Tal dia com avui de l’any 1874, fa 152 anys, el general Pavia —capità general de la regió militar de Castella la Nova, amb seu a Madrid— perpetrava un cop d’estat que segrestava la Primera República espanyola (1873-1874). Tradicionalment, s’havia explicat que Pavia havia entrat a les Corts —actualment Congrés dels Diputats de l’Estat espanyol— muntat dalt del cavall . Però aquest fet, que alguns historiadors interpretaven com un signe d’autoritat i d’altres com una demostració de fatxenderia, és, actualment, motiu de debat, i una part important de la historiografia posa en dubte aquest extrem. En canvi, el que sí que està sobradament provat és que va entrar armat en aquella cambra de representació popular, acompanyat per un destacament de la Guàrdia Civil, i que va prendre el poder per la força. La Primera República havia patit greus problemes d'ordre públic que van minar la seva estabilitat. Els enfrontaments constants entre federalistes i unionistes, que culminarien amb la r evolució cantonalista, li provocarien un fort desgast que la debilitaria enormement. El règim republicà va restar notablement desprestigiat, tant entre aquelles classes que més esperances hi havien dipositat (les classes obreres i una part de la burgesia urbana) com entre les més escèptiques. Els conservadors —el caciquisme sociològic i ideològic que havien boicotejat constantment la República— farien la resta. Pavia , en prendre les Corts, convertia la Primera República espanyola en una dictadura presidencialista dirigida pel general Serrano, que, onze mesos després, la liquidaria definitivament entronitzant, de nou, els Borbons, en la figura d’Alfons XII.