El Tribunal Suprem avala que els inquilins paguin l'IBI i la taxa d'escombraries sense saber el preu

El Tribunal Suprem ha fixat una doctrina que canvia les regles del joc en molts contractes de lloguer perquè ha avalat que els llogaters assumeixin el pagament de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) i de la taxa d'escombraries encara que en el contracte no hi figuri explícitament l'import anual d'aquests tributs. Una decisió que posa fi a una controvèrsia jurídica que feia anys que era sobre la taula. Fins ara, molts inquilins es resistien a pagar aquests conceptes al·legant que la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) exigeix que s'especifiqui l'import anual de les despeses que assumeix l'arrendatari. Entenien que, si el contracte només esmentava que havien de pagar l'IBI o la taxa d'escombraries sense quantificar-ho, l'obligació no era exigible. Tanmateix, el Tribunal Suprem ha rebutjat aquest argument i ha fixat que no cal que s'indiqui el preu exacte d'aquests tributs en el contracte de lloguer perquè l'arrendatari els hagi de pagar si la clàusula ho inclou. L'alt tribunal ha declarat que tant l'IBI com la taxa d'escombraries són tributs individualitzats que es poden carregar al llogater. Clàusules vàlides encara que no fixin imports La resolució del Tribunal Suprem suposa que la clàusula que atribueix a l'inquilí l'obligació de pagar l'IBI i la taxa d'escombraries és vàlida encara que no n'especifiqui l'import exacte d'aquests conceptes. El criteri jurisprudencial anterior es basava en la idea que les despeses repercutibles havien de ser susceptibles d'individualització i quantificació per tal que no es convertissin en obligacions indeterminades. Pis de lloguer. BARCELONA El Tribunal Suprem matisa que, tractant-se de tributs com l'IBI o la taxa d'escombraries , aquesta individualització ja existeix per si mateixa i són obligacions tributàries que es poden determinar amb precisió i consultar en seu electrònica o mitjançant el rebut corresponent Efectes pràctics i conseqüències per als llogaters La conseqüència immediata d'aquesta doctrina és que si el teu contracte de lloguer inclou una clàusula que t'obliga a pagar l'IBI o la taxa d'escombraries, estàs obligat a fer-ho encara que no hi figuri l'import anual . Els juristes assenyalen que aquesta doctrina enforteix la posició dels arrendadors a l'hora de repercutir aquests tributs. També subratllen la importància de la redacció contractual, perquè, encara que no sigui obligatori quantificar, és recomanable clarificar aquestes obligacions per evitar problemes. Així doncs, la doctrina del Tribunal Suprem deixa clar que pagar l'IBI o la taxa d'escombraries recau sobre l'inquilí si el contracte així ho estableix. A més, l'impagament pot tenir conseqüències greus, incloent-hi el desnonament de l'habitatge.