El Cremallera de Núria és un transport ferroviari singular i històric que s’apropa al seu centenari, ja que va ser inaugurat el 22 de març del 1931 . Actualment gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), el cremallera de Núria va ser una iniciativa de la companyia de capital català Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents per unir l’estació ferroviària de Ribes de Freser (de la línia Barcelona-Puigcerdà-la Tor de Querol) amb el santuari de Núria, passant per la vila de Ribes, el poble de Queralbs i el despoblat de Rialb a través d’un trajecte de 12,5 quilòmetres de llargada i un desnivell de 1.059 metres . El tren cremallera va estar, a més, íntimament lligat al desenvolupament polític de Catalunya, ja que va ser utilitzat pels ponents de l’Estatut d’Autonomia de 1932 que va ser treballat al santuari. Fruit d’aquella època daten els sis cartells publicitaris d’FGC que ara l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha incorporat a la Cartoteca Digital de Catalunya , des d’on queden a l’abast del públic en general. Es tracta d’una col·lecció de cartells de l’any 1930, una mica abans de l’entrada en servei del cremallera, presentats a concurs per escollir-ne la imatge. Entre els sis cartells hi ha el guanyador, així com altres que van quedar descartats . Segons ha informat la conselleria de Territori, es tracta “d’il·lustracions manuscrites d’estil publicitari que ajuden a comprendre l’evolució del transport i de la comunicació visual a Catalunya, així com l’imaginari turístic del moment”. Cartell participant al concurs organitzat per donar a conèixer el cremallera de Núria l'any 1930, es tracta d’un dels projectes que no van obtenir cap premi, amb les figures sintètiques i de formes geomètriques, quasi com a figuretes d’un pessebre modern / Foto: FGC Cartell de Martí Bas Blasi per al concurs organitzat per donar a conèixer el cremallera de Núria l'any 1930. Martí Bas és conegut per haver fet desenes de cartells durant la Guerra Civil, però va ser també un expert en la publicitat turística. La seva proposta al concurs del 1930 no va ser guardonada, però per sort es conserva el seu projecte, que mostra la grandesa de la muntanya banyada de llum irreal / Foto: Martí Bas Blasi - FGC Aquest cartell va participar en el concurs organitzat per donar a conèixer el cremallera de Núria l'any 1930. No va resultar premiats, però s’ha conservat. Es tracta d’una visió ingènua de l’indret (abans de la construcció de l’embassament) per a la categoria de cartells de temàtica estiuenca / Foto: FGC Cartell de Josep Morell Macias, que va aconseguir el premi per al cartell d’hivern amb aquesta imatge on es mostra com el cremallera és capaç de pujar i baixar els pendents de la muntanya / Foto: Josep Morell Macias - FGC Proposta de Josep Morell Macias per al cartell d’estiu, que va obtenir l’accèssit en el concurs de 1930. El dinamisme de la imatge, visible també en les lletres, i la importància que s’hi dona a l’element tecnològic del cremallera li donen un aire modern / Foto: Josep Morell Macias - FGC Cartell de Lluís Muntané Muns que va obtenir l’accèssit per al cartell d’hivern, que s’allunya de la representació realista i opta per simbolitzar l’arribada dels esquiadors a peu de pista amb l’ajuda del nou mitjà de transport / Foto: Lluís Muntané Muns - FGC La digitalització s’ha dut a terme en alta qualitat per mantenir la fidelitat dels originals i, a més, permet  la descàrrega als usuaris . De fet, els cartells estan adscrits a la llicència Creative Commons 4.0 i la mateixa Cartoteca indica que “es permet fer qualsevol ús (legal i lícit) indicant-ne l’autoria. No és necessari cap tipus d’autorització expressa per al seu ús, ni cal pagar cap taxa per a la seva utilització”. Servei Cartoteca hostatja La incorporació d’aquest material s’ha dut a terme a través del servei Cartoteca hostatja , que permet a institucions que custodien mapes o documents de gran format –i no disposen d’infraestructura pròpia de digitalització o difusió– publicar el seu fons a la Cartoteca digital de Catalunya . L’ICGC en realitza el tractament tècnic i facilita un accés obert, ordenat i permanent al conjunt de la ciutadania. Aquest servei, que també dona suport a particulars i altres entitats públiques, amplia de manera continuada la disponibilitat de patrimoni cartogràfic i gràfic sovint poc conegut, reforçant la preservació i la difusió del llegat visual del país. Aquest projecte reforça el patrimoni gràfic i cartogràfic de Catalunya , impulsa la recerca històrica, turística i de disseny, facilita l’accés a col·leccions tradicionalment difícils de consultar i promou la preservació digital com a eina de sostenibilitat cultural. La iniciativa s’alinea també amb les polítiques del Govern de Catalunya en matèria de digitalització, conservació del patrimoni cultural i foment de l’accés obert, i contribueix a consolidar un model més sostenible, interoperable i accessible de gestió del coneixement del territori. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!