Els altos el foc a Gaza , Israel i Líban continuen essent fràgils , parcials i plens d’incerteses . Tot i que la violència ha baixat d’intensitat, els bombardejos es mantenen quan Israel ho considera necessari, generant una situació que recorda el mes d’octubre passat: una treva de facto però amb capacitat de reactivar-se en qualsevol moment. La manca de mecanismes externs que obliguin a complir aquests acords fa que la situació sigui especialment alarmant per al 2026, tant a la Franja de Gaza com a Beirut. En aquest context, la reconstrucció de Gaza es presenta com una cursa entre múltiples actors: consorcis americans i israelians, Turquia i països del Golf Pèrsic, tots amb interessos econòmics i polítics. La retirada parcial de les forces israelianes de la franja és una de les condicions exigides per la part palestina i, alhora, un punt clau per a la futura implementació del pla proposat per la Casa Blanca. A més, el desarmament de Hamàs continua sent un tema central, ja que el grup armat palestí manté espais d’ambigüitat que condicionen la durada i l’ abast de la treva, que podria estendre’s de cinc a deu anys, segons les declaracions oficials. Els 20 punts del pla de pau presentats per la Casa Blanca aspiren a donar un marc de governança i reconstrucció, amb garanties de seguretat per a Israel i una participació activa de països del Golf com a mediadors i finançadors. El pla preveu la reconstrucció massiva d’infraestructures, energia i tecnologia, amb projectes que podrien generar centenars de milers de milions de dòlars en beneficis per a empreses nord-americanes, europees i del Golf. Tot i això, la seva aplicació depèn de la cooperació de Washington amb Tel-Aviv, i la capacitat dels Estats Units de complir les garanties pactades serà decisiva per evitar la reactivació del conflicte. EFE Els interessos del pla de pau La competència entre plans de reconstrucció, els interessos de les grans fortunes del Golf i la presència de consorcis privats converteix la pau en un actiu transaccionat més que en un projecte col·lectiu. Les declaracions dels responsables israelians indiquen un cert suport a la retirada parcial, però la inestabilitat política d’Israel –amb eleccions imminents i el reforç de Netanyahu després de l’alliberament dels ostatges– podria condicionar el compliment de qualsevol acord a llarg termini. A Gaza, el pla de reconstrucció és alhora una oportunitat i un repte. La resolució 2803 del Consell de Seguretat legitima el marc proposat per la Casa Blanca, però les incògnites sobre el control del territori, la participació palestina, el desarmament de Hamàs i la durabilitat de l'alto el foc converteixen la implementació en un escenari incert. Líban, amb una situació similar, també està exposat a tensions, ja que la manca de supervisió externa i la inestabilitat política amenacen la consolidació de qualsevol treva. En resum, el 2026 es perfila com un any crític per a la pau a Gaza i la regió : els altos el foc fràgils mantenen la violència latent, mentre que la reconstrucció, marcada per interessos comercials i diplomàtics, determinarà si la treva es consolida o si les hostilitats tornen a escalar. La diplomàcia del segle XXI, dominada per actors privats, països del Golf i el paper dels Estats Units, s’enfronta al repte de transformar un alto el foc precari en una pau sostenible amb participació local i garanties de seguretat efectives. EFE Què es va acordar en el pla de pau? El pla de pau per a Gaza de 2025, proposat pel president dels Estats Units i signat per Israel i Hamàs el 8 d’octubre de 2025, no es limita a un simple alto el foc, sinó que contempla un full de ruta detallat de més de vint punts . Aquest esquema inclou l’aturada immediata de les hostilitats, l’alliberament d'ostatges i presoners, la retirada progressiva de les forces israelianes a una línia acordada dins de la Franja i el final de l’ocupació militar, així com la desmilitarització de Hamàs i la destrucció de la seva infraestructura armada. El pla preveu també la creació d’un govern de transició tecnocràtic a Gaza , supervisat per una Junta de Pau internacional, l’establiment d’ajuda humanitària imparcial i la reconstrucció de serveis bàsics. A més, s’inclouen mecanismes per a zones econòmiques especials i un eventual camí cap al reconeixement d’un estat palestí, condicionat a reformes internes de l’ Autoritat Palestina . Aquest enfocament ampli busca, sobre el paper, assegurar una transformació estructural de la Franja tot combinant seguretat, governança i desenvolupament econòmic, encara que la seva implementació pràctica segueix envoltada d’incerteses. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!