Quan el fred s'intensifica, els dies s'escurcen i sembla que el cos demana abric fins i tot des de dins, no hi ha res que reconforti més que una bona sopa fumejant, densa, aromàtica i plena d'afecte . No parlem només de menjar, sinó d'aquell gest gairebé ancestral que consisteix a asseure's, subjectar el bol entre les mans i deixar que el vapor t'acariciï la cara. Les sopes tenen alguna cosa de ritual , un component emocional que ens remet a la infància, a les cases dels avis , a les nits tranquil·les d'hivern en què tot s'arregla, o almenys sembla fer-ho, amb un plat de cullera ben fet . I potser per això, en lloc de recórrer sempre al mateix, val la pena redescobrir algunes receptes que combinen tradició, sabor i senzillesa. 3 idees reconfortants per sopar de cullera Una de les grans protagonistes de l'hivern és la sopa de pollastre lenta i casolana , aquella que es cuina sense presses i on cada ingredient aporta la seva part. Amb ossos de pollastre, verdures com pastanaga, api i porro , una mica d'all i unes herbes aromàtiques, s'aconsegueix un brou profund i ple de matisos . El secret és deixar-lo coure a poc a poc, retirant impureses i permetent que tot s'integri. No és només nutritiva: és una sopa que convida a parar, a baixar el ritme i a sentir que el cos es repara, s'escalfa i es calma . És potser la sopa més coneguda, però no per això deixa de ser un regal cada vegada que la prenem. Sopa d'hivern / Foto: Unsplash Una altra opció perfecta per a les nits fredes és una crema de verdures rostides , molt més interessant del que sembla a simple vista. En passar les verdures pel forn (carbassa, pastanaga, moniato i ceba) es caramel·litzen els seus sucres naturals i apareix un sabor més profund i lleugerament dolç. Després, triturades amb un bon brou i un rajolí d'oli d'oliva, es transformen en una crema sedosa que combina el lleuger amb el reconfortant. Un toc de pebre negre i una mica de iogurt natural per sobre i tindràs un sopar que és lleuger, saciant i sorprenentment elegant . Sopa de verdures / Foto: Unsplash Val la pena redescobrir algunes receptes que combinen tradició, sabor i senzillesa I per a aquells que busquen alguna cosa diferent, però igualment casolana, res com una sopa de ceba inspirada en la tradició francesa . Lenta, pacient, cuinant la ceba fins que queda daurada i gairebé confitada, d'aquí sorgeix aquell sabor profund i lleugerament dolç que la fa única. Amb brou ben calent i, si ve de gust, una llesca de pa torrat amb formatge fos, es converteix en un plat que sembla senzill, però que guarda una ànima càlida, antiga i molt hivernal . Aquestes sopes demostren que, quan fa fred, no només alimentem el cos: també cuidem l'ànim. Perquè hi ha nits que es curen amb abric extern , i altres que es curen millor amb un bol de cullera, calma i silenci . Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!