La irrupció de la intel·ligència artificial (IA) ha implicat no només una transformació tecnològica en un món habituat a canvis veloços, sinó una variació del paradigma en la societat contemporània. Una revolució que és disruptiva perquè, com va passar amb la impremta i la màquina de vapor, implica l’entrada en una nova era. Si de la primera se’n desprenia un accés més lliure al coneixement i a l’intercanvi d’idees i la segona va ser el detonant de la revolució industrial, la IA se’ns apareix no només com una nova generació de programes avançats, amb eines cada dia més sofisticades, sinó com una realitat que farà variar els mecanismes inèdits de distribució de coneixement i del treball el que donarà origen, en conseqüència, a nous models socials i econòmics. La IA ja és una realitat en moltes activitats i, alhora, planteja una gran quantitat d’interrogants, perquè es pot afirmar que estem en les albors d’una nova era sense conèixer els límits, en especial els d’ordre ètic. Seguir leyendo... .