Hem obert el nou any amb molt males notícies, un presagi preocupant quan encara resten pràcticament els dotze mesos per acabar. L’atac a Veneçuela i el segrest del seu president és un acte que crea precedents. Això ho venen escrivint analistes ben informats i cal dir que encaixa amb la forma d’actuar de Trump i del seu seguici. Estam en una fase que sembla rompre amb tots els llaços amb la democràcia i en menys d’un any estam veient com la impunitat i les actituds matonistes són les que dominen l’actuació dels Estats Units. Val a dir que aquells que tenim ja més edat ens sorprèn, però relativament. Hem conegut intervencions nord-americanes per arreu i de manera molt especial a Amèrica Llatina, que els Estats Units consideren com a part seva.L’atac de les forces de Trump a Veneçuela no obeeix a reprendre la democràcia, com es diu. El règim de Maduro és, sens dubte, un règim dictatorial, que ha obligat a l’exili a milers de veneçolans. Però combatre aquest règim no es pot fer amb violacions de fronteres i amb segrests. Trump s’apropia d’unes facultats que jurídicament no té. Aquests fets s’han vist de manera molt festiva per part de les dretes espanyoles, que en el seu interior enyorarien que els nord-americans fessin una operació similar a Espanya i retiressin a Sánchez, culpabilitzat una vegada més per tot el que afecta a Maduro; com també Rodríguez Zapatero. És per demés: passi el que passi, Sánchez és el responsable. Aquesta és la única estratègia del PP i Vox front a dades, moltes, ben positives. Acabam de saber que Espanya ha tancat el 2025 amb més de 500 mil nous llocs de treball y amb gairebé 22 milions d’afiliats a la Seguretat Social.Però tot això és indiferent a les dretes. Ara, Veneçuela proporciona nou combustible per posicionar-se sense cap crítica al costat dels Estats Units i, de retruc, criticar al govern d’Espanya. Aquest context tant violent promou angoixa a la gent. Ho veig a la meva farmàcia amb la gent que ve a consultar estats d’ansietat que, en part, són motivats per una inestabilitat brutal, com feia temps que no es veia. Bona part dels meus clients tenen clar que en Trump –i no en Sánchez– és el principal responsable. Tenen més pipella i molta més noblesa que els personatges de dreta i ultradreta que han sortit, en tromba, per defensar l’indefensable: el bombardeig d’un país sobirà.