Hi ha dies que l’únic que pot compensar una mala jornada és arribar a casa després de la feina, posar-se el pijama, sopar un plat de brou calent, engegar la tele i endinsar-se en una sèrie. És poc sovint que un escenari tan ideal es tradueix a la vida real, ja que els factors externs el converteixen pràcticament en impossible. Per això, quan els astres s'alineen, cal aprofitar l’oportunitat . Per fer-ho, la sèrie perfecta és All Creatures Great and Small, que ja ha estrenat una sisena temporada amb especial de Nadal inclòs. Aquesta sèrie gira al voltant d'uns veterinaris rurals, els seus problemes en el dia a dia i tot el que els envolta. La nova temporada està disponible a Filmin (en anglès i castellà i subtitulada al català), mentre que encara ha d’arribar a Movistar, on es poden veure les cinc primeres tongades de capítols, i a RTVE. A qui li faci mandra començar una sèrie tan llarga, no ha de patir, ja que “ només” són una quarantena de capítols, ideals per començar el 2026 amb bon peu i aprofitar , qui els tingui, els últims dies de les vacances abans de la tornada a la rutina. La sèrie està basada en les novel·les Totes les bèsties petites i grosses del veterinari escocès James Alfred Wight , publicades sota el nom de James Herriot i traduïdes al català per l'editorial Viena. En la dècada dels anys 30, aquest jove idealista es va traslladar a Yorkshire per treballar en una consulta sense saber exactament què s'hi trobaria. No és la primera adaptació que se’n fa, però sí que és la que ha triomfat més. Protagonitzada per Nicholas Ralph en el paper de Herriot, acompanyat per Samuel West i Callum Woodhouse (que a molts us sonarà pel seu paper a Els Durrell ) en els papers dels germans Farnon, i també per dos dels personatges més estimats de la ficció: la Helen (Rachel Shenton), una noia amb les idees molt clares, i la senyora Hall (Anna Madeley), que s’encarrega de la casa on viuen els veterinaris i és un pilar fonamental d'aquesta família poc convencional. La sèrie s ’ha convertit en una de les més vistes del Regne Unit, amb milions d’espectadors esperant l’estrena dels capítols a Channel 5 cada dijous . Davant aquestes xifres d’audiència, ja s’han confirmat la setena i la vuitena temporada, que s’espera que s’estrenin les tardors vinents. Un problema, una solució Si hi ha una paraula adequada per definir la ficció, aquesta és reconfortant . Hi ha alguns sobresalts que ens poden agafar desprevinguts, però, en general , els nombrosos problemes als quals s’enfronten els protagonistes (siguin laborals o personals) acostumen a resoldre’s en el mateix capítol. L’entorn de la sèrie també ajuda a aquesta sensació. Tant uns prats immensos i camps de conreu a Yorkshire, sempre d’un color verd preciós (allà no hi ha hagut mai sequera) com la casa familiar on els veterinaris passen consulta. Sempre tenen un bullidor d’aigua a punt perquè la senyora Hall pugui preparar un te, una cuina on poden compartir els àpats tots junts i un menjador on tenen lloc els moments més tendres de cada capítol. Tot i que potser us vindran ganes de visitar el poble de Darrowby, heu de saber que aquest no existeix realment i que l’autor de les obres se’l va inventar. El poble que veureu a la vostra televisió és Grassington. En una sèrie com aquesta no hi podien faltar les històries d’amor, i n’hi ha de totes les edats . Algunes amb un final feliç, d’altres no tant. Pràcticament en el primer capítol ja saps qui serà “ella”, però no són sempre flors i violes i, de vegades, els desitjos dels espectadors triguen una mica a complir-se. Després que en les primeres temporades la parella principal fos la del veterinari acabat d’arribar a Darrowby i la seva estimada Helen, els seguidors de la sèrie esperen amb candeletes que es consolidi un altre romanç, del qual se’n van donant pistes però poca cosa més, de moment. Personatges imperfectes Part de l’èxit aclaparador de All Creatures Great and Small rau així en uns personatges que, lluny de ser perfectes, des de la primera temporada es guanyen la teva estima. El germà gran, més sec, impertinent i una mica egoista; el germà petit, despistat, un poc eixelebrat i irresponsable, però que madura a marxes forçades arran de la seva experiència a la Segona Guerra Mundial… Tots tenen les seves “cosetes” i tots evolucionen, a banda de les noves incorporacions temporada rere temporada, que no dilueixen els protagonistes sinó que els reforcen. L’única pega és que potser cau en la romantització d’una època en què moltes persones vivien en la misèria i només ens n’ensenya el cantó bo de les coses. Segurament, en un poble a l’Anglaterra rural dels anys 30 i 40, poques dones podien viure de la manera en què ho fan la senyora Hall o la Helen. Dit això, si necessiteu una sèrie per començar l’any i voleu que les estones davant la televisió siguin per passar poca pena, aquesta és la ficció indicada per a vosaltres . Ara bé, aneu alerta. Correu el risc d'afegir a la carta als Reis una armilla com la que llueixen els personatges i comprar-vos uns bitllets d’avió per viatjar a Yorkshire i llogar un cotxe que no sabreu conduir per la dreta en les carreteres sinuoses de la comarca anglesa. O pitjor, apuntar-vos a la carrera de Veterinària. Ben segur que la realitat no és el que podeu veure a Filmin, però a qui li importa? Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!