Un 25,9 % dels alumnes catalans amb edats compreses entre els 16 i els 22 anys s'ha autolesionat alguna vegada, un 30,6 % ha tingut algun pensament suïcida i un 10,6 % ha intentat suïcidar-se. Són dades que es desprenen d'un estudi de l' Observatori Social de la Fundació "la Caixa" liderat per investigadores del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i l' Institut de Recerca SJD i que confirmen que "hi ha un gran malestar en la població jove". Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), 547 persones es van suïcidar a Catalunya el 2024 , 53 de les quals tenien entre 15 i 29 anys. Els 3.159 joves enquestats (de batxillerat, formació professional, escoles d'adults i universitats) han assenyalat l' assetjament escolar com un dels principals factors que han pogut influir en l'augment de problemes de la seva salut mental (31,5 %), seguit de la separació dels progenitors (31,1 %) i l' exposició a violència en relacions de parella (20,4 %). També han mencionat l'impacte de les dificultats econòmiques a la llar (19,2 %) o la pèrdua d'un familiar de primer grau (10,1 %). A més a més, aquest estudi, encapçalat per les investigadores Judith Usall i Rodié i Regina Vila Badia i efectuat mitjançant un qüestionari en línia, també radiografia diferències en funció del gènere de la persona: tant la ideació suïcida com l'autolesió són un 10 i 19 % superiors en dones que en homes. Per això, tant Usall com Vila assenyalen l' abús sexual i emocional com a factors que poden ser "determinants" per entendre aquestes diferències entre gèneres. Preocupació per les xarxes socials Tot i que l'informe no revela una relació directa entre l' ús de les xarxes socials i el malestar emocional, sí que constata que utilitzar aquestes plataformes "reforça aquest sentiment". Així, doncs, un 4,1 % dels joves enquestats consideren que tenen una relació "problemàtica" amb les xarxes ; un 51,7 %, que veuen o han vist pornografia ; i un 17,4 %, que juguen a jocs d'atzar . "Totes aquestes conductes poden intensificar el seu malestar emocional", adverteix l'informe, que identifica un augment d'entre el 6 i el 8 % en l'ús problemàtic de les xarxes socials en els joves que presenten conductes suïcides. Les claus d'una bona salut mental: suport i resiliència D'altra banda, l'estudi subratlla que ser persones resilients o tenir un ambient educatiu estimulant són "factors protectors" de la salut mental dels joves, tot i que destaca la importància del suport social . Entre les persones que han tingut ideació suïcida o han intentat suïcidar-se, aquest element és un 11 i un 17 % més baix, respectivament, en comparació amb les persones que no han presentat mai conductes suïcides. Així mateix, la resiliència és un 8 i un 11 % inferior en les persones amb pensaments i intents de suïcidi, respectivament. "El que més ens ha sorprès a les entrevistes és que la gran majoria de les persones no han demanat ajuda , fins i tot gent que ha fet algun intent no ho ha comentat, i això és molt rellevant", avisa Vila. Segueix ElNacional.cat a WhatsApp , hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!