María José Gómez i Verdú és una coneguda influencer experta en protocol. En més d'una ocasió ha analitzat a les seves xarxes socials els moviments de la Casa Reial Espanyola en els seus diferents actes. En els seus vídeos, pràcticament diaris, ensenya regles i normes per relacionar-te amb Felip VI i Letícia, per si algun dia et conviden a la Zarzuela. Aquestes últimes setmanes ha ensenyat com s'ha de comportar algú a taula, com es col·loquen els coberts, o com s'ha de menjar un tortell o els raïms de Cap d'Any, entre altres. El plàtan és una de les fruites més fàcils de pelar Fa uns dies també parlava de com menjar-se un plàtan. Normalment, li tallem la punta, de vegades a la força o amb un ganivet i despleguem la seva pell cap avall, però això és col·loquial i gairebé vulgar, aquesta fruita s'ha de menjar amb coberts, com les gambes. “El plàtan, quan som a taula, no es menja amb les mans, sinó utilitzant els coberts. A més és una de les fruites més fàcils de pelar ”, afirma l'experta en protocol. Els temes de protocol poden ser molt rígids, però segons María José Gómez simplement són una sèrie de regles per facilitar la convivència. Aquesta especialista ensenya que no és un procés complicat, és gairebé més senzill que fer-ho amb les mans, no et taques i mostres molta més educació. Has de tallar el cap i deixar-lo a un costat. " Després traiem la part inferior, que temps col·loquem a un costat. Després fem un tall del plàtan d'extrem a extrem i, un cop el tenim, retirem l'escorça com si reveléssim 'un secret real'", especifica Gómez. Després ja només queda, prossegueix l'experta, "anar trossejant el plàtan trosset a trosset, segons ens el anem menjant", sempre amb el ganivet i la forquilla. L'experta s'ha fet molt famosa a les xarxes socials amb alguns vídeos que superen el milió de reproduccions. I és que el protocol és quelcom molt important que no s'ha de passar per alt. Serveix per establir regles i normes que assegurin una comunicació, interacció o organització fluida i ordenada entre persones, sistemes o dispositius, evitant confusions i garantint l'entesa mútua en contextos socials, empresarials o tecnològics Com a dada interessant, el protocol va sorgir precisament de la necessitat d'organitzar la convivència i definir jerarquies a les antigues civilitzacions d'Egipte i Babilònia (al voltant del 3000 a. C.). Inicialment s'aplicava en cerimònies religioses i actes oficials, i amb el temps es va anar transformant mitjançant normes d'etiqueta i usos cortesans a Europa, especialment durant l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna. El seu propòsit era donar estructura a les relacions i als esdeveniments formals, fins a consolidar-se més endavant com una disciplina amb regles escrites per a la diplomàcia i la vida social contemporània, fonamentada en el respecte i la cortesia. Ver esta publicación en Instagram Una publicación compartida de Zapeando (@zapeando)