Ara fa un any, Pedro Sánchez posava punt final a, fins llavors, el seu pitjor any com a president del govern espanyol . Les eleccions generals del 23-J del 2023 van fer que la suma de PP i Vox fos insuficient per investir Alberto Núñez Feijóo com a cap de l’executiu. I Sánchez va poder prolongar la seva estada a la Moncloa a canvi de nous pactes amb l’independentisme, entre els quals es trobava la llei d’amnistia. La complicada aritmètica del Congrés era igualment un maldecap, però aquest va deixar de ser el seu únic gran problema. Quan només feia tres mesos que havia sigut novament investit com a president, va començar a caure sobre ell una tempesta judicial sobre persones que havien estat de la seva màxima confiança, així com en el seu entorn familiar. Un any després, el cas Koldo-Ábalos-Cerdán no ha fet res més que empitjorar , i han aparegut noves trames de presumpta corrupció al voltant del PSOE. Junts per Catalunya , ultimàtum rere ultimàtum, ha decidit trencar relacions amb els socialistes. I el mateix Sánchez ja reconeix que no té majoria al Congrés. Erosionat com està, acaba d'enfonsar-se a les primeres eleccions del nou cicle electoral, a Extremadura . Queden per davant tres comicis autonòmics més; amb les pròximes generals a un horitzó cada cop menys llunyà: si de veritat pretén esgotar-la, a Sánchez ja només li queda un any i mig de legislatura . El moment més fúnebre per a Pedro Sánchez va ser el passat mes de juny, quan la Unitat Central Operativa (UCO) va tombar Santos Cerdán amb un informe que el situava a l’epicentre de la trama del cas Koldo. Sánchez ja no només havia tingut un secretari d’Organització — José Luis Ábalos — ficat en trames de corrupció, sinó que amb Cerdán ja acumulava un segon home de la seva màxima confiança empastifat d’irregularitats. El Tribunal Suprem va empresonar el llavors número tres del PSOE a Soto del Real, centre penitenciari d’on ja n’ha sortit perquè el jutge considera que ja no pot destruir proves; però ara Ábalos i Koldo García sí que hi estan empresonats . Amb la cara desencaixada, Sánchez va demanar perdó a la ciutadania, però no va assumir cap responsabilitat directa: no ha convocat eleccions ni s’ha sotmès a una qüestió de confiança al Congrés . Va limitar-se a anunciar algunes mesures anticorrupció de les quals el més calent és a l’aigüera. Ara el cas Koldo ha aixecat sospites d’un suposat cas de finançament irregular del PSOE. L’Audiència Nacional estudia els pagaments en metàl·lic que ha efectuat el partit en els últims anys . Sánchez, així com els principals protagonistes d’aquest cas, ho neguen. El partit s’escuda recordant que compta amb l’aval del Tribunal de Comptes i d’auditories externes. Però, de totes maneres, ara han aparegut noves trames: Leire Díez —coneguda com a fontanera de Santos Cerdán— ja no està a la diana només per haver maniobrat i ofert suborns a fiscals a canvi d’informació comprometedora dels Guàrdies Civils que investiguen el PSOE, sinó que ara se l’investiga en una altra causa sobre presumptes irregularitats en contractacions públiques de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI). La imatge política de l'any: Cerdán, conscient que l'UCO publicarà en uns minuts un informe que el farà caure, evita saludar Sánchez; el president se'l mira desconfiat / Foto: Europa Press Denúncies per assetjament sexual Per empitjorar-ho tot, el dia que Sánchez volia fer net renovant la secretaria d’Organització del PSOE, es va destapar un cas d’assetjament sexual a treballadores dins de la Moncloa. L’acusat és Paco Salazar , que anava a formar part, precisament, d’aquesta nova comandància coral del partit. El cas s’ha agreujat aquest darrer mes, quan s’ha publicat que les denúncies de víctimes anònimes havien desaparegut del sistema informàtic del PSOE. I han aparegut noves denúncies del mateix tipus a Ferraz, a Galícia, al País Valencià i a Andalusia. Ha aparegut un greu problema per als socialistes, que fa temps que treballen a fons el vot femení en un context de polarització que allunya certes dones del PP per la pinça que fan amb Vox. Fonts de la direcció dels populars, de fet, celebren el nou escenari i opinen que “ el PSOE trigarà anys a tornar a tenir credibilitat per parlar de feminisme i corrupció ”, cosa que admeten que a ells mateixos els ha passat amb aquesta darrera carpeta per culpa de la Gürtel. Sánchez es reunirà amb Junqueras i confia redreçar la relació amb Puigdemont amb l’amnistia Però enmig dels problemes relacionats amb la corrupció i l’assetjament, la debilitat parlamentària de Sánchez no ha deixat de ser un maldecap, sinó que ha empitjorat. El PSOE ha sumat tants incompliments amb Junts per Catalunya que, ultimàtum rere ultimàtum, els independentistes se n’han cansat i han decidit trencar les seves relacions amb els socialistes . Ja no hi ha negociacions entre ambdues parts. Així ho reconeix el mateix president del govern espanyol, que en les darreres setmanes s’ha vist —ara sí— entre l’espasa i la paret i ha premut l’accelerador per complir una bateria d’acords pendents amb el grup parlamentari de Míriam Nogueras. Assegura també que publicarà les balances fiscals, una demanda històrica de la formació. Però més enllà de complir amb allò que es deu, el president del govern espanyol reconeixia aquest Nadal en conversa informal amb periodistes que l’amnistia plena és una de les seves “ fites ” de l’any 2026, amb la intenció que això pugui propiciar un retorn de Carles Puigdemont a Catalunya i normalitzar les relacions entre socialistes i juntaires . És a dir, tenir un bri d’oxigen per allargar la seva legislatura. En aquesta conversa se li va preguntar si entra en els seus plans reunir-se amb el president a l’exili igual que ho farà amb Oriol Junqueras . Però el president espanyol va limitar-se a remarcar que a hores d’ara aquesta relació està “trencada”. Sánchez i el líder d’Esquerra Republicana es reuniran després de Reis . Serà la primera trobada pública entre tots dos. Va ser Junqueras qui li va demanar la trobada al president del govern espanyol, alarmat pels creixents casos de corrupció i per una legislatura cada vegada més agònica. El socialista va acceptar. Es dona per fet que en aquesta trobada tots dos abordin la concreció del nou model de finançament autonòmic que ha de garantir, en principi, el model singular per a Catalunya que ERC va acordar a canvi de la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat. Nou cicle electoral Sánchez confia esgotar la legislatura assolint l’amnistia plena, impulsant un nou model de finançament i negociant i rebent els fons europeus. Així espera, si l’esgota, presentar-se a les eleccions generals del 2027; uns comicis que s’han de celebrar, a molt estirar, d’aquí a un any i mig. El nou cicle electoral, però, ja ha començat. Els extremenys han enfonsat el PSOE en el seu pitjor resultat històric en aquesta autonomia , un territori que ha sigut un històric feu socialista. L’única lectura esperançadora que li queda a Sánchez és que el PP continuarà sent dependent d’un Vox encara més reforçat, cosa que li permet continuar alimentant el discurs de la por que va fer victoriosa la majoria progressista a les generals del 2026. Després dels extremenys els tocarà als aragonesos (8 de febrer), a continuació als castellanolleonesos (15 de març) i l’andalús Juanma Moreno ha de convocar eleccions a tot tardar a l’estiu. Sánchez, que és mortal i en això coincideixen tots —excepte el CIS— els laboratoris demoscòpics, demostrarà en aquest nou cicle que encara li queda una vida més? Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!