La tragèdia a l’estació suïssa de Crans-Montana, que de moment deixa un balanç de 40 víctimes mortals i 115 ferits , alguns crítics, no és l’únic accident mortal que s’ha produït durant les celebracions de la nit de Cap d’Any a Europa. La tradició de la pirotècnia i els focs artificials, unida a comportaments imprudents i delictius, ha derivat en una nit de caos, foc i violència que deixa diversos morts i un miler de detinguts en diferents països del continent, a més de vehicles incendiats i atacs contra les forces de l'ordre i els serveis d’emergència . Un rastre de violència sense precedents, que van derivar en disturbis, atacs contra policies i bombers, i persones que van morir a conseqüència del llançament de focs artificials com si fossin armes de guerra, fins al punt que alguns països, com els Països Baixos, han prohibit la pirotècnia de gran potència pels particulars. In many parts of Western Europe, New Year’s Eve has turned into a night when migrant gangs use fireworks to attack police, firefighters, ambulance drivers and regular civilians. Cities like Brussels, Paris, Amsterdam, Rotterdam and Berlin are turned into war zones. pic.twitter.com/O3UCEIN6Pq — Visegrád 24 (@visegrad24) January 1, 2026 Cinc víctimes mortals i policies ferits a Alemanya Precisament a Alemanya van morir cinc persones per la manipulació de pirotècnia il·legal o casolana, i desenes de treballadors d’emergència van resultar ferits en una sèrie d’incidents amb focs artificials. Entre els morts hi havia dues persones a l’estat oriental de Saxònia, segons l’emissora pública local MDR, entre les quals un home de 45 anys que va morir després de manipular el que es va descriure com una “bomba pirotècnica”. A la ciutat de Bielefeld també van morir dos joves mentre manipulaven focs artificials casolans . Els bombers i altres serveis d’emergència van ser objecte d’atacs amb focs artificials durant les celebracions que van tenir lloc la nit de dimarts a dimecres, i només a Berlín, els bombers van respondre a fins a 1.892 incidents la nit de Cap d’Any , 294 més que l’any anterior, segons un comunicat del departament.  Segons la policia de la capital alemanya, 420 persones van ser detingudes, i un agent de policia va resultar greument ferit després de ser atacat amb un foc artificial il·legal. A més, segons aquest portaveu, diverses persones que es trobaven en l’escenari dels fets van atacar als agents de policia amb bengales i coets de pirotècnia , i una trentena d’agents i un bomber van resultar ferits . A Leipzig, els serveis d’emergències van ser atacats per unes 50 persones amb focs artificials i ampolles, i escenes similars es van produir a Hamburg i altres ciutats. Les autoritats van confiscar 220.000 artefactes pirotècnics, 109.000 dels quals, considerats perillosos. Per culpa de la manipulació de pirotècnia, vuit nens fan resultar ferits amb lesions greus o molt greus per culpa de petards. Somewhere in this scene from Berlin lives a 89 year old Woman who’s lived there all her life, all of a sudden one day, she looks out her her window, and watches her and her neighbours homes, be bombed by hundreds of Muslims launching fireworks at them. This is Europe now. pic.twitter.com/aY0QmSDBw2 — Concerned Citizen (@BGatesIsaPyscho) January 1, 2026 Dos morts i un incendi als Països Baixos Als Països Baixos, la nit de Cap d’Any també es va saldar amb dues persones mortes , en el darrer Cap d’Any en el qual està permès l’ús privat de focs artificials , que serà il·legal a finals d’aquest 2026, i només es permetrà comprar bengales i petards. Una de les víctimes és un home de 38 anys a prop de Schiphol i l’altra un jove de 17 anys a Nimega que va morir manipulant un artefacte de pirotècnia, mentre que tres persones més van quedar ferides en estat greu també a causa dels