Les eleccions ja no es guanyen només amb mítings; ara es guanyen a internet, a les xarxes socials, on el contacte amb l’electorat és més directe i immediat. Tots els partits polítics són conscients que les xarxes són la clau per arribar als votants més joves , i han redoblat esforços per impulsar els seus perfils digitals. Aquesta tendència, iniciada fa més d’una dècada per Barack Obama als EUA, ha arrelat amb força a l’Estat espanyol, on la política ha rebut finalment la crida de les xarxes socials després d’arribar-hi una mica tard. En aquest nou terreny, és l’extrema dreta qui hi ha entrat amb més agressivitat i eficàcia . Avui dia, qui lidera aquest espai digital és VOX , tant en presència de partit com a nivell de figures individuals. El seu discurs directe, el domini del format vídeo i l’atac constant a l’ establishment els ha permès destacar molt per damunt dels partits tradicionals com PSOE i PP pel que fa a seguidors i activitat. I no només a l'Estat espanyol, també a Catalunya, on Aliança Catalana ha sabut utilitzar l’altaveu digital per superar la seva invisibilitat mediàtica . Els números evidencien aquesta hegemonia digital de l’extrema dreta. Mentre PSOE i PP junts sumen uns 2,3 milions de seguidors entre TikTok, Instagram i Twitter, VOX en solitari els supera i s’acosta als 2,5 milions. En altres paraules, un únic partit emergent a la dreta radical acumula més audiència en xarxes que no pas la suma dels dos grans partits històrics. La clau d’aquest èxit rau en haver sabut explotar el potencial de les xarxes per connectar amb segments joves desencantats amb els canals tradicionals. De fet, els analistes vinculen directament la força de Vox a internet amb el seu suport creixent entre el vot juvenil: un de cada quatre joves afirma que votaria Vox , un percentatge similar al de la suma de joves que votarien PP o PSOE. No és estrany, doncs, que Santiago Abascal sigui el polític amb més seguidors sumant totes les xarxes , especialment a TikTok i Instagram. La batalla per conquerir les xarxes socials En la cursa per conquerir les xarxes socials, els principals líders polítics espanyols parteixen de posicions i estratègies molt diferents. Santiago Abascal ha sabut consolidar-se com el referent de la dreta radical a TikTok i Instagram , amb prop de 900.000 i 1,3 milions de seguidors , un domini que ha activat totes les alertes dins del PP , cada cop més preocupat per la seva dificultat per competir en l’àmbit digital i per la pèrdua de connexió amb el públic jove . Per la seva banda, Pedro Sánchez, manté el lideratge a X amb més de 2 milions de seguidors i, tot i la seva entrada tardana a TikTok, ha aconseguit un creixement accelerat gràcies a una estratègia adaptada als codis de la plataforma. Alberto Núñez Feijóo , malgrat ser el cap de l’oposició, presenta una presència molt limitada a TikTok i un impacte moderat a Instagram i X, una feblesa que el PP ha intentat revertir amb estratègies de comunicació altament produïdes que no només no han aconseguit connectar amb les audiències digitals, sinó que fins i tot han provocat mofes i reaccions iròniques a les xarxes , evidenciant el desajust entre el format i el llenguatge de les plataformes. buen momento para recordar esta llorera de vídeo que hicieron posible los recién salidos de la facultad de comunicación de la urjc pic.twitter.com/ppkJlJmqNQ — Pablo (@pablomurrrr) November 11, 2025 Entre els grans lideratges polítics de l’Estat, Gabriel Rufián ocupa una posició absolutament central . És el tercer polític amb més seguidors del conjunt de l'Estat i el segon amb més audiència a X, només per darrere de Pedro Sánchez , una fita especialment rellevant. Més enllà de les xifres, destaca per una comunitat molt nombrosa i extraordinàriament activa , amb nivells d’engagement molt elevats, i per un domini del llenguatge de la plataforma que li permet marcar agenda de manera recurrent en la conversa política digital. En canvi, Yolanda Díaz destaca menys per les xifres absolutes que per la qualitat de la interacció. El seu consultori digital i un to proper i pedagògic li han permès generar un nivell d’engagement notable . @_diaz_yolanda Me llega esta pregunta y soy tajante: una multa a la empresa nunca puede pagarla