Alícia al País de les Meravelles és una història Disney inoblidable en diverses generacions. El que ningú sabia és que aquest conte va ser inspirat per una nena real. Charles L. Dodgson, professor de matemàtiques, va entaular relació amb el degà de la universitat d'Oxford, Henry G. Liddell, i d'allà va néixer un dels mons més cèlebres de la literatura universal. Aquella nena en la ficció era realment Alice Liddell, la filla del degà. Va ser ella qui va motivar Dodgson, sota el pseudònim de Lewis Carroll, a crear aquest univers de bogeria. Alícia al país de les meravelles Dodgson va passar molts dies amb la família Liddell i va veure créixer la petita entre aventures i excursions. Charles compartia amb ella molts moments de lectura. Va ser el que va inspirar l'Alícia de conte. Segons els arxius de Christ Church, les tres germanes Liddell l'acompanyaven en les seves excursions pel Tàmesi, i sempre els explicava històries fantasioses en què havien de resoldre endevinalles, d'aquesta manera aconseguia que les nenes estiguessin atentes. La nena Alice li va demanar que escrivís la història per poder-la llegir més vegades En una d'aquelles excursions en barca, Lewis Carroll va explicar la història d'Alícia a les tres germanes. Les va submergir en un món de fantasia. Era una història totalment improvisada en el moment. Alícia, la seva millor oient, es va enamorar de la història i va demanar a Dodgson que la plasmarés per escrit per tal de tornar-la a llegir una vegada i una altra. Dos anys més tard, el novembre de 1864 , Dodgson li va regalar un manuscrit enquadernat en cuir marró fosc, amb il·lustracions fetes per ell mateix, i la protagonista de la història va portar el seu nom, ‘Alícia al País de les Meravelles’. Va ser a partir d'aquell manuscrit que va revisar el text i el va ampliar, afegint nous capítols, personatges i il·lustracions. El 1865, l'editorial Macmillan & Co. va publicar Alice’s Adventures in Wonderland . Això sí, cal assenyalar que la primera tirada va ser retirada per defectes d'impressió i l'edició comercial definitiva es va distribuir el 1866. La història va arribar lluny perquè no era un simple conte infantil, tenia un important rerefons. Era una sàtira social que combinava humor lògic amb una imaginació desbordant. La seva passió per les matemàtiques es va veure orada amb la lògica, el llenguatge i els jocs mentals, reflectint aquest esperit intel·lectual de l'època victoriana. Els lectors victorians es van quedar sorpresos amb la novel·la per la seva barreja d'humor absurd i lògica precisa. Les ressenyes en mitjans com The Athenaeum o The Morning Post destacaven l'originalitat del relat i la imaginació de Carroll, encara que pocs van percebre aleshores la profunditat filosòfica que el temps revelaria. Era considerada una obra divertida i enginyosa. A dia d'avui ja s'ha convertit en tot un clàssic de la raó i l'absurd Alícia al país de les meravelles