aquest malestar es manifesta en tres àmbits principals: la violència social, vinculada a la corrupció i el crim organitzat; la violència ambiental, derivada de la degradació de recursos i els efectes del canvi climàtic; i la violència institucional, reflectida en les desigualtats i vulneracions de drets. Les crisis que podrien fer canviar el món A Mèxic i Perú, per exemple, els joves han sortit al carrer per denunciar la impunitat del narcotràfic i la fragilitat de les institucions. En el cas del Marroc , on un de cada tres joves està aturat, les protestes han posat en relleu un model de desenvolupament que prioritza grans inversions en infraestructures davant del benestar social, reclamant reformes educatives i sanitàries que també influiran en les eleccions legislatives de l’estiu de 2026. En alguns països, la pressió juvenil ha provocat canvis immediats. Al Nepal , la indignació davant la precarietat i el luxe ostentós de les elits polítiques va precipitar la dimissió del primer ministre i la instauració d’un govern interí amb eleccions previstes per a març de 2026. A Madagascar , les protestes van acabar amb la caiguda del govern i la presa del poder per part dels militars, en un país on la meitat de la població és jove i gran part no pot viure dignament del seu treball. La generació Z també busca fer sentir la seva veu en les urnes. A Bangladesh i Sèrbia , alguns moviments juvenils han començat a articular alternatives polítiques, encara que no sempre amb intenció electoral directa. Al Nepal, el suport a candidats outsiders com Balendra Shah a Katmandú reflecteix la voluntat de buscar noves figures que trenquin amb els partits tradicionals. També als Estats Units, joves com Zohran Mamdani a Nova York exemplifiquen una contraofensiva política inesperada dins del sistema establert. Viktor Orbán, sota lupa A Europa, el 2026 pot ser un any clau. A Hongria, les eleccions parlamentàries representen un possible canvi després de quinze anys de domini d’Orbán, amb un nou partit opositor que lidera les enquestes. Mentrestant, a Turquia, Istanbul continua sent un centre de resistència contra l’autoritarisme de Recep Tayyip Erdogan , amb el suport de la joventut que ha protagonitzat protestes antigovernamentals en els darrers anys. En definitiva, la generació Z actua com un avís global: una generació digitalitzada, hiperconnectada i conscient de les desigualtats, disposada a sortir al carrer, mobilitzar-se i, cada vegada més, influir en la política. El 2026 determinarà si aquest impuls es tradueix en canvis polítics duradors o si el descontentament continua manifestant-se principalment a través de protestes i pressió social. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!