los trabajadores y trabajadoras. ♬ sonido original - Yolanda_Diaz_ Sánchez ho peta a TikTok i Feijóo no troba la tecla Un cas paradigmàtic és el gir cap a TikTok, la xarxa preferida dels més joves. Pedro Sánchez s’hi ha llençat de ple aquest 2025 i ho està petant , assolint més de 300.000 seguidors en els primers mesos. Tant ell com Alberto Núñez Feijóo van obrir els seus comptes al setembre amb l’objectiu d’adreçar-se al públic juvenil — només a l'Estat espanyol hi ha més de 23 milions d’usuaris de TikTok —, però la diferència és que Sánchez i el seu equip de comunicació han trobat clarament la tecla adequada. Cada setmana, el president espanyol publica recomanacions culturals com un llibre o un disc en breus vídeos informals , on apareix sense corbata i en clau personal, comentant, per exemple, l’últim àlbum de Rosalía o un còmic que li ha agradat. Aquesta estratègia de booktoker li ha funcionat especialment bé: en pocs mesos, Sánchez s’ha situat com el vuitè líder europeu amb més seguidors a TikTok , malgrat la seva incorporació recent. A més, molts dels seus vídeos acumulen xifres de visualitzacions molt elevades , amb diversos clips que superen àmpliament els 3 milions de reproduccions. Un dels continguts més virals ha estat el famós house tour per la Palacio de la Moncloa , on el president ofereix un recorregut inèdit pel palau governamental. El vídeo supera les 2 milions de visualitzacions i destaca pel seu to desenfadat amb Sánchez bromejant amb el públic , utilitza expressions pròpies del llenguatge digital com googlear i es presenta com un creador de contingut més. A més, apel·la directament als seus seguidors preguntant si volen més vídeos d’aquest estil, fomentant la interacció i el feedback . El clip no només va triomfar a TikTok, sinó que va ser recollit per diversos mitjans tradicionals, arribant fins i tot a ser portada d’alguns diaris, com va ser el cas de La Razón. @sanchezcastejon Vosotros lo pedisteis y aquí lo tenéis #HouseTour #Historia ♬ sonido original - Pedro Sánchez Un altre moment clau va ser el seu Spotify Wrapped , que va arrasar a TikTok amb 4,5 milions de visualitzacions . En aquest vídeo, Sánchez compartia de manera distesa les seves cançons més escoltades de l’any, els artistes destacats i fins i tot la seva “edat musical” segons Spotify. El contingut va connectar especialment amb el públic jove, combinant una tendència global molt reconeixible amb una exposició personal poc habitual en un líder polític. @sanchezcastejon Comentando mi Wrapped 2025 ♬ sonido original - Pedro Sánchez Per a molts analistes, aquest conjunt de vídeos simbolitza fins a quin punt Sánchez ha entès les regles del joc digital , on ja no es tracta de reutilitzar discursos institucionals, sinó de crear contingut pensat específicament per a les xarxes socials, adaptat als seus codis, ritmes i llenguatges . Amb un ritme de gairebé una publicació diària, TikTok s’ha consolidat com una eina central de la seva estratègia comunicativa, capaç d’amplificar el seu missatge molt més enllà dels canals polítics convencionals i de redefinir la relació entre lideratge polític i cultura digital. Per contra, Feijóo no ha aconseguit ni de bon tros la mateixa repercussió , ja que el líder del PP opta per vídeos editats amb efectes especials per mostrar el seu costat més quotidià, però el seu seguiment a TikTok és encara testimonial . Aquest contrast il·lustra com la naturalesa de TikTok premia el contingut fresc, personal i entretingut per sobre de la mera presència institucional. La batalla digital de la política catalana La política catalana fa anys que es juga molt més enllà del Parlament o dels mitjans tradicionals. Les xarxes socials s’han consolidat com un espai clau de confrontació, mobilització i construcció de lideratges. Twitter (X), Instagram, TikTok i YouTube no només reflecteixen el debat polític, sinó que sovint el condicionen i l’amplifiquen. Aquest ecosistema digital té a Catalunya trets propis : la llengua, el conflicte territorial, la identitat nacional i una militància especialment mobilitzada fan que la conversa política sigui més intensa, emocional i polaritzada que en altres contextos. Qui és (realment) a les xarxes: l’electorat connectat Les dades