La percepció de la seguretat canvia radicalment quan es viu en un altre país. Així ho explica la Clàudia, una espanyola que resideix a la Xina i l'experiència de la qual s'ha fet viral en afirmar amb rotunditat: “Puc tornar sola a casa a les quatre de la matinada sense por” . El seu testimoni ha reobert un debat recurrent: és la Xina realment més segura que Espanya en el dia a dia? La Clàudia relata que en ciutats xineses de diversos milions d'habitants pot caminar de nit, usar el transport públic o tornar a casa sola sense sentir l'alerta constant que, segons explica, sí que sentia a Espanya. No parla d'una sensació aïllada, sinó d'una experiència sostinguda en el temps, basada en hàbits quotidians i en la manera com l'entorn respon. Seguretat ciutadana: dos models molt diferents La Xina i Espanya parteixen de models de seguretat profundament diferents. A la Xina hi ha una presència policial molt visible , acompanyada de sistemes de vigilància massiva, càmeres en espais públics i controls freqüents. Això genera un fort efecte dissuasiu davant de delictes com robatoris, agressions o vandalisme. La delinqüència de carrer és baixa, especialment pel que fa a furts i violència nocturna. Tram de l'avinguda Diagonal, a Barcelona. Foto Vicente Zambrano Espanya, per contra, compta amb un model més garantista i menys intrusiu. Encara que és un dels països més segurs d'Europa en termes generals, existeixen focus clars d'inseguretat , especialment relacionats amb robatoris, furts i agressions en determinades zones urbanes. Grans ciutats com Barcelona, Madrid, Sevilla o València concentren els majors índexs de delictes menors, amb barris concrets on la percepció d'inseguretat augmenta notablement, sobretot de nit. Problemes com els lladres de bosses, els robatoris amb violència, l'ocupació il·legal o les agressions sexuals han anat guanyant espai en el debat públic espanyol, afectant especialment dones joves, que adapten les seves rutines per evitar riscos: canviar rutes, evitar horaris o dependre d'acompanyament. L'experiència de la Clàudia: tranquil·litat quotidiana La Clàudia explica que a la Xina la normalitat és la tranquil·litat . No només per la baixa criminalitat, sinó per la resposta social: si passa alguna cosa, hi ha una intervenció immediata. A més, destaca que el respecte a l'espai públic i a les normes és molt alt, i que la cultura col·lectiva penalitza fortament les conductes que alteren l'ordre. També subratlla que el transport públic nocturn és segur, net i vigilat, i que no existeix la sensació de vulnerabilitat que moltes dones senten a Espanya en tornar soles a casa de matinada. Per a ella, la diferència no és només en les dades, sinó en com es viu la ciutat transport públic Europa Press El seu testimoni no pretén idealitzar la Xina ni demonitzar Espanya, però sí que posa de manifest una realitat incòmoda: la percepció de seguretat condiciona la llibertat , i en alguns països, com la Xina, aquesta llibertat quotidiana es viu de forma més plena, especialment per a les dones.