Mozart no necessita gaires presentacions. Conegut com un nen prodigi. Les seves mans eren d'or, especialment per tocar el piano. Componia i parlava fins a tres idiomes, alemany, italià i francès. Per aquest motiu va arribar al cim de l'èxit. Leopold, el seu pare, ja era un virtuós de la música i es va aprofitar del talent del seu fill. Durant deu anys va organitzar una gira de concerts per presentar al públic el seu fill i tots dos en van sortir guanyant. Tanmateix, no comptava que el seu fill encara era un nen i entre els descansos de les gires es dedicava a escriure cartes carregades d'ironia i humor sobre excrements. Wolfgang amadeus mozart/Barbara Kraft (Viquipèdia) A la que dedicava la majoria d'aquelles cartes en els seus inicis era a la seva cosina Marianne, amb la qual va iniciar una relació que no va ser del grat del seu progenitor. Ell tenia 21 anys i ella 19. “Acolliré la teva noble persona com bé mereix, et segellaré als glutis el meu membret, et faré un petó a les mans, dispararé l'escopeta de l'anus, t'abraçaré de més, et posaré llavatives per davant i per darrere, et pagaré tot el que et dec sense descuidar ni un pèl i deixaré anar –i que ressoni– un senyor pet (i potser també alguna cosa sòlida). Bé, 'adéu', àngel meu, cor meu, t'espero amb passió”, va escriure en una d'aquelles cartes. Mozart sempre va estar enamorat de la seva cosina, però sabia que allò no anava enlloc i havia de formar una família En aquella carta, Mozart no va perdonar ni la posdata: “P. D.: Hez Dibitor, el pastor de Rodemplo, llepa el cul de la cuinera per donar perfecte exemple”. Per sort tots dos compartien el mateix humor. Entre iguals s'entenien, com havia admès en una missiva al seu pare enviada aquell mateix any: “Marianne és bella, intel·ligent, amable, raonable i alegre... Ho passem molt bé junts, perquè té una llengua una mica viperina. Junts bromejem sobre la gent. Un veritable plaer”. El 1977 en va escriure moltes més, la majoria destinades a Marianne. Bromejava amb ella sobre el seu coneixement del francès; li preguntava per la família; li explicava les peripècies que vivia d'ací per allà. Es va acomiadar amb una carta el 10 de maig de 1778. Sempre amb aquesta pujada de to, però deixant de banda la prosa. “Bufa’m el cul / això és molt bo / i se sent tan agradable”. Així es va acomiadar de la seva cosina. Es va casar el 1782 amb Constanze Weber. També li va escriure cartes però ja no eren tan sarcàstiques, i és que amb la seva dona no li sortia el mateix humor que amb la seva cosina. També era més gran. Va mostrar un tipus d'humor molt més madur, i van formar una família amb sis fills. “M'excito com un xaval quan penso a estar amb tu una altra vegada; si la gent pogués veure el meu cor per dins, gairebé hauria de sentir-me avergonyit. Tot em resulta fred, no: gèlid. Si tu fossis aquí amb mi, potser gaudiria més de l'amabilitat que la gent em mostra per aquí; però tal com són les coses ara, tot està buit. 'Adéu', estimada; sóc per sempre el teu Mozart que t'estima amb tota l'ànima”. mozart