És temps de reculls, de records i de balanços. El 2025 ha estat l’any que Catalunya ha ostentat el títol de Regió Mundial de la Gastronomia , impulsada pel departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. D’entre la multitud d’activitats que s’han dut a terme n’hi ha moltes que deixaran empremta, però n’hi ha una que destaca especialment perquè no només deixarà llegat sinó que és llegat en ella mateixa . És precisament el recull del llegat que generacions de dones han transmès oralment a les seves filles, un recull del qual s’ha menjat a les taules de les cases d’aquest país durant segles. És el compendi de la cuina anònima , de la cuina de portes endins, de la cuina que sempre s’havia escrit en minúscules i que avui ens adonem que o la protegim, estimem i cuinem o perdrem un tret identitari que ens arrela i ens emociona. Ens hem adonat que és la CUINA en majúscules i lletres de neó per donar-li la importància que es mereix i, sobretot, perquè tot el món la vegi i tingui interès a conèixer-la perquè és la cuina farcida de sentit, sensibilitat i sostenibilitat. Sentit perquè és una cuina real, sensibilitat perquè és una cuina que ens sacseja l’ànima i sostenibilitat perquè és una cuina adaptada a l’entorn, elaborada amb productes de proximitat, basada en l’aprofitament conscient i en el respecte per la temporada i el territori. Després de 30 anys d’exaltació a la cuina d’avantguarda, esferificacions i nitrogen líquid, els experts han diagnosticat que el patrimoni culinari està ferit La Dolors i la Marina cuinant girella a Casa Roca. / Foto: Oriol Foix Duaigües No li havíem donat importància perquè mai se’n dona al que és viu, al que és quotidià i al que tens a prop. Passa amb la salut, amb les persones i, també, amb la cuina. Després de 30 anys d’exaltació a la cuina d’avantguarda, esferificacions i nitrogen líquid, els experts han diagnosticat que el patrimoni culinari està ferit , mutilat i que només li queda un bri d’esma. Però fins que no hem pres consciència que s’està morint, tot sol, allà a l’UCI, no hem corregut a reanimar-lo, perquè ens cal tenir-lo encara que fos amb un fil de vida per poder transmetre’l a les futures generacions. Ha arribat l’hora dels primers auxilis, i es diu Gastrosàvies . L’arxiu documental inicial inclou 300 receptes de més de quinze comarques i s’ha consensuat gràcies a una vintena de sessions de treball i un centenar d’entrevistes a dones grans d’arreu del país que han compartit les seves receptes , coneixements dels productes i records de cuina. Arròs amb col i pèsols, sopa de farigola, gall amb fruita seca, costelles de porc amb castanyes o girella són algunes receptes que ens retornen a la sensatesa i que podreu veure a la web. No és una invitació a visitar la web de Gastrosàvies sinó que és una ordre. Ho dic amb fermesa i vehemència. I amb tot l’afecte i respecte també dic que el logo amb la caricatura de l’àvia amb monyo i manteta… s’assembla com un ou a una castanya a les protagonistes reals dels vídeos. Estimats responsables, som al segle XXI, i elles també. Revisin-ho, carai! Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!