del Centre d’Estudis d’Opinió mostren diferències molt clares entre electorats pel que fa a l’ús de xarxes socials. Vox i Aliança Catalana concentren els votants més connectats : al voltant del 60% dels seus simpatitzants declaren passar més d’una hora diària a les xarxes socials , el percentatge més alt de tot l’arc parlamentari. La CUP també presenta un perfil clarament digitalitzat, especialment entre el votant jove i militant. A l’extrem oposat, PSC i PP tenen electorats més envellits i menys presents a les plataformes socials . Una part significativa dels seus votants declara no utilitzar xarxes, fet que explica per què aquests partits continuen prioritzant la televisió i la premsa escrita com a canals principals de comunicació política. ERC, Junts i els Comuns se situen en una posició intermèdia, els seus simpatitzants combinen mitjans tradicionals i xarxes socials, amb un ús més moderat però constant. Partits i xarxes: audiència acumulada i presència institucional Els partits catalans tenen presències molt desiguals a les diferents plataformes. Alguns acumulen grans volums de seguidors gràcies a l’antiguitat dels comptes o a la força de marca, mentre que d’altres tenen comunitats més petites però altament mobilitzades. La comparativa entre partits mostra que les forces majoritàries acumulen el volum més alt de seguidors a les principals xarxes socials, però sovint amb nivells d’interacció relativament baixos en proporció a la mida de la seva audiència. Es tracta de comunitats àmplies però, en molts casos, poc actives, que consumeixen contingut sense generar gaire resposta visible. En canvi, partits amb electorats especialment connectats, com la Vox Catalunya i Aliança Catalana , presenten comunitats digitals més reduïdes però molt més mobilitzades. Les seves publicacions tendeixen a generar més comentaris, comparticions i reaccions en relació amb el nombre de seguidors, fet que apunta a una base militant més activa i implicada. Una de les dades més sorprenents apareix a Instagram . Aliança Catalana lidera la plataforma amb uns 107.000 seguidors , superant totes les altres formacions catalanes, malgrat ser un partit de creació recent i amb una representació institucional limitada. Aquest lideratge evidencia fins a quin punt Instagram s’ha convertit en un espai clau per a la construcció de comunitat i identitat política , i com Aliança Catalana ha sabut explotar aquest canal per guanyar visibilitat i consolidar una base digital molt activa en poc temps. Finalment, la presència a plataformes com TikTok i YouTube continua sent desigual dins l’arc parlamentari. Mentre alguns partits hi han començat a desenvolupar estratègies pròpies, d’altres mantenen una activitat irregular o poc adaptada als codis de cada plataforma, fet que limita la seva capacitat de connectar amb audiències més joves o menys polititzades. Lideratges personals: audiència, viralitat i agenda La política catalana a les xarxes es juga sobretot a través dels lideratges personals. En aquest terreny, cal distingir clarament entre nombre de seguidors, capacitat de viralització i impacte relatiu. La gràfica posa de manifest una diferència molt clara entre la política catalana i l’espanyola: TikTok continua sent una plataforma poc explotada pels principals líders catalans . Amb l’excepció de Gabriel Rufián, que supera el mig milió de seguidors , i d’Ignacio Garriga, que ronda els 100.000 , la resta de dirigents presenten xifres molt modestes. Carles Puigdemont , tot i el seu pes polític i simbòlic, no arriba als 25.000 seguidors a TikTok, mentre que la majoria de líders catalans no superen ni tan sols els 5.000 . Aquest contrast evidencia que, a diferència del que passa a la política espanyola, TikTok encara no s’ha consolidat com un canal central en l’estratègia digital catalana , especialment entre els lideratges institucionals i de govern. A X , en canvi, el panorama és molt diferent i molt més concentrat. Només tres dirigents acumulen una audiència realment massiva : Gabriel Rufián, Oriol Junqueras i Carles Puigdemont . Aquests tres perfils concentren la gran majoria de seguidors i d’interaccions dins l’espai polític català, molt per sobre de la resta de líders. La diferència és notable. Mentre aquests tres tòtems digitals superen àmpliament el mig milió de seguidors , la resta de dirigents polítics catalans queden molt per sota , amb audiències fragmentades i una capacitat d’incidència molt més limitada. Això confirma que X continua sent una xarxa fortament jerarquitzada, on pocs actors concentren la major part de la visibilitat i del debat polític . Gabriel Rufián és avui el dirigent català amb més pes a les xarxes socials. A X acumula al voltant d’ 1.060.000 seguidors , una xifra que el situa clarament al capdavant dels líders polítics de Catalunya i entre els perfils amb més seguiment de tot l’Estat. Més enllà del volum, Rufián destaca especialment per ser el dirigent que genera més interaccions i els seus missatges acumulen de manera recurrent un nombre molt elevat de respostes, retuits i m’agrada, fet que el converteix en un dels actors amb més capacitat de viralització i d’incidència en la conversa política , tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat. Carles Puigdemont manté també una presència digital molt rellevant. Amb prop de 760.000 seguidors a X , el seu perfil continua sent un dels més seguits i influents del panorama polític català. Les seves publicacions generen nivells d’interacció elevats i sostinguts , i les xarxes han estat una eina clau per preservar el seu lideratge polític des de l’exili. Més enllà de les xifres, Puigdemont simbolitza una comunicació directa amb la seva base i una projecció internacional que difícilment seria possible sense les plataformes digitals. Oriol Junqueras completa aquest trio de grans referents digitals a X. Amb més de mig milió de seguidors , el líder d’ERC manté una presència sòlida i constant, basada en un to més reflexiu i institucional que el de Rufián, però amb una audiència fidel i estable . Tot i generar menys viralitat puntual, el seu perfil continua sent un dels principals pols d’influència dins l’espai polític català a la xarxa. En un registre molt diferent se situa Salvador Illa . El president de la Generalitat compta amb uns 120.000 seguidors a X , una xifra molt inferior a la de Gabriel Rufián i Carles Puigdemont, i presenta també un nivell d’engagement clarament més baix . Tot i ocupar el càrrec institucional més rellevant de Catalunya, les seves xifres a xarxes són modestes i queda superat per bona part dels principals líders polítics catalans. El seu perfil respon a una estratègia més institucional i moderada , coherent amb un electorat menys connectat i amb una aposta comunicativa que continua prioritzant els canals tradicionals per sobre de l’ecosistema digital. El cas Sílvia Orriols: comunitat, engagement i influència digital Un dels fenòmens més rellevants de la política digital catalana és el de Sílvia Orriols. Tot i que no és la dirigent amb més seguidors en el conjunt de les plataformes, i que en algunes xarxes la seva presència és encara limitada, les seves publicacions mostren de manera recurrent nivells d’interacció molt elevats en relació amb la mida de la seva comunitat . A Instagram, de fet, Aliança Catalana lidera clarament en nombre de seguidors, una dada especialment significativa tenint en compte la joventut del projecte polític. Aquest alt engagement s’explica, en bona part, pel perfil del seu electorat, ja que els votants d’Aliança Catalana són dels més connectats i actius a xarxes socials , especialment a Instagram i YouTube. Es tracta d’una comunitat relativament més petita que la dels grans partits en termes globals, però molt fidel, cohesionada i predisposada a interactuar intensament amb cada publicació . Aquest cas il·lustra una idea clau, i es que la influència digital no depèn només del volum, sinó de la intensitat. Una comunitat molt mobilitzada pot generar més impacte que una audiència gran però passiva. En conclusió, la política catalana a les xarxes mostra un escenari fragmentat, amb grans audiències amb poca interacció, lideratges personals molt desiguals i comunitats petites però extremadament actives. Les xarxes són ja una peça estructural del joc polític, especialment per mobilitzar bases i arribar als votants més joves, però continuen sense garantir, per si soles, l’èxit electoral. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!