focs artificials. Però l’incident més viral ha estat l’incendi que ha cremat l'església històrica Vondelkerk d'Amsterdam , una església del segle XIX, que era un monument nacional als Països Baixos. Les autoritats encara investiguen com es va produir l’incendi, i a les xarxes socials s’han produït denúncies contra joves islàmics als quals acusen de provocar el foc, però alguns veïns han denunciat que van veure focs artificials esclatant molt a prop del campanar de l’església . Les flames es van originar a la torre principal de fusta (50 metres d’alçada), probablement a causa de focs artificials llançats a prop, segons aquests testimonis que van veure projectils impactar-hi; tot i que els bombers no ho han confirmat oficialment. De Vondelkerk is een neogotische kruisbasiliek ontworpen door Pierre Cuypers en werd gebouwd in 1880. Bij een brand in 1904 gingen de toren en het dak verloren. De toren werd herbouwd naar een ontwerp van Joseph Cuypers, een zoon van Pierre. pic.twitter.com/LB0N00BTFj — Walther Schoonenberg (@WSchoonenberg) January 1, 2026 La torre es va ensorrar completament, la teulada va quedar destruïda i els murs perimetrals, calcinats, van romandre dempeus. Aquest edifici neogòtic de 1872 (dissenyat per Pierre Cuypers), era utilitzat com a centre polivalent des del 1977, i les autoritats creuen que és en gran part irrecuperable. No hi va haver ferits, però es van evacuar desenes d’habitatges veïns al Vondelpark ; i els bombers van controlar l’incendi al matí d’aquest dijous, després d’hores de lluita contra el vent i l’abundància de fusta. De Vondelkerk is een neogotische kruisbasiliek ontworpen door Pierre Cuypers en werd gebouwd in 1880. Bij een brand in 1904 gingen de toren en het dak verloren. De toren werd herbouwd naar een ontwerp van Joseph Cuypers, een zoon van Pierre. pic.twitter.com/LB0N00BTFj — Walther Schoonenberg (@WSchoonenberg) January 1, 2026 RIP Vondelkerk Amsterdam pic.twitter.com/BR5nveFCvv — Henk Otten (@hendrikotten3) January 1, 2026 Una dona morta a Itàlia i un miler de cotxes cremats a França A Itàlia també hi va haver una persona morta  i 274 ferits. La víctima mortal és una dona de 45 anys que va morir a Afragola, prop de Nàpols, després de rebre l’impacte d’un projectil durant les festes, que, segons la policia, “probablement va ser disparat per un membre de la seva família”. A França no s’han de lamentar víctimes mortals, però sí nombrosos danys materials . El ministre de l’Interior, Bruno Retailleau, va informar que diversos incidents i altercats es van saldar amb 1.173 cotxes cremats i un total de 505 persones van ser detingudes pels disturbis. Entre els incidents va destacar el d’u nen de dos anys que va rebre l’impacte en la cara d’un coet de focs artificials en el centre de Liói que corre el risc de perdre l’ull. També va relatar el cas d’un individu que va haver de ser ingressat en estat d’urgència a Thonon-les-Bains mentre feia servir un d’aquests morters pirotècnics, així com el d’un tret d’un coet que va provocar un incendi que va destruir un apartament. Los 'nuevos franceses' festejaron Nochevieja con la quema de 1.173 vehículos en toda ¡Costumbres de la sociedad multicultural! Coches y camionetas propiedad de clase media y baja, porque los ricos (votantes de Macron) guardan los suyos en garajes. https://t.co/RQPnUHwJSw pic.twitter.com/ZvNiNaNMyX — Pedro Fdz Barbadillo (@pfbarbadillo) January 1, 2026 Francia | En Francia, más de 800 coches fueron incendiados en regiones como Bas-Rhin y Rhône, y muchas fachadas resultaron dañadas por el comportamiento de los marroquís de la zona, quienes generaron, literalmente, batallas de petardos. https://t.co/EsRVt8sdHA pic.twitter.com/iQmvEEn1bq — ?? ???????? (@ElImperialEsp) January 1, 2026 Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!