Yuval Noah Harari ha parlat molt de les religions no deistes que s’identifiquen més amb les ideologies que regeixen les nostres vides. En aquest sentit, els nacionalismes, siguin d’Estat o no, assumeixen una funció anàloga a la de qualsevol altra religió, amb els seus relats emotius, dogmes de fe, ortodòxies i heterodòxies, sacrílegs o infidels. Les religions són creences, veritat revelada, un bé suprem inqüestionable que justifica l’ordre establert i dona sentit a les nostres vides en tant que membres d’un col·lectiu. Els Estats, un cop superada la sacralització dels monarques, s’aferren a aquests formats de neoreligions per assumir el paper de la deïtat en les societats políticament avançades.Espanya no n’és una excepció. En la construcció, al segle XIX, de l’Estat espanyol modern, el liberalisme jacobí va establir un model de nació integrista que no donava joc a altres plantejaments que no fossin els del centralisme castellà. Espanya era la transmutació de Castella, i qüestionar aquest dogma de fe era quelcom més que una blasfèmia que havia de ser castigada. Així es veia, i l’integrisme s’estengué per tot el seu territori en una tasca d’apostolat que convertia en castellans tots aquells altres espanyols impurs que no s’expressaven d’acord amb la litúrgia oficialment establerta.L’heretgia catalana, de la qual Mallorca en forma part, sempre ha estat la gran preocupació d’aquesta religió; no perquè no vulguin ser espanyols —cosa que poques vegades han qüestionat seriosament al llarg de la història—, sinó perquè tenen una visió totalment diferent del que ha de ser Espanya. L’Estat plurinacional que abanderen atempta contra el dogma de la transmutació de Castella en Espanya. Això provoca la virulència dels ortodoxos de la dreta i la dels heterodoxos de l’esquerra estatal; però, per necessitat, aquests darrers ho intenten dissimular fent proclames ecumèniques buides de contingut.Fa temps que les fogueres de la Inquisició ja no cremen, però aquesta religió es manté ben viva en el cor dels seus fidels naturals, així com dels conversos que combaten la dissidència en els seus territoris. Molts dels qui aspiraven a una reforma que els permetés ésser ells mateixos han perdut la fe, s’han cansat de viure en l’heretgia i albiren una nova religió que els redimeixi com a